Vés al contingut

KDE Plasma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
KDE Plasma
Modifica el valor a Wikidata
Tipusentorn d'escriptori
LlicènciaGNU GPL 2.0 o posterior Modifica el valor a Wikidata
En catalàSí Sí
Característiques tècniques
Sistema operatiuGNU/Linux i BSD Modifica el valor a Wikidata
Escrit enC++ i QML Modifica el valor a Wikidata
Biblioteca
d'interfície d'usuari		Qt i KDE Frameworks Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)KDE Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webhttps://kde.org/plasma-desktop
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata

Inicialment anomenat com a KDE, posteriorment rebatejat com a Plasma i actualment més conegut com a KDE Plasma[1] és l'entorn d'escriptori principal de KDE per a sistemes operatius tipus Unix.[2] És un escriptori intuïtiu i similar als escriptoris de Microsoft Windows. Es caracteritza per ser altament personalitzable i, des de la versió 5, no ser exigent amb els recursos del maquinari emprat.[3][4]

Esquema de treball

[modifica]

KDE Plasma depén de l'entorn de treball Qt, reduint-se el temps de suport per a la versió de codi obert i gratuïta del framework, algún cop s'ha especulat amb la possibilitat de realitzar un fork.[5]

Qt és un conjunt d'eines que proporciona la major part de la funcionalitat a KDE.[6] L'evolució de Qt comporta canvis a KDE que queden reflectits en la numeració de KDE Plasma i KDE Frameworks. Aquest darrer proporciona blocs de construcció per a les aplicacions i millora l'experiència de l'escriptori KDE Plasma. Per altra banda, hi ha repercussions a KDE Gear, la col·lecció de programari optimitzat perquè funcioni bé amb KDE Plasma. Aquestes aplicacions funcionen en diferents distribucions, essent possible veure Kdenlive o Okular en els sistemes operatius desenvolupats per Microsoft. Hi ha programari realitzat amb Qt que s'ha desvinculat dels llançaments de KDE Gear com per exemple Krita.[7][8] D'aquesta manera KDE Plasma 6, Frameworks 6 i KDE Gear 24.02 són conseqüència de Qt 6 i arriben deu anys després del cicle del conjunt.[9] El llançament de Qt 6.6, el 10 d'octubre de 2023, fou cabdal per a KDE Plasma pel suport més robust a Wayland entre altres millores.[10][11]

Característiques

[modifica]

S'enfoca a facilitar l'ús i el domini de totes les funcions i aplicacions que l'integren, mitjançant un aspecte sobri, net i una alta llegibilitat per a proporcionar una experiència d'usuari agradable i actualitzada.[12][13] Permet configurar molts elements de manera específica, diferenciant el tema global del tema de les finestres, les icones, les fonts entre altres opcions.[14] Si no agrada l'aspecte per defecte, es pot personalitzar adquirint l'aspecte d'altres sistemes operatius.[15]

Ben integrat amb el Servidor de visualització X Window System, i amb suport per a Wayland, permetent utilitzar l'escalat fraccionari per als monitors de HiDPI.[12]

La comunitat KDE i l'entorn de treball Qt proporcionen a KDE Plasma una gran quantitat de programari i el posicionen com a òptim per a tasques multimedia. En aquest sentit, destaquen aplicacions com KDE Connect, Kdenlive o Krita i distribucions com SteamOS, Garuda Linux o Nobara.[16][17][18]

Steam Deck empra KDE Plasma amb la distribució SteamOS 3.

L'entorn de treball pot funcionar en diferents tipus de dispositiu, adaptant la interfície a les característiques del dispositiu.[13] Pot córrer en ordinadors de sobretaula, portàtils, tauletes, telèfons mòbils i consoles portàtils.[19]

És un escriptori amb un bon nivell de seguretat i privacitat.[20] Empra telemetria de manera transparent i el seu codi gairabè sempre és sota llicència GPL.[16]

Història

[modifica]

El 14 d'octubre de 1996 Matthias Ettrich, estudiant de la Universitat de Tubinga, anuncià un nou projecte que tenia com a objectiu construir una interficie gràfica unificada per a Unix amb una bona aparença.[21] El projecte rebia el nom de KDE, que era l'acrònim de “Kool Desktop Environment”.[2] Construint-se amb C++, Qt i X11.[22][23] Essent polèmic i rebutjat per la línia oficial de la Free Software Foundation, ja que Qt era privatiu. Com a resposta s'impulsà i creà GTK i GNOME. Malgrat que el codi font de Qt no ha deixat de ser privatiu, es publica sota una llicència GPL.[16]

KDE 1

[modifica]

KDE 1 fou alliberat el 12 de juliol de 1998.[20] Tenint com a referents al Common Desktop Environment[a][24] i al Windows 95, va esdevenir un entorn gràfic per a GNU/Linux senzill, fàcil d'emprar i agradable.[21][25] Una de les primeres distribucions que l'emprà fou SuSE 5.3. El 20 aniversari de KDE, el 2016, a manera de celebració, el desenvolupador Helio Castro va posar KDE 1.1.2 en funcionament sobre Fedora beta 25.[22] Aconseguint-se de manera ràpida i mostrant-se les facilitats que comporta treballar amb programari lliure.[26]

  • K Desktop Environment 1.0
    K Desktop Environment 1.0
  • KDE 1.1
    KDE 1.1

KDE 2

[modifica]

KDE 2 fou alliberat el 23 d'octubre del 2000. Implicà una gran reescriptura del codi. Introduí diverses novetats com: un protocol de comunicació anomenat DCOP, un sistema de notificacions integral i flexible KNotify, el navegador web per defecte Konqueror o KOffice.[27][24][28]

  • KDE 2.0, “Kandalf”
    KDE 2.0, “Kandalf”
  • KDE 2.0, navegador web Konqueror
    KDE 2.0, navegador web Konqueror

KDE 3

[modifica]

KDE 3 va ser publicat el novembre de 2002. Considerat una continuació de KDE 2, es millorà tant l'aparença com l'estructura interna. Redissenyant-se les finestres com les icones.[29] El 3 de febrer de 2004 fou llançat el KDE 3.2.[23]

  • KDE 3.0, Captura oficial
    KDE 3.0, Captura oficial
  • KDE 3.5.5
    KDE 3.5.5

Degut a l'inici infructuós de KDE 4, la versió KDE 3.5 fou la base del fork anomenat Trinity Desktop Environment.[30] Publicant-se algunes distribucions de Kubuntu amb aquest escriptori.[31] Posteriorment Q4Os també l'emprà.[32]

KDE 4

[modifica]

KDE 4 fou llançat l'11 de gener de 2008 introduiint moltes novetats,[33] però va ser criticat per poc funcional,[34] per estar ple d'errors de programari i sobretot, per consumir molts recursos.[35][36] Es considera que la versió 4.2 donà estabilitat i no fou plenament funcional fins a la versió 4.4 o 4.5.[37][38] Malgrat que en les darreres versions era considerat l'entorn d'escriptori més complet i potent de GNU/Linux i tot i que mostrava un gran rendiment, continuava essent el més lent en iniciar.[39] L'agost de 2014 es va llançar la darrera versió major de la sèrie, KDE 4.14.[40][41]

  • KDE 4.0, Kcoloredit
    KDE 4.0, Kcoloredit
  • KDE 4.8 a Kubuntu
    KDE 4.8 a Kubuntu

KDE Plasma 5

[modifica]

Els desenvolupadors del projecte rebutjaven la denominació KDE 5 en favor de Plasma 5.[42] Afirmant que: KDE és una comunitat de persones que creen programari lliure per a altres persones.[40]

Fou alliberat el 5 de juliol de 2014.[20] Una setmana abans s'havia alliberat KDE Frameworks 5, que s'independitzava per a subministrar llibreries i codi font al programari que funcionava amb Qt. KDE Frameworks des d'aleshores funciona com una capa interna que dona suport a les aplicacions, encara que l'escriptori no sigui KDE Plasma.[34] Sense repetir-se la sensació de canvi traumàtic del llançament de KDE 4, KDE Plasma 5 tardà un any a mostrar maduresa com a escriptori.[43]

Es millorà el suport de les pantalles d'alta densitat de píxels (HDPI) i el rendiment gràfic gràcies a OpenGL. Introduí Breeze com a tema per defecte i es dissenyà amb colors plans.[34][42][35]

KDE Plasma 6

[modifica]

KaOs fou la primera distribució a posar l'escriptori KDE Plasma 6 per defecte el 2 de febrer de 2024,[b][44][45] quan Plasma 6 encara estava en desenvolupament.[46][47][38] KDE Plasma 6 fou llançat oficialment el 28 de febrer de 2024. Com a principals novetats destacava que es basava en l'entorn de treball Qt6, en el protocòl gràfic Wayland i per les millores a KWin, iniciant-se el suport per a HDR.[48][49]

  • KDE 6.0 a Neon 6.0
    KDE 6.0 a Neon 6.0
  • KDE 6.0 a Fedora 40
    KDE 6.0 a Fedora 40

Distribucions que empren KDE Plasma

[modifica]

KDE Plasma es troba en diferents distribucions tant en Linux com en entorns BSD. OpenBSD pot emprar KDE Plasma, però amb versions antigues, ja que el seu propòsit és oferir una distribució altament segura.[50] A continuació s'ofereix una mostra de les distribucions Linux que fan servir KDE Plasma.

KDE Plasma és l'escriptori per defecte en distribucions com:

Nom Basada en llançada el Observacions
EndeavourOS Arch Linux 15-07-2019 Es considerada com a successora de Antergos.[51]
KaOS Independent 2013 Va ser creada per Anke Boersma, qui inicialment treballava a Chakra project.[52]
KDE Neon Debian / Ubuntu 8-06-2016 Desenvolupada per KDE.[53]
Kubuntu Debian / Ubuntu 8-04-2005 L'origen es remunta al 2004 en una conferència d'Ubuntu realitzada a Mataró.[54]
Nitrux Debian inestable 2018 D'origen mexicà, empra OpenRC com a init.[55]
Nobara Linux Fedora 2019 Projecte liderat per un enginyer de Red Hat Thomas Crider.[56]
Q4OS Debian 14-07-2014 Va nàixer quan finalitzà el suport a Windows XP, n'imita l'aspecte.[57]
Slackware Linux Independent 16-07-1993 Liderada pel seu fundador Patrick Volkerding.[58]

KDE Plasma és un escriptori a escollir entre diverses opcions en distribucions com:

Nom Basada en llançada el Observacions
Garuda Linux Arch Linux 26-03-2020 Fundada per un desenvolupador indi anomenat Shrinivas Vishnu Kumbhar.[59]
Gentoo Independent 31-03-2002 Entre el 2009 i 2016 tenia com a escriptori predeterminat KDE Plasma.[60]
Manjaro Arch Linux 10-07-2011 Fundada a Múnic per tres amics Roland Singer, Guillaume Benoit i Philip Müller.[61]
MX Linux Debian / Antix 24-03-2014 Nascuda a partir de les comunitats de desenvolupadors d'antiX i MEPIS.[62]
NixOS Independent 2003 Entre el 2014 i 2020 tenia com a escriptori predeterminat KDE Plasma.[63]
OpenSUSE Independent ??-10-2005 Entre el 2009 i 2017 tenia com a escriptori predeterminat KDE Plasma.[64]

KDE Plasma és un escriptori seccundari en distribucions com:

Nom Basada en llançada el Observacions
Alpine Linux Independent ??-08-2005 Inicialment es basava en Gentoo.[65]
Arch Linux Independent 11-03-2002 Projecte inspirat en una distribució anterior CRUX i liderat per Judd Vinet fins l'octubre de 2007.[66]
Debian Independent 16-08-1993 Projecte inicat i liderat per Ian Murdock fins al 1996.[67]
Fedora Independent 2002 S'inicià quan Red Hat Linux passava a ser Red Hat Enterprise Linux.[68]
Void Linux Independent 2008 Void Linux va ser creada per Juan Romero Pardines, un antic desenvolupador de NetBSD.[69]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Prakash, Abhishek. «How to Install KDE on Ubuntu». It's FOSS, 31-01-2013. [Consulta: 22 gener 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «The K Desktop Environment Background». [Consulta: 18 gener 2024].
  3. ↑ Perkins, John. «KDE Plasma Review: The Swiss Army Knife of Desktops» (en anglès americà), 10-07-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
  4. ↑ González, Gabriela. «Tras más de 10 años sin usar KDE Plasma me he encontrado con el que quizás sea el mejor escritorio Linux de la actualidad». Genbeta, 27-11-2021. [Consulta: 21 gener 2024].
  5. ↑ Medina, Eduardo. «Qt 6.2 LTS añade una gran cantidad de módulos y soporte para Apple Silicon y Windows 11 - MuyLinux» (en castellà), 30-09-2021. [Consulta: 24 gener 2024].
  6. ↑ PC Plus. «How to run KDE on Windows». PC Plus, 28-06-2009. [Consulta: 24 gener 2024].
  7. ↑ Medina, Eduardo. «Disponible la alfa de KDE Plasma 6 y junto a sus componentes». Muy Linux, 09-11-2023. [Consulta: 24 gener 2024].
  8. ↑ Sneddon, Joey. «KDE Plasma 6.0 Alpha Released, Plus KDE Frameworks & KDE Gear». OMG Ubuntu, 08-11-2023. [Consulta: 24 gener 2024].
  9. ↑ Nestor, Marius. «KDE Releases Alpha Versions of Plasma 6, Frameworks 6, and Gear 24.02». 9to5linux, 08-11-2023. [Consulta: 24 gener 2024].
  10. ↑ Larabel, Michael. «Qt 6.6 Wayland Compositor Handoffs Look Promising For More Robust Experience». Phoronix, 11-09-2023. [Consulta: 24 gener 2024].
  11. ↑ Larabel, Michael. «Qt 6.6 Toolkit Released With More Robust Wayland, Qt Graphs Module». Phoronix, 10-10-2023. [Consulta: 24 gener 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 Install. «KDE Plasma: ¿Qué es y cómo se instala sobre DEBIAN 10 y MX-Linux 19?» (en castellà). Desde Linux, 28-01-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 Medina, Eduardo. «La Comunidad KDE comparte su visión para Plasma - MuyLinux». Muy Linux, 26-07-2017. [Consulta: 18 gener 2024].
  14. ↑ «11 Ways to Customize KDE Desktop in Linux». It's FOSS, 17-01-2021. [Consulta: 19 gener 2024].
  15. ↑ Pomeyrol, J. «KDE Plasma como macOS Big Sur o como Windows 10, ¿con cuál te quedas? - MuyLinux». Muy Linux, 21-07-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Medina, Eduardo. «KDE Plasma, una vía potente, flexible y familiar para adentrarse en Linux». Muy Computer, 25-12-2022. [Consulta: 18 gener 2024].
  17. ↑ Medina, Eduardo. «Nobara 39 sustituye GNOME por KDE Plasma». Muy Linux, 27-12-2023. [Consulta: 18 gener 2024].
  18. ↑ Rudra, Sourav. «Garuda Linux “Spizaetus” Release Lets You Try KDE Plasma 6 Now!». It's FOSS, 02-11-2023. [Consulta: 19 gener 2024].
  19. ↑ Arindam. «Top 10 Linux Distributions for KDE Plasma». Debugpoint, 25-11-2023. [Consulta: 22 gener 2024].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «KDE Plasma: ¿Qué es, características actuales y cómo se instala?». Ubunlog, 12-11-2022. [Consulta: 18 gener 2024].
  21. ↑ 21,0 21,1 Acosta, Ernesto. «[https://blog.desdelinux.net/wp-content/uploads/2013/04/KDE_FLISOL_2013.pdf “KDE SC” Configuración, optimización y personalización]». [Consulta: 19 gener 2024].
  22. ↑ 22,0 22,1 Tannhausser. «KDE: celebra su 20 aniversario con KDE 1». La mirada del replicante, 14-10-2016. [Consulta: 19 gener 2024].
  23. ↑ 23,0 23,1 Pinto, Henrique. «Deep inside the K Desktop Environment 3.2». Arstechnica, 23-02-2004. [Consulta: 3 febrer 2024].
  24. ↑ 24,0 24,1 Arnote, Paul. «Happy 25th Birthday, KDE!». PCLinuxOS Magazine, 01-11-2021. [Consulta: 22 gener 2024].
  25. ↑ «¡Celebrando el cumpleaños número 26 de KDE con algunos datos inspiradores de su glorioso pasado!». Linux-Console, 2018. [Consulta: 19 gener 2024].
  26. ↑ López, Alejandro Cobo. «KDE 1 disponible». Dp Linux, 14-10-2016. [Consulta: 19 gener 2024].
  27. ↑ «DCOP Use in KDE 2.0—A Few Examples». [Consulta: 18 gener 2024].
  28. ↑ «You Can Experiment With KDE 2.2.2 & Qt2 This Christmas». Phoronix, 11-03-2013. [Consulta: 24 gener 2024].
  29. ↑ Guerrero Mendoza, José Armando. «SISTEMAS OPERATIVOS Y SUS GENERACIONES». Universidad Católica de Honduras. [Consulta: 19 gener 2023].
  30. ↑ «Trinity KDE: KDE 3 Zombified or Resurrected? - EarthWeb». Earthweb, 16-09-2021. [Consulta: 18 gener 2024].
  31. ↑ Picajoso. «Trinity KDE: tratando de resucitar a KDE 3 - MuyLinux» (en castellà), 30-06-2010. [Consulta: 19 gener 2024].
  32. ↑ Wohlscheid, John Paul. «Q4OS Linux Revives Your Old Laptop with Windows' Looks». It's FOSS, 22-02-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
  33. ↑ «KDE 4.0 Released With openSUSE Packages and Live CD». OpenSUSE, 11-01-2008. [Consulta: 19 gener 2024].[Enllaç no actiu]
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 «KDE Plasma 5 para Linux ya disponible para descarga, un escritorio mas limpio y elegante». El Español, 15-07-2014. [Consulta: 18 gener 2024].
  35. ↑ 35,0 35,1 Medina, Eduardo. «KDE Plasma 5 es un entorno de escritorio ligero». Muy Linux, 09-09-2016. [Consulta: 18 gener 2024].
  36. ↑ Picajoso. «KDE 4.0, cada vez más a punto». MuyLinux, 02-04-2008. [Consulta: 19 gener 2024].
  37. ↑ Holwerda, Thom. «KDE 4.2, NVIDIA, SkyOS, Dead Like Me – OSnews». OS News, 01-02-2009. [Consulta: 18 gener 2024].
  38. ↑ 38,0 38,1 J.Pomeyrol. «Adiós a Plasma 5: el desarrollo se enfoca en Plasma 6», 28-02-2023. [Consulta: 18 gener 2024].
  39. ↑ Pomeyrol, J. «¿Por qué tarda tanto en arrancar KDE?». Muy Linux, 28-02-2013. [Consulta: 19 gener 2024].
  40. ↑ 40,0 40,1 Pomeyrol, J. «Todo lo que deberías saber sobre KDE 5». Muy Linux, 29-08-2014. [Consulta: 19 gener 2024].
  41. ↑ Pomeyrol, J. «PING: PCLinuxOS, KaOS, Kolab, KDE 4.14, GNOME 3.14 Beta, PGP...». Muy Linux, 23-08-2014. [Consulta: 19 gener 2024].
  42. ↑ 42,0 42,1 Pomeyrol, J. «Debuta Plasma 5». MuyLinux, 15-07-2014. [Consulta: 18 gener 2024].
  43. ↑ Pomeyrol, J. «KDE Plasma cumple cinco años». MuyLinux, 16-07-2019. [Consulta: 18 gener 2024].
  44. ↑ Wallen, Jack. «I tested KDE Plasma 6 and found it very familiar. Here's why that's a good thing». Zdnet, 11-09-2023. [Consulta: 5 febrer 2024].
  45. ↑ Pomeyrol, J. «KDE Plasma 6 RC2 : último paso antes de la versión final». MuyLinux, 02-02-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  46. ↑ arindam. «KaOS 2024.01 Lands with Midna Theme Makeover and Plasma 6 Magic». Debugpoint, 04-02-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  47. ↑ Proven, Liam. «KDE 6 hits RC-1 while KDE 5 brings fresh spin on OpenBSD» (en anglès). [Consulta: 18 gener 2024].
  48. ↑ Pomeyrol, J. «KDE Plasma 6: el escritorio da el salto a Qt6 y Wayland». MuyLinux, 28-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
  49. ↑ Arindam. «KDE Plasma 6: Greatest New Features». Debugpoint, 28-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
  50. ↑ Proven, Liam. «KDE 6 hits RC-1 while KDE 5 brings fresh spin on OpenBSD». TheRegister, 15-01-2024. [Consulta: 20 febrer 2024].
  51. ↑ «EndeavourOS: Antergos successor for individual systems». IONOS, 15-08-2022. [Consulta: 22 gener 2024].
  52. ↑ Pomeyrol, J. «KaOS, pero con orden: así es la 'rolling release' pro-KDE más popular del momento». MuyLinux, 15-01-2015. [Consulta: 22 gener 2024].
  53. ↑ Das, Ankush. «KDE Neon vs Kubuntu: What's the Difference Between?». It's FOSS, 23-10-2020. [Consulta: 22 gener 2024].
  54. ↑ Berg, Nick. «Kubuntu (Ubuntu with KDE/Plasma Desktop)». ubuntudocs, 10-05-2020. [Consulta: 22 gener 2024].
  55. ↑ Medina, Eduardo. «Nitrux 3 actualiza los componentes y mejora el instalador». MuyLinux, 07-09-2023. [Consulta: 22 gener 2024].
  56. ↑ Evangelho, Jason. «This New Linux Distro Combines Fedora With Great Gaming Software». Forbes, 07-02-2022. [Consulta: 22 gener 2024].
  57. ↑ Ranchal, Juan. «Q4OS: nunca ha sido más fácil usar Linux junto a Windows». Muy Computer, 29-11-2017. [Consulta: 22 gener 2024].
  58. ↑ Cotton, Ben. «The oldest, active Linux distro, Slackware, turns 25 | Opensource.com» (en anglès). Opensource, 16-07-2018. [Consulta: 22 gener 2024].
  59. ↑ Proven, Liam. «Garuda Linux 'Talon': Arch, but different, and better». The Register, 28-07-2022. [Consulta: 22 gener 2024].
  60. ↑ «Gentoo Linux» (en anglès). Distrowatch. [Consulta: 23 gener 2023].
  61. ↑ Byfield, Bruce. «Distro Walk – Manjaro Linux». Linux Magazine, 2021. [Consulta: 23 gener 2024].
  62. ↑ López, José María. «Tres distribuciones Linux para reanimar tu viejo PC». Think Big, 24-06-2020. [Consulta: 23 gener 2024].
  63. ↑ «NixOS». Distrowatch. [Consulta: 22 gener 2024].
  64. ↑ «openSUSE». Distrowatch. [Consulta: 22 gener 2024].
  65. ↑ S, Nitish. «Alpine Linux Review: Ultimate Distro for Power Users». Foss Linux, 07-03-2021. [Consulta: 23 gener 2024].
  66. ↑ «Arch Linux» (en anglès). Academic Accelerator. Arxivat de l'original el 23 de gener 2024. [Consulta: 23 gener 2024].
  67. ↑ «Fallece Ian Murdock, el creador de Debian.». Lignux, 31-12-2015. [Consulta: 23 gener 2024].
  68. ↑ «The History and Evolution of Fedora Linux Distribution». UbuntuMint, 25-08-2022. [Consulta: 23 gener 2024].
  69. ↑ Byfield, Bruce. «Distro Walk – Void Linux » Linux Magazine». Linux Magazine, 2021. [Consulta: 23 gener 2024].

Notes

[modifica]
  1. ↑ El Common Desktop Environment en aquell moment era programari privatiu. KDE és un joc de paraules respecte del Common Desktop Environment, essent KDE, Cool Desktop Environment.
  2. ↑ Anteriorment s'havia pogut testejar en la versió inestable de KDE neon.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=KDE_Plasma&oldid=34039986»