Kôhî jikô
珈琲時光 | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Hou Hsiao Hsien |
Protagonistes | |
Guió | Hou Hsiao Hsien |
Música | Yōsui Inoue (en) |
Fotografia | Mark Lee Ping Bin |
Distribuïdor | Shochiku i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Japó |
Estrena | 2004 |
Durada | 103 min |
Idioma original | japonès |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Tòquio |
Kōhī Jikō (珈琲時光), comercialitzada internacionalment com a Café Lumiere, és una pel·lícula dramàtica japonesa de 2003 dirigida pel director taiwanès Hou Hsiao-hsien. La pel·lícula és un homenatge al director de referència de Hsiao-hsien, Yasujirō Ozu. Va ser presentada en el festival commemoratiu del centenari del naixement d'Ozu i va ser nominada al Lleó d'Or a la 61a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[1]
Argument
[modifica]La història gira al voltant de Yoko Inoue, una jove japonesa que investiga sobre el compositor taiwanès Jiang Wen-Ye, el treball del qual apareix en la banda sonora. L'esposa i filla japoneses del difunt compositor també fan aparicions com elles mateixes.
Repartiment
[modifica]- Yo Hitoto - Yoko Inoue (井上 陽子 Inoue Yōko)
- Tadanobu Asano - Hajime Takeuchi (竹内 肇 Takeuchi Hajime)
- Masato Hagiwara - Seiji
- Kimiko Yo - madrastra de Yoko
- Nenji Kobayashi - padre de Yoko
Recepció
[modifica]Kôhî jikô es va situar al 98 de les millors pel·lícules de la Slant Magazine dels anys 2000.[2]
El 2019, el director Steve McQueen la va nomenar com la millor pel·lícula del segle XXI, descrivint-la com "[una] pel·lícula que passa sense que ho sàpigues."[3]
Referències
[modifica]- ↑ «61st Venice Film Festival». labiennale.org. Arxivat de l'original el 22 agost 2004. [Consulta: 4 juny 2018].
- ↑ «Best of the Aughts: Film». Slant Magazine. [Consulta: 10 febrer 2010].
- ↑ «The directors' cut: film-makers choose the best movies of the century so far», 13-09-2019. [Consulta: 18 setembre 2019].