Kōtoku Tennō
| |||
| Nom pòstum | 孝德 i 孝徳  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 596 | ||
| Mort | 24 novembre 654 (57/58 anys) Naniwa Nagara-Toyosaki Palace (Japó) (en)  | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
| Sepultura | Yamada Uenoyama Kofun (en) | ||
 Emperador del Japó | |||
| 15 juliol 645 – 27 novembre 654 ← Kōgyoku – Kōgyoku → | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Japó | ||
| Ocupació | governant, monarca | ||
| Família | |||
| Família | Família Imperial del Japó | ||
| Cònjuge | Hashihito | ||
| Fills | Arima | ||
| Pares | Chinu i Princess Kibitsu-Hime | ||
| Germans | Kōgyoku | ||
Kōtoku Tennō (孝徳天皇?) (22 d'abril de 596 - 24 de novembre de 654) va ser el 36º emperador de Japó, segons l'ordre tradicional de successió. Va regnar entre 645 i 654.[1] Abans de ser ascendit al Tron de Crisantem, el seu nom personal (imina)[2] era Príncep Imperial Karu (Karu-shinnō), també conegut com Ame-Yorozu Toyo-hi.[3]
Genealogia
[modifica]Va ser descendent de Bidatsu Tennō, i fill del Príncep Chinu i de la Princesa Kibihime. L'Emperadriu Kōgyoku va ser la seva germana gran de part dels dos pares. El Príncep Chinu va ser fill del Príncep Oshisaka-hikohito-no-Ōe, el pare del qual va ser l'Emperador Bidatsu.
Va tenir tres consorts, incloent la seva Emperadriu, la Princesa Hashihito (Hashihito no Himemiko), filla de Jomei Tennō i la seva germana l'Emperadriu Kōgyoku.
- Abe no Otarashi-hime, filla d'Abe no Kurahashi-maro
- Príncep Arima (640 – 658)
- Saga no Chi-no-iratsume, filla de Soga no Kura-no-Yamada no Ishikawa-no-maro
Biografia
[modifica]Va ascendir al tron en 645, dos dies després que el Príncep Naka no Ōe (futur Emperador Tenji) assassinés a Soga no Iruka, a la cort de l'Emperadriu Kōgyoku. L'emperadriu va pensar a abdicar el tron a favor del seu fill i príncep de la corona, el Príncep Naka no Ōe, però per comanda d'aquest va decidir que el Príncep Karu fos ascendit al tron. Així pren el nom d'Emperador Kōtoku a l'edat de 49 anys.
Segons el Nihon Shoki, va ser una persona gentil i recolzava el budisme.
En 645, va crear una nova ciutat anomenat Naniwa (avui dia coneguda com Osaka), i va traslladar la capital des de la província de Yamato cap a aquesta nova ciutat. La nova capital tenia un port marítim i era apte per al comerç exterior i les activitats diplomàtiques. També en aquest mateix any va promulgar la Reforma Taika. Va establir el sistema hasshō kyakkan (vuit ministeris i cent càrrecs).[4]
El 653, l'emperador va enviar una missió diplomàtica a la dinastia Tang, però no tots els vaixells arribaren a la Xina a causa d'un naufragi.
Durant el regnat de l'Emperador Kōtoku, el Príncep Naka no Ōe va ser el líder de facto del govern. El 653, va proposar traslladar novament la capital a la província de Yamato, però l'emperador es va negar. El príncep va ignorar l'ordre i va traslladar la capital, en aquesta acció molts cortesans i lleials a la cort, incloent l'Emperadriu Hashihito ho van seguir. L'emperador va ser abandonat al palau de Naniwa i va morir l'any següent a causa d'una malaltia.
Després de la seva mort, el Príncep Naka no Ōe no va voler ascendir al tron, i va demanar a la seva mare, l'antiga Emperadriu Kōgyoku que regentés el tron amb el nom d'Emperadriu Saimei.
Kugyō
[modifica]Kugyō és el terme col·lectiu per als personatges més poderosos i directament lligats al servei de l'emperador del Japó anterior a la restauració Meiji. Eren cortesans hereditaris l'experiència i el prestigi dels quals els havia portat al capdamunt de l'escalafó cortesà.
- Sadaijin: Abe no Kurahashi-maro[5]
- Sadaijin: Kose Toko no Ō-omi[5]
- Udaijin: Soga no Kura-no-Yamada no Ishikawa-no-maro[5]
- Udaijin: Ōtom Nagatoko no Muraji[5]
- Nadaijin: Nakatomi Kamako no Muraji[5]
- Dainagon:
Eres
[modifica]- Taika (645 – 650)
- Hakuchi (650 – 655)
Referències
[modifica]- ↑ Titsingh, Isaac. (1834). Annales des emepeurs du japon, pp. 47-30; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, pp. 266-267; Varley, H. Paul. (1980). Jinnō Shōtōki. pp. 132-133.
- ↑ Brown, pp. 264. [Hasta el reinado del Emperador Jomei, los nombres personales de los Emperadores eran muy largos y las personas no los mencionaban de ese modo. Posteriormente, se redujo la cantidad de caracteres en los nombres.]
- ↑ Aston, William. (2005). Nihongi, p. 195-196; Brown, p. 266.
- ↑ Varley, p. 133
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Brown, p. 266.
- Aston, William G. (2005). Nihongi: Chronicles of Japan from the Earliest Times to A.D. 697. Tokio: Charles E. Tuttle Company. ISBN 0-8048-3674-4
- Brown, Delmer M. e Ichirō Ishida, eds. (1979). [ Jien, 1221], Gukanshō (The Future and the Past, a translation and study of the Gukanshō, an interpretative history of Japan written in 1219) . Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-03460-0
- Titsingh, Isaac, ed. (1834). [Siyun-sai Rin-siyo/Hayashi Gahō, 1652], Nipon o daï itsi ran; ou, Annales des empereurs du Japon, tr. par M. Isaac Titsingh avec l'aide de plusieurs interprètes attachés au comptoir hollandais de Nangasaki; ouvrage re., complété et cor. sur l'original japonais-chinois, accompagné de notes et précédé d'un Aperçu d'histoire mythologique du Japon, par M. J. Klaproth . París: Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland.— Dos copias de este libro están disponibles en línea: (1) en la librería de la Universidad de Michigan, digitalizado el 30 de enero de 2007; y (2) en la librería de la Universidad de Stanford, digitalizado el 23 de junio de 2006. Texto original en francés.
- Varley, H. Paul, ed. (1980). [ Kitabatake Chikafusa, 1359], Jinnō Shōtōki ("A Chronicle of Gods and Sovereigns: Jinnō Shōtōki of Kitabatake Chikafusa" translated by H. Paul Varley) . Nueva York: Columbia University Press. ISBN 0-231-04940-4