Jutta Limbach

Jutta Limbach
	(2003)
Biografia
Naixement	(de) Jutta Ryneck ; 27 març 1934 ; Berlín (Alemanya)
Mort	10 setembre 2016 (82 anys); Berlín (Alemanya)
Sepultura	Cementiri forestal de Zehlendorf
Presidenta Goethe-Institut
	2002 – 2008
Jutge al Tribunal Constitucional d'Alemanya
	24 març 1994 – 10 abril 2002
President de tribunal Tribunal Constitucional d'Alemanya
	24 març 1994 – 10 abril 2002
Senador de Berlín
	1989 – 1994
Dades personals
Formació	Universitat Lliure de Berlín
Activitat
Ocupació	jutgessa (1994–2002), política, professora d'universitat
Ocupador	Universitat Lliure de Berlín ; Goethe-Institut, presidenta ; Limbach Commission (en)
Partit	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
Família
Cònjuge	Peter Limbach
Fills	Benjamin Limbach
Pare	Erich Ryneck
Premis
	(2011) Premi Heinrich Albertz de la Pau; (2006) Orde al mèrit de Baden-Württemberg; (2005) Louise-Schroeder-Medaille (en) ; (2004) Placa Marie Juchacz; (2003) Premi Heinz Herbert Karry; (2002) doctor honoris causa per l'University College de Londres; (2002) doctor honoris causa per la Universitat Erasmus de Rotterdam; (2002) Leibniz-Ring-Hannover; (2002) Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya; (1998) doctor honoris causa per la Universitat de Basilea; doctor honoris causa per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú ;

Jutta Limbach (Berlín, 27 de març de 1934 - Berlín, 10 de setembre de 2016) va ser una jurista i política alemanya.^[1]^[2] Membre del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, fou presidenta del Tribunal Constitucional d'Alemanya entre 1994 i 2002, la primera dona a ostentar el càrrec. Entre 2002 i 2008 va ser presidenta del Goethe-Institut i va ser proposada com a Presidenta d'Alemanya.^[3]^[4]

Primers anys

Nascuda com a Jutta Ryneck, Limbach va créixer a Berlín. Va estudiar dret a Berlín i Friburg. Del 1963 al 1966 va treballar com a ajudant de recerca a la Facultat de Dret de la Universitat Lliure de Berlín i es va doctorar en dret el 1966, amb una tesi en sociologia jurídica.

Carrera professional

El 1972 va ser nomenada professora de dret civil, dret mercantil i sociologia jurídica a la Universitat Lliure.^[5] De 1987 a 1989 va ser membre d'un Consell assessor acadèmic del Ministeri Federal d'Afers de Família, Gent Gran, Dona i Joventut. Va ser senadora per la Justícia a Berlín des de 1989 fins a 1994.

L'any 1994, Limbach va ser nomenada com a vicepresidenta del Tribunal Constitucional Federal d'Alemanya, el mateix any que va esdevenir presidenta, succeint Roman Herzog. Va exercir el càrrec fins al límit d'edat de 68 anys el 2002.^[6]^[7]

Limbach va esdevenir llavors presidenta de l'organització sense ànim de lucre alemanya Goethe-Institut.^[8] El 2004, va ser nomenada repetidament com a possible candidata per succeir Johannes Rau com a presidenta d'Alemanya a les eleccions d'aquell any.^[9]

Des de 2003, Limbach va encapçalar l'anomenada Comissió Limbach (Comissió Assessora sobre la devolució de béns culturals confiscats com a resultat de la persecució nazi, especialment de propietat jueva).

El 2005 i el 2006 Limbach va ser membre del Grup de Savis que va rebre l'encàrrec del Consell d'Europa de desenvolupar estratègies per gestionar la càrrega de treball del Tribunal Europeu de Drets Humans. L'any 2007 va ser membre del Grup d'Intel·lectuals per al Diàleg Intercultural creat per iniciativa de la Comissió Europea.^[10]

Premis i reconeixements

Limbach va tenir títols honoris causa de la Universitat Masaryk (1997),^[11] Universitat de Basilea (1999), Universitat Erasme de Rotterdam (2002), University College London (2002), Universitat de York (2003) i Universitat de Bremen (2008). També ha rebut molts premis, incloent la Gran Medalla d'Or d'Honor de la República d'Àustria (1998) i la Medalla Louise-Schroeder (2005),^[7] Medalla Dorothea Schlözer de la Universitat de Göttingen (2009),^[12] Premi Heinrich Albertz de la Pau de l'Arbeiterwohlfahrt (2011).^[13]

El 2013, Limbach va rebre la Càtedra Mercator de Gestió Política a la NRW School of Governance de la Universitat de Duisburg-Essen.^[14]

Referències

↑ «Die ehemalige Präsidentin des Bundesverfassungsgerichts Prof. Dr. Dr. h.c. mult. Jutta Limbach ist verstorben».
↑ «Der Vorrang der Verfassung» (en ge), 16-11-2000. [Consulta: gener 2024].
↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Former German chief justice Jutta Limbach dies | DW | 12.09.2016» (en anglès britànic). [Consulta: 29 setembre 2020].
↑ Smile, Alison «Jutta Limbach, First Woman to Lead Germany’s Highest Court, Dies at 82». The New York Times, 12-09-2016.
↑ Participants Arxivat 7 April 2014 a Wayback Machine. Advisory Committee on the Assessment of Restitution Applications for Items of Cultural Value and the Second World War, The Hague.
↑ «A German voice in Egypt». Al-Ahram Weekly, 26 January – 1 febrer 2006 [Consulta: 14 març 2010]. Arxivat 4 October 2009^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
↑ ^7,0 ^7,1 Prof. Dr. Dr. h.c. mult. Jutta Limbach feiert ihren 80. Geburtstag, press release of March 26, 2014 Federal Constitutional Court of Germany, Karlsruhe.
↑ «Jutta Limbach ocupará la presidencia del Instituto Goethe». La Hora, 18-02-2002.
↑ «Gender agenda (in European Press Review)». BBC News, 08-09-2003 [Consulta: 14 març 2010].
↑ «Participants». Advisory Committee on the Assessment of Restitution Applications for Items of Cultural Value and the Second World War, 01-10-2013. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: gener 2024].
↑ «Jutta Limbach – Velké zlaté medaile MU».
↑ Prof. Dr. Jutta Limbach erhält Dorothea-Schlözer-Medaille der Universität Göttingen. Informationsdienst Wissenschaft, 4. Dezember 2009, abgerufen am 7. Dezember 2009.
↑ «AWO verleiht Heinrich-Albertz-Friedenspreis an Jutta Limbach», 10-11-2011.
↑ Mercator-Professur 2009: Dr. Peter Scholl-Latour. Pressemitteilung der Universität Duisburg-Essen, 6. November 2009.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jutta Limbach

[1] «Die ehemalige Präsidentin des Bundesverfassungsgerichts Prof. Dr. Dr. h.c. mult. Jutta Limbach ist verstorben».

[2] «Der Vorrang der Verfassung» (en ge), 16-11-2000. [Consulta: gener 2024].

[3] Welle (www.dw.com), Deutsche. «Former German chief justice Jutta Limbach dies | DW | 12.09.2016» (en anglès britànic). [Consulta: 29 setembre 2020].

[4] Smile, Alison «Jutta Limbach, First Woman to Lead Germany’s Highest Court, Dies at 82». The New York Times, 12-09-2016.

[Participants-5] Participants Arxivat 7 April 2014 a Wayback Machine. Advisory Committee on the Assessment of Restitution Applications for Items of Cultural Value and the Second World War, The Hague.

[al-ahram-6] «A German voice in Egypt». Al-Ahram Weekly, 26 January – 1 febrer 2006 [Consulta: 14 març 2010]. Arxivat 4 October 2009^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

[bundesverfassungsgericht.de-7] 7,0 ^7,1 Prof. Dr. Dr. h.c. mult. Jutta Limbach feiert ihren 80. Geburtstag, press release of March 26, 2014 Federal Constitutional Court of Germany, Karlsruhe.

[8] «Jutta Limbach ocupará la presidencia del Instituto Goethe». La Hora, 18-02-2002.

[9] «Gender agenda (in European Press Review)». BBC News, 08-09-2003 [Consulta: 14 març 2010].

[10] «Participants». Advisory Committee on the Assessment of Restitution Applications for Items of Cultural Value and the Second World War, 01-10-2013. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: gener 2024].

[11] «Jutta Limbach – Velké zlaté medaile MU».

[12] Prof. Dr. Jutta Limbach erhält Dorothea-Schlözer-Medaille der Universität Göttingen. Informationsdienst Wissenschaft, 4. Dezember 2009, abgerufen am 7. Dezember 2009.

[13] «AWO verleiht Heinrich-Albertz-Friedenspreis an Jutta Limbach», 10-11-2011.

[14] Mercator-Professur 2009: Dr. Peter Scholl-Latour. Pressemitteilung der Universität Duisburg-Essen, 6. November 2009.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]