Vés al contingut

Kızılırmak

Plantilla:Infotaula indretKızılırmak
(tr) Kızılırmak Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Una vista del riu a İskilip
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaÀsia Menor Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaTurquia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial2.000 m
Entitat territorial administrativaTurquia Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRegió d'Anatòlia Central
Final
Cota final0 m
LocalitzacióMar Negra
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 51′ 12″ N, 38° 24′ 27″ E / 39.85328°N,38.40739°E / 39.85328; 38.40739
41° 44′ 03″ N, 35° 57′ 23″ E / 41.7342°N,35.9564°E / 41.7342; 35.9564
Format per
Afluents
Característiques
Dimensió1.355 (longitud) km
TravessaTurquia
Superfície de conca hidrogràfica77.100 km² Modifica el valor a Wikidata
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data13 abril 2016
Identificador6125
Espai Ramsar
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data15 abril 1998
Identificador942
Àrea important de conservació d'aus
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Identificadorkızılırmak-delta-iba-türkiye
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 555634107 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal500 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs. El clàssic Halys (o Halis) (en grec antic: Ἅλυς), neix a les muntanyes que separen les províncies de Sivas i Erzurum; passa per Sivas i entra a la província d'Ankara, on creua les muntanyes d'Arciş i de [[Köse Dağ]], que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix, llavors, primer al sud-est i després altre cop al nord, on acaba desguassant a la mar Negra, no lluny de Bafra. Quan baixa carregat, les aigües són d'un color groc fosc; generalment, a l'estiu porta poca aigua. La seva llera és grossa i les ribes altes. El seu curs total és de 1.350 km. Afluents per la dreta, són el Khän-şüyu i el Delice; per l'esquerra, el Şärümşäk Çay, el Devrez Çay, i el Gökırmak (antic Olgassus). Hi ha mines de sal gemma a uns 50 km al nord de Yuzğad, al llogaret de Sari-Kamiş. Modernament, s'hi han construït diversos embassaments: Kesikköprü, Altınkaya, Kapulukaya i Derbent.

Història

[modifica]

Sota els hitites, era conegut com a Marassantiya o Marasanda. En aquest lloc, l'any 585 aC, es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com a Batalla de l'Eclipsi) i, des de llavors, va marcar la frontera oriental del Regne de Lídia amb l'Imperi persa. L'any 547 aC, el rei Cressos va travessar el riu per atacar als perses, però el rei Cir II el Gran el va derrotar, i va guanyar la decisiva batalla coneguda com a Batalla del riu Halis, que va posar fi al Regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Halis o Halys era el principal riu de l'Àsia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, prop de la frontera amb el Pont, a la serralada coneguda com a Antitaure. Després de passar pel Pont i per Capadòcia, girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre Paflagònia (que quedava a l'oest) i Galàcia i Pont (a l'est), fins a desguassar a la mar Negra (Euxí). Segons Estrabó, el seu nom derivava d'unes salines, però es creu que aquest detall no és correcte.[1]

Sota domini turc des del segle xi, es va anomenar Kızılırmak ('riu vermell'), nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia, el seu cabal es fa servir per a produir electricitat.

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). «Halys». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 7 juliol 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Halis Arxivat 2010-03-30 a Wayback Machine. (anglès).