Kōki Hirota
| |||
| Nom original | (ja) 広田弘毅  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (ja) 廣田 弘毅 14 febrer 1878 Fukuoka (Japó) | ||
| Mort | 23 desembre 1948 (70 anys) Sugamo Prison (Japó) | ||
| Causa de mort | pena de mort, penjament | ||
| Sepultura | Shōfuku-ji (en)  | ||
 32è Primer ministre del Japó | |||
| 9 març 1936 – 2 febrer 1937 ← Okada Keisuke – Senjūrō Hayashi → Membre del gabinet: Hirota Cabinet (en) | |||
| Membre de la Cambra dels Pars | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Institut Shuyukan de la Prefectura de Fukuoka Facultat de Dret i Política de la Universitat de Tòquio | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, diplomàtic | ||
| Partit | candidat independent | ||
| Altres | |||
| Cònjuge | Shizuko Hirota | ||
| Condemnat per | crim contra la humanitat | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
Kōki Hirota (japonès: 広田弘毅) (Fukuoka, 14 de febrer de 1878 - Sugamo Prison, 23 de desembre de 1948) va ser un diplomàtic i polític japonès actiu durant els períodes Meiji, Taishō i Shōwa. Format a la Universitat Imperial, va entrar a treballar al ministeri d'Afers Exteriors i va servir com a diplomàtic en diversos països. Posteriorment, va entrar en política com a ministre d'Afers Exteriors el 1933. El 1936 va esdevenir primer ministre i durant el seu breu mandat es va signar el Pacte Anti-Komintern amb Alemanya, i després tornà a ser ministre d'Afers d'Exteriors fins a la dimissió el 1938. Va ser condemnat a mort pel Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient com a criminal de guerra de classe A.
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Va néixer a Fukuoka el 14 de febrer de 1878.[1] Primogènit d'un picapedrer,[2] i eventualment adoptat per la família Hirota.[1]
Va formar-se a la Primera Escola Superior i, després, va accedir a la Universitat Imperial de Tòquio,[1] on va graduar-se el 1905.[2] L'any següent va entrar al ministeri d'Afers Exteriors. Ocupà diversos càrrecs a països estrangers, i el setembre de 1923 va ser nomenat director de la secció d'Europa i Amèrica. D'una banda, va abordar l'exclusió dels immigrants japonesos als Estats Units i, de l'altra, va establir relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica, que van concloure amb la Convenció Bàsica soviètico-japonesa el gener de 1925.[2] Després va servir com a ministre als Països Baixos durant tres anys i l'octubre de 1930 va ser nomenat ambaixador a la Unió Soviètica,[1][2] amb la qual va intentar estrènyer relacions després de l'incident de Manxúria de 1931.
Activitat política
[modifica]El setembre de 1933[2] va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors del govern de Makoto Saitō, succeint Kōsai Uchida, càrrec que va mantenir durant el govern de Keisuke Okada.[1] Durant el seu mandat va aprofundir les relacions amb els militars i va adoptar mesures coercitives envers la Xina, anunciant els coneguts com tres principis de Hirota l'octubre de 1935.[2] Després de l'incident del 26 de febrer i la reorganització del govern japonès, el març de 1936 va esdevenir primer ministre.[1] Ocupant aquest càrrec va restaurar el sistema de restringir els càrrecs públics als militars, reservat només per a oficials actius, el maig de 1936, i el novembre del mateix any va signar el Pacte Anti-Komintern amb Alemanya d'Adolf Hitler.[2] El govern va dimitir en bloc el mes de gener de 1937,[1] i el juny del mateix any va tornar a ser nomenat ministre d'Afers Exteriors en el govern de Fumimaro Konoe.[2] El mateix any esdevingué membre de la Cambra dels Pars.[1] Amb l'esclat de la Segona Guerra sino-japonesa, arran de l'incident del pont Marco Polo el juliol de 1937, no va oposar-se a l'augment de les operacions militars a la Xina ni a la decisió del primer ministre de finalitzar les negociacions amb el govern xinès el gener de 1938, que va deixar el conflicte estancat. El maig de 1938 va dimitir del càrrec.[2]
A petició del nou ministre, Tōgō Shigenori, va intentar negociar una pau a la Guerra del Pacífic amb l'ambaixador soviètic al Japó el juny de 1945, però no va tenir èxit.[2]
Condemna a mort
[modifica]Després de la Segona Guerra Mundial, va ser condemnat com a criminal de guerra de classe A, sent l'únic càrrec civil a ser condemnat a la pena de mort pel Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient.[1]
Hirota no era un oficial militar, sinó un funcionari civil i era popular entre el públic, la qual cosa va provocar una petició per reduir la seva sentència que va recollir 29.985 signatures al Japó. Fins i tot avui dia, el seu nom sovint esmentat quan es debaten els Judicis de Tòquio al Japó com un judici de la "justícia del guanyador".[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Hirota Koki» (en anglès). Portraits of Modern Japanese Historical Figures. Biblioteca Nacional de la Dieta. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Shimamoto, Mayako; Ito, Koji; Sugita, Yoneyuki. Historical Dictionary of Japanese Foreign Policy (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015, p. 107-108.
- ↑ 戦争責任・戦後責任: 日本とドイツはどう違うか 粟屋憲太郎 朝日新聞出版, 1994 - p272