Kachchhapaghata
Dades | |
---|---|
Tipus | dinastia |
Els Kachchhapaghates (Kacchapaghāta) van ser una dinastia índia que va governar entre segles x i xii.[1] El seu territori va incloure parts del nord-oest de l'Índia Central (present Madhya Pradesh).[2]
La paraula sànscrita kachchhapa-ghata (कच्छपघात) literalment significa "mata tortugues".[3] El Kachchhapaghates eren al principi vassalls dels Pratiharas i els Chandeles.[4] Després de la mort del rei Chandela Vidyadhara, el regne Chandela es va veure debilitat per repetides invasions musulmanes (Yamini). Aprofitant aquesta situació, els Kachchhapaghates van trencar la seva fidelitat als Chandeles.[5] Van esdevenir poderosos cap al final del segle X[4].
La dinastia va patronitzar el xaivisme i el vaixnavisme, però era tolerant cap al budisme i el jainisme. Diversos temples van ser construïts durant el seu regnat a Kadwaha.[1]
-
Temple Sas-Bahu, Gwalior
-
Matha (Monestir), Kadwaha
-
Temple Chausath Yogini, Morena
-
Kakanmath, Sihoniya
La dinastia es va dividir en tres branques que van governar a Gwalior (Gopādrigiri), Dubkunda (Chaṇdobha), i Narwar (Nalapur).[4] Els Kachchhapaghates de Gwalior són notables pel seu art i arquitectura.[2] Vajradāmana, descrit com el tilaka de la dinastia a les inscripcions de Gwalior datades el 1093-94 i 1104, fou probablement el primer governant poderós de la dinastia. Va servir com a feudatari dels reis Chandeles Dhanga i Vidyadhara.[2] El governant Kachchhapaghata Mahipala va encarregar el temple de Sas-Bahu a Gwalior. Els rècords de dues donacions fetes a Gwalior datats del 1093 i 1104, han estat trobats. Diverses monedes de plata i d'or que va encunyar, també han estat descobertes.[6]Altres temples construïts per la branca de Gwalior inclouen els localitzats a:
- Surawaya
- Mahua
- Terahi (Terambhi) al districte de Shivpuri
- Sihoniya (Simhapāniyā)
- Padhaoli
- Mitaoli al districte de Morena
- Kherata al districte de Bhind
Virasimha (també Virasimharama o Virasimhadeva), un Kachchhapaghata governant a Nalapura, va fer una donació que consta en lamina de coure datada el 1120-21. Aquest rècord el descriu utilitzant el títol Maharajadhiraja. També s'han trobat monedes d'or d'aquest governant.[7]
Una teoria connecta a la dinasta kachwaha d'Amber amb els Kachchhapaghates de Gwalior, tot i que les inscripcions Kachwaha reclamen un origen diferent.[8]
Governants
[modifica]La següent és una llista dels governants Kachchhapaghata coneguts amb estimació dels seus regnats:[9]
Branca de Simhapaniya (Sihoniya) i Gopadri (Gwalior)
- Lakshmana (950–975)
- Vajradaman (975–1000)
- Mangalaraja (1000–1015)
- Kirtiraja (1015–1035)
- Muladeva (1035–1055)
- Devapala (1055–1085)
- Padmapala (1085–1090)
- Mahipala (1090–1105)
- Ratnapala (1105–1130)
- Ajayapala (1192–1194)
- Sulakshanapala (1196)
Branca de Dubkund (Dobha)
- Yuvaraja (vers 1000)
- Arjuna (vers 1015–1035)
- Abhimanyu (1035–1045)
- Vijayapala (1045–1070)
- Vikramasimha (1070–1100)
Branca de Nalapura (Narwar)
- Gaganasimha (vers 1075–1090)
- Sharadasimha (1090–1105)
- Virasimha (1105–1125)
- Tejaskarana
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Exploration Of Kadwaha, District Ashoknagar, Madhya Pradesh (2009-2010)». Bhopal: Archaeological Survey of India (Temple Survey Project). Arxivat de l'original el 28 d’agost 2016. [Consulta: 9 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rahman Ali «Art of the Kachchhapaghātas in Central India: An assessment». Journal of History & Social Sciences, 3, 2, 2012. Arxivat de l'original el 2020-07-15 [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ Henry Miers Elliot. Memoirs on the History, Folk-Lore, and Distribution of the Races of the North Western Provinces of India. Trübner & co., 1869, p. 158.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ahmed Ali, 2005, p. 2.
- ↑ Sailendra Nath Sen, 1999, p. 311.
- ↑ P. C. Roy, 1980, p. 70-71.
- ↑ P. C. Roy, 1980, p. 71-72.
- ↑ V. S. Bhatnagar, 1974, p. 4.
- ↑ Michael D. Willis, 1996, p. 14.
Bibliografia
[modifica]- Ahmed Ali. Kachchhapaghāta Art and Architecture. Jaipur: Publication Scheme, 2005. ISBN 9788181820143.
- Michael D. Willis «Architecture in Central India under the Kacchapaghata Rulers». South Asian Studies, 12, 1, 1996, pàg. 13-32.
- Om Prakash Misra. Archaeological Excavations in Central India: Madhya Pradesh and Chhattisgarh. Mittal Publications, 2003. ISBN 978-81-7099-874-7.
- P. C. Roy. The Coinage of Northern India. Abhinav, 1980. ISBN 9788170171225.
- Sailendra Nath Sen. Ancient Indian History and Civilization. New Age International, 1999. ISBN 9788122411980.
- V. S. Bhatnagar. Life and Times of Sawai Jai Singh, 1688-1743. Impex India, 1974.