Kōji Taki
| Nom original | (ja) 多木浩二  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1928 Kōbe (Japó) |
| Mort | 13 abril 2011 (82/83 anys) |
| Formació | Universitat de Tòquio |
| Activitat | |
| Ocupació | crític d'art, filòsof |
| Ocupador | Kobe Design University (en)  Universitat Zokei de Tòquio |
Kōji Taki (japonès: 多木浩二) (Kōbe, 1928 - 13 d'abril de 2011) va ser un crític d'art i d'arquitectura, fotògraf i filòsof japonès.[1]
Biografia
[modifica]Taki es va graduar en història de l'art per la Universitat de Tòquio.[2]
Taki va començar la seva carrera professional com a figura principal a la revista de fotografia japonesa Provoke, que va cofundar i on va treballar de 1968 a 1970.[3] També va aportar la majoria dels fons per a la revista.[2] No obstant això, a causa de la seva «actitud distant» i en posar el seu principal focus en l'escriptura, era més conegut com a escriptor crític que com a artista visual.[3] A més de sobre d'art, també va escriure sovint sobre filosofia, política i història.[2]
Cal fer especial esment de la seva estreta relació amb l'arquitecte japonès Kazuo Shinohara, per al qual va fer alhora fotografies molt assenyalades de les seves obres i va escriure textos crítics.
Taki va morir als 82 anys el 13 d'abril a Hiratsuka, Kanagawa.[2]
Provoke
[modifica]La revista va ser fundada per Koji Taki i el poeta Takahiko Okada, i els fotògrafs Takuma Nakahira i Yutaka Takanashi, en un intent d'omplir el buit entre la política i l'art, i com a resultat de la frustració pel món de la postguerra. Publicada entre 1968 i 1969, només se'n van imprimir originalment uns 1000 exemplars, tot i que actualment hi ha disponibles diverses reimpressions. Les imatges de la revista van ser pioneres en un nou estil granulat o borrós que contrastava amb l'estètica japonesa de l'època i la revista va ser molt criticada. La revista també es va centrar molt en l'escriptura crítica.[4]
Llibres
[modifica]Els llibres més venerats de Taki inclouen Ikareta Ie (Cases habitades), publicat per Tabata Shoten el 1976; Tenno no Shozo (El retrat de l'emperador), publicat per Iwanami Shoten el 1988; i Senso-Ron (Teoria de la Guerra), publicat per Iwanami Shoten el 1999.[2]
Altres llibres destacats són:
- Havent abandonat en el tercer número la revista Provoke, l'any 1969, la va recopilar en el llibre 『まずたしからしさの世界を捨てろ』 (Llencem el món, Tabata Shoten, 1970).
- Com a crític de la crítica 『ことばのない思考』 (Pensaments sense paraules, 1972, Tabata Shoten) compara les experiències de la ràpida transformació del pensament i l'expressió per si mateixes i analitza de manera exhaustiva fotografies, arquitectura, espai, mobles, llibres i imatges.
- 『生きられた家』 (Cases vives, 1976, Tabata Shoten / 2001, Iwanami Hyodo Bunko) va estudiar la complexa relació de la vida humana i l'espai vital fent un ús ple de la fenomenologia i la semiòtica, que es va convertir en el primer treball principal. D'acord amb l'aprofundiment de l'experiència quotidiana de Taki, aquest llibre ha tingut dues revisions importants posteriorment.
- 『眼の隠喩』 (Metàfora dels ulls, 1982, Aosaka Co., Ltd., el 2008) Aichi Gakuin Bunko va començar un treball filosòfic històric a gran escala per entendre l'art i la cultura establint el concepte de mirada. Aquesta sèrie de pensaments anirien combinats amb la teoria del cos i la consideració estètica política
- 『欲望の修辞学』 (Retòrica del desig), 1987
- 『もし世界の声が聴こえたら』 (Si es pot sentir la veu del món, 2002).
- 『死の鏡』 (El mirall de la mort, 2004).
- 『進歩とカタストロフィ』 (Progrés i catàstrofe, 2005, Aozora Corporation).
Poesia
[modifica]- 『「もの」の詩学』 (coses) 『神話なき世界の芸術家』 (artistes sense mitologia, 1994).
Història psíquica moderna
[modifica]- 『シジフォスの笑い』 (Riures de Sygiphos, 1997), sobre Iwanami Shoten.
- 『天皇の肖像』 (Retrat de l'emperador), 1988, Iwanami Shoten va analitzar de manera vívida la història psíquica moderna del Japó i Europa occidental d'una manera iconogràfica (1998-2003, Shinkansha).
- Trilogia del Capità Cook 『船がゆく』 (El vaixell marxa), 『船とともに』 (Amb vaixell), 『最後の航海』 (Últim viatge)
Des de mitjans dels anys noranta del s. XX
[modifica]Va discutir els significats filosòfics de diversos fenòmens en els llibres:
- 『ヌード写真』 (fotografia de nu).
- 『都市の政治学』 (Ciència política de la ciutat).
- 『肖像写真』 (Fotografia de retrat), Iwanami Shoten.
- 『スポーツを考える: 身体・資本・ナショナリズム』 (Pensant en l'esport: el cos, el capital i el nacionalisme), (1995 Chikuma Shobo Tòquio)
Petits llibres
[modifica]- 『表象の多面体』 (Poliedre de representació, 2009, Aosaga) que va parlar de quatre artistes contemporanis que adoren l'amor durador.
- 『トリノ 夢とカタストロフィーの彼方へ』 (Somnis i catàstrofes de Torí a l'altra banda, 2012, BEARLIN).
- 『視線とテクスト』 (Ulls i textos, 2013, Aosaka).
- 『映像の歴史哲学』 (Filosofia històrica de les imatges, 2013, Misuzu Shobo), publicat pòstumament.
Projectes
[modifica]- Edició de la publicació Nihon shashin shi 1840-1945 (A History of Japanese Photography: 1840-1945, Heibonsha, 1971.
- Contribuint a la revista d'arquitectura 10+1.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Taki Kōji». Kotobanku. [Consulta: 4 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Critic and philosopher Koji Taki (1928-2011) – ART iT: Japanese-English contemporary art portal site» (en anglès britànic), 18-04-2011. [Consulta: 14 maig 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Lucken, Michael (en anglès) Transbordeur, 2, 2018.
- ↑ «50 years since PROVOKE: reprinting the radical Japanese photo magazine» (en anglès americà). British Journal of Photography, 16-11-2018. [Consulta: 14 maig 2019].
- ↑ Taki Kōji, Provoke, and the Structuralist Turn in Japanese Image Theory, 1967–70,
- ↑ Misuzu Shobo Co., Ltd.(ja:みすず書房), una editorial acadèmica que du a terme activitats editorials principalment sobre llibres especialitzats com ara filosofia, ciència, psicologia, història moderna, història occidental, 多木浩二, たき・こうじ,