Justus de Huybert
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1610  | ||
| Mort | 1682 (71/72 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | diplomàtic | ||
._Secretaris_van_de_Staten_en_de_Admiraliteit_van_Zeeland_Rijksmuseum_SK-A-4124.jpeg)
Justus de Huybert (Zierikzee, 1610 - 4 de setembre de 1682) va ser un polític i diplomàtic holandès. Va ocupar càrrecs als Estats de Zelanda a mitjans del segle XVII.
Vida
[modifica]Vida personal
[modifica]Justus (batejat Joos, en memòria del seu avi[1]) va ser el segon fill del regent de Zierikzee Adriaan de Huybert, que va ocupar molts càrrecs al govern de la ciutat de Zierikzee a la província de Zelanda de la República Holandesa, i d'Anthonetta Teellinck. Va estudiar dret a la universitat de Leiden. Es va casar tres vegades, amb Anna Engelbrecht (1640), Levina Munniks i Geertruida Vorstius (1676; després d'enviduar dues vegades),[1] i va tenir dues filles: Genoveva i Antònia, i un fill: Adriaan, del primer matrimoni.[1][2]
Carrera
[modifica]Justus no va poder ser membre del Vroedschap de la ciutat de Zierikzee, perquè el seu pare ja n'era membre, però el 1645 va ser nomenat Schepen de la ciutat. El 1649 va seguir un nomenament com a síndic (pensionaris) i escrivà de la ciutat.[1]
El 1652 els Estats de Zelanda el van nomenar ambaixador de la República Holandesa a Dinamarca-Noruega i Suècia. El 1660 va ser enviat juntament amb nl (Godard Adriaan van Reede), Coenraad van Beuningen, i Joan van Gendt en una ambaixada a França per concloure un nou tractat de comerç de la República Holandesa amb el rei Lluís XIV de França, que va acabar amb èxit el 1662.[2]
Després de la mort del gran pensionari (raadpensionaris) de Zelanda Adriaan Veth el 1663, els Estats de Zelanda van encarregar a De Huybert l'elaboració d'una nova instrucció per als grans síndics de la província, cosa que va fer al cap d'una setmana. A continuació, els Estats el van nomenar el seu secretari (i el del Gecommitteerde Raden de la província[a]) el 1664. Va ocupar aquest càrrec fins a la seva mort el 1682.[2]
El 1668, juntament amb el seu oncle Pieter de Huybert, el gran pensionari de Zelanda, Justus va promoure l'acceptació de Guillem III, el príncep d'Orange, com a primer noble de Zelanda, demostrant les seves credencials orangistes.[b]
El 1672, tots dos De Huybert[c] van ser conductors darrere de l' expedició naval de Cornelis Evertsen el Jove que recuperaria Nova Holanda als anglesos el 1673.[4]
Notes
[modifica]- ↑ El Gecommitterde Raden, Consellers Comissionats, servien de branca executiva de la província.
- ↑ El Primer Noble era un dels cinc membres dels Estats de Zelanda, juntament amb les ciutats electes de Middelburg, Goes, Zierikzee i Tholen. El Primer Noble representava la noblesa de Zelanda. Solia ser el Príncep d'Orange, ja que posseïa els marquesats de Vlissingen i Veere. A Guillem III, però, la posició l'hi havia estat denegada durant el primer període He was usually the Prince of Orange, as that worthy possessed the marquisates of Vlissingen and Veere. But William had been barred from the position during the First Stadtholderless Period.[3]
- ↑ Justus de Huybert va ser secretari del Consell de l'Almirallat de Zelanda.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Uil, Zeeuwse Ankers
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Van der Aa, p. 1488
- ↑ Troost, W.. «De installatie van Willem III tot Eerste Edele van Zeeland (September 1668)» (en neerlandès). Koninklijk Zeeuwsch Genootschap der Wetenschappen. [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ 4,0 4,1 De Waard, Cornelis. De Zeeuwsche expeditie naar de West onder Cornelis Evertsen den Jonge 1672-1674: Nieuw Nederland een jaar onder Nederlandsch Bestuur) (en neerlandès). Linschoten Vereeniging, 1928, p. 76.
Bibliografia
[modifica]- «Mr. Justus de Huybert» (en neerlandès). Biografisch Woordenboek der Nederlanden. Deel 8. Tweede stuk (DBNL) p. 1488–1489. Aa, A. J. van der. [Consulta: 20 juny 2023].
- Uil, H.. «Mr. Justus de Huybert (1611-1682)» (en neerlandès). Zeeuwse Ankers. [Consulta: 20 juny 2023].