Jutge Dredd
Judge Dredd | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Danny Cannon |
Protagonistes | |
Producció | Edward R. Pressman i Andrew G. Vajna |
Dissenyador de producció | Nigel Phelps |
Guió | William Wisher Jr., Steven E. de Souza i Michael De Luca |
Música | Alan Silvestri |
Fotografia | Adrian Biddle |
Muntatge | Harry Keramidas |
Productora | Cinergi Pictures, Edward R. Pressman Film i Hollywood Pictures |
Distribuïdor | Buena Vista Distribution, Netflix i Vudu |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 30 juny 1995 |
Durada | 92 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Pressupost | 90.000.000 $ |
Recaptació | 113.493.481 $ (mundial) 34.693.481 $ (Estats Units d'Amèrica) |
Descripció | |
Basat en | Judge Dredd |
Gènere | cinema d'acció, cinema de ciència-ficció, cinema distòpic, cinema de ficció especulativa, neo-noir i cinema de superherois |
Qualificació MPAA | R |
Lloc de la narració | Nova York |
| |
Jutge Dredd (títol original en anglès: Judge Dredd) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Danny Cannon i estrenada l'any 1995. És l'adaptació d'uns dibuixos homònims apareguts a la revista 2000 AD. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Després d'una apocalipsi nuclear, el 2139, la civilització sobreviu en gegantines ciutats. Des de dalt, els barris afavorits, fins l baix on la misèria roman i on, per mantenir l'ordre, els jutges patrullen sobre poderoses motos volants. Són a la vegada policies, jutges i botxins. Entre ells, el Jutge Dredd.
Acusat de l'homicidi d'un periodista, el Jutge Dredd ha de provar la seva innocència amb l'ajuda de la seva companya d'equip, la jutgessa Hershey, i Herman Ferguson. Descobreix que de fet és el fruit d'una experiència genètica (el projecte Janus) i que el seu millor amic, el jutge Rico, que és enviat a la presó, és el seu germà, també fruit d'aquest projecte de manipulacions genètiques. Tot allò del que se l'acusa ha estat perpetrat per Rico, que s'ha evadit i vol dirigir la ciutat amb l'ajuda de clons d'ell mateix, que reemplaçaran els jutges.[2]
Repartiment
[modifica]- Sylvester Stallone: Jutge Dredd
- Armand Assante: Rico Dredd
- Rob Schneider: Herman "Fergie" Ferguson
- Jurgen Prochnow: Jutge Griffin
- Max von Sydow: Jutge suprem Fargo
- Diane Lane: Jutge Hershey
- Balthazar Getty: Cadet Nathan Olmeyer
- Ewen Bremner: Junyr Angel
- (no surts als crèdits) James Remar: El cap de la banda
- Joanna Miles: Jutge Evelyn McGruder
- Joan Chen: Metge Ilsa Hayden
- Mitchell Ryan: Vartis Hammond
- Maurice Roëves: Guardià Miller
- Ian Dury: Geiger
- Angus MacInnes: Jutge Gerald Silver
- Louise Delamere: Jutge
- Phil Smeeton: Link Angel
- Steve Toussaint: Cap dels caçadors de primes
- Bradley Savelle: Jutge Hunter
Premis i nominacions
[modifica]- Nominat per quatre premis Saturn: Millor vestuari, millor maquillatge, millor film de ciència-ficció, millors efectes especials per l'Acadèmia de cinema de Ciència-Ficció, de terror i de Fantasia
- Tria dels lectors 1995 a la revista Sci-Fi Universe
- 1995: Premis Razzie: Nominada a Pitjor actor (Stallone)
Crítica
[modifica]- "Stallone tiba els músculs, sobretot els facials, per donar vida a un jutge futurista que reparteix justícia en una ciutat extralimitada a força de cops"[3]
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- El film va ser rodat en part a Islàndia i als estudis de Shepperton a Anglaterra.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Jutge Dredd». Ésadir.cat. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Judge Dredd». The New York Times.
- ↑ Morales, Fernando «Judge Dredd». El País.
- ↑ (anglès) Dave Smith, Disney A to Z: The Official Encyclopedia , p.302