Ernst Krenek

Ernst Krenek

Biografia
Naixement	(cs) Ernst Heinrich Křenek 23 agost 1900 Viena (Àustria)
Mort	22 desembre 1991 (91 anys) Palm Springs (Califòrnia)
Sepultura	cementiri central de Viena
Formació	Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Vassar College
Activitat
Ocupació	compositor, escriptor, periodista musical, professor d'universitat, director d'orquestra, musicòleg, periodista
Ocupador	Vassar College Universitat de Califòrnia a San Diego
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Gènere	Òpera i simfonia
Moviment	Música clàssica del segle XX
Professors	Arnold Schönberg i Franz Schreker
Alumnes	George Perle, Roque Cordero, Samuel Dolin, Robert Erickson, Halim El-Dabh, Lorne Betts, Milton Barnes, Will Ogdon i Dorothy James
Nom de ploma	Thornton Winsloe
Família
Cònjuge	Gladys Nordenstrom (1950–) Berta Hermann (1928–) Anna Mahler
Premis
(1980)  ciutadà honorari de Viena (1978)  Goethe-Plakette des Landes Hessen (1975)  Condecoració Austríaca de les Ciències i les Arts (1966)  premi Bach de la ciutat lliure i hanseàtica d'Hamburg (1955)  Premi Ciutat de Viena per a la música  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Commander of the Order of Honour (Salzburg) (en)  Condecoració d'Or pels Serveis a la Ciutat de Viena  Gran Condecoració d'Honor de Plata pels Serveis a la República d'Àustria  Ehrenring der Stadt Wien  Honorary Member of the International Society for Contemporary Music (en)
Signatura
Lloc web	krenek.at

Ernst Krenek (Viena, 23 d'agost de 1900 - Palm Springs, Califòrnia, 22 de desembre de 1991) fou un compositor nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc.

Krenek va navegar amb destresa entre els múltiples corrents estètics i estilístics del turbulent segle XX, absorbint els aspectes més destacats de cada moviment i integrant-los en un llenguatge personal i únic.

Biografia

Nascut Ernst Heinrich Křenek a Viena (aleshores a Àustria-Hongria). Els seus pares provenien de Čáslav, a Bohèmia, però es van traslladar a Viena quan el seu pare, un oficial del cos de comissaris de l'Exèrcit Imperial Austrohongarès, li van destinar. Ernst va estar exposat a la música des de ben jove. Més tard va recordar la meravella que era el fet de «caminar pels camins que Beethoven havia caminat, o anar a comprar a la casa on Mozart havia escrit Don Giovanni, o anar al cinema davant de la casa on va néixer Schubert, formava part de les experiències rutinàries de la meva infància».

El 1916 va entrar a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena, però la influència del seu professor de composició, Franz Schreker, i sobretot l'impacte de l'inici de la Primera Guerra Mundial, van començar a sacsejar la fins llavors aparentment còmoda integració de Krenek en la cultura vienesa. Tot i que va ser instruït en disciplines compositives tradicionals de Viena, Schreker el va introduir a Debussy, Max Reger, Richard Strauss i segurament a Skriabin. Krenek no va ser cridat al servei militar fins al 1918. No obstant això, la seva breu experiència a l'exèrcit va ser suficient per deixar-li una impressió duradora d'una «empresa burocràtica gegantina, malbaratadora i horrible de dimensions i futilitat inaudites». La guerra va precipitar la caiguda total de l'Imperi Austrohongarès, seguida de diverses crisis polítiques, econòmiques i culturals. La primera de les seves set sonates per a piano prové d'aquest període i, tot i que mostra un estil musical «neo-romàntic» influenciat per Schreker, també revela una preocupació emergent per estructures musicals més abstractes en un estil «neo-clàssic».

El 1920, Schreker va anar a Berlín per dirigir i donar classes de composició a la Staatliche akademische Hochschule für Musik a Berlín. Krenek el va seguir, però l'ambient que va trobar a Berlín el va animar a trencar decisivament amb el seu mestre i adoptar un estil més modern i agressiu. Allà va conèixer molts dels compositors més importants de la ciutat, com Artur Schnabel, Ferruccio Busoni, Kurt Weill i sobretot Eduard Erdmann, un impressionant pianista de concert i compositor que exerciria una influència molt significativa en el desenvolupament compositiu de Krenek.

Aviat va donar a conèixer el Quartet, op. 6 (1921), la Simfonia núm. 2 (1922) i la cantata La fortalesa (1922), obres que el convertiren en un dels compositors més innovadors del panorama alemany del moment. El 1924 acabà algunes parts d'una simfonia inacabada de Gustav Mahler, i es casà amb la seva filla Anna. Inicià la seva activitat creadora amb obres atonals; més tard adoptà el mètode dodecatònic d'Arnold Schönberg. El seu llenguatge atonal no fou un impediment per expressar elements del jazz, i fou el primer compositor a introduir-lo en la música operística.

El 1925 fou ajudant en l'òpera de Kassel i el 1927 assolí un èxit notable a Leipzig amb Jonny spielt auf (Jonny actua), òpera amb llibret d'ell mateix que testimonia el seu interès pel jazz i pel món mecanitzat. El 1928 retornà a Viena, on va conèixer Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg i es va apropar al dodecafonisme amb obres com l'òpera Karl V (1930-1933), fragments de la qual foren estrenats a Barcelona el 1936 amb motiu del Festival Internacional de Música.

En aquests anys començà a dedicar-se a la crítica musical, ensems que feia de professor, tenint entre els seus alumnes entre altres a Hans Ulrich Engelmann. Quan Àustria fou incorporada al Tercer Reich (Anschluss) fou considerat com a artista degenerat i hagué de marxar als Estats Units, on es nacionalitzà el 1945. Fou professor de música a la universitat Hamline de Saint Paul (Minnesota) i al final de la seva vida es va retirar a Palm Springs, on va morir.

Durant el període estatunidenc s'inspirà en la música antiga, en particular el cant gregorià i la polifonia (Lamentatio Jeremiae prophetae, 1941). Interessat de nou per l'experimentació, el 1955 realitzà alguns treballs de música electrònica per a la Ràdio de Colònia. També escriví obres teòriques i reflexions sobre estètica.

Obres

• Òperes
  • Zwingburg. Szenische Kantate op. 14 (1922; estrena: 1924)
  • Der Sprung über den Schatten op. 17 (1923; estrena: 1924)
  • Orpheus und Eurydike op. 21 (1923; estrena: 1926)
  • Jonny spielt auf op. 45 (1925-26; estrena: 1927)
  • Der Diktator op. 49 (1926; estrena: 1928)
  • Das geheime Königreich op. 50 (1926-27; estrena: 1928)
  • Schwergewicht, oder Die Ehre der Nation op. 55 (1926-27; estrena: 1928)
  • Leben des Orest op. 60 (1928-29; estrena: 1930)
  • Karl V op. 73 (1930-33; estrena: 1938)
  • Cefalo e Procri op. 77 (1933-34; estrena: 1934)
  • Tarquin op. 90 (1940; estrena: 1950)
  • What Price Confidence? (Vertrauenssache) op. 111 (1945-46; estrena: 1960)
  • Dark Waters (Dunkle Wasser) op. 125 (1950; estrena: 1950)
  • Pallas Athene weint op. 144 (1952-55; estrena: 1955)
  • The Bell Tower (Der Glockenturm) op. 153 (1955-56; estrena: 1957)
  • Ausgerechnet und verspielt op. 179 (1961; estrena: 1962)
  • Der goldene Bock (Chrysomallos) op. 186 (1963; estrena: 1964)
  • Der Zauberspiegel. Fernsehoper op. 192 (1966)
  • Sardakai op. 206 (1967-69; estrena: 1970)
• Ballets
  • Mammon op. 37 (1925)
  • Der vertauschte Cupido op. 38 (1925)
  • Eight Column Line op. 85 (1939)
• Simfonies
  • Simfonia núm. 1 op. 7 (1921)
  • Música simfònica per a 9 instruments solistes op. 11 (1922)
  • Simfonia núm. 2 op. 12 (1922)
  • Simfonia núm. 3 op. 16 (1922)
  • Symphonie pour instruments à vent et batterie op. 34 (1924-25)
  • Little Symphony op. 58 (1928)
  • Simfonia núm. 4 op. 113 (1947)
  • Simfonia núm. 5 op. 119 (1949)
  • Simfonia Pallas Athene op. 137 (1954)
• Peces corals
  • Die Jahreszeiten op. 35 (1925)
  • Kantate von der Vergänglichkeit des Irdischen op. 72 (1932)
  • Lamentatio Jeremiae Prophetae op. 93 (1942)
  • O Holy Ghost op. 186A (1964)
• Lieder
  • Lieder op. 19 sobre un text d'Otfried Krzyzanowski i Friedrich Gottlieb Klopstock

Bibliografia

• Tom núm. 2, pàg. 311 d'Auditorium, Cinco Siglos de Música Inmortal d'editorial Planeta
• «Ernst Krenek». A: Lexikon verfolgter Musiker und Musikerinnen der NS-Zeit (en alemany). Hamburg: University of Hamburg, 2006. 

Enllaços externs

• Art dels estats : Ernst Krenek Arxivat 2012-07-16 a Wayback Machine.
• Ernst-Krenek-Institut site