Vés al contingut

Kamal al-Din al-Farisí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKamal al-Din al-Farisí
Imatge
Una pàgina manuscrita del seu Kitab tanqih al-manazir (1309) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) کمال‌الدین فارسی Modifica el valor a Wikidata
c. 1260 Modifica el valor a Wikidata
Tabriz (Iran) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1319 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Tabriz (Il-kanat) Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres i òptica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsQutb-ad-Din Xirazí Modifica el valor a Wikidata


Kamal al-Din al-Farisí (àrab: کمال‌الدین فارسی) (Tabriz, c. 1260 - Tabriz, 12 de gener de 1319 (Gregorià)), de nom complet Kamal al-din Abu'l Hasan Muhammad ibn al-Hasan al-Farisi, va ser un matemàtic de l'Edat d'or de l'islam.

Vida i obra

[modifica]

Poc es coneix de la seva vida. Se sap que va estudiar a Tabriz (actual Iran) on va ser deixeble de Qutb-ad-Din Xirazí, qui també ho havia sigut de Nassir-ad-Din at-Tussí.[1] Precisament va ser el seu mestre, Xirazí,[2] qui li va proporcionar un original, obtingut d'un país molt llunyà, del Kitab al-manazir d'Alhazen, escrit més de dos-cents anys abans, per a que podés estudiar-lo i preparar-ne un comentari.[3] El resultat dels seus estudis va ser una re-elaboració del conegut tractat d'Alhazen sobre la teoria de la visió i la òptica, amb el títol de Kitab tanqih al-manazir (Comentari al llibre d'òptica).[4]

Al-Farisí, en el seu comentari, va anar molt més enllà que el propi Alhazen amb els seus experiments amb la cambra fosca, arribant a demostrar que les imatges son més clares quan més petita és l'obertura, que son independents de la forma de l'obertura i que les imatges apareixen invertides (a dalt i a baix, dreta i esquerra).[5] A més va estudiar els fenòmens de la refracció i de la reflexió.[6] Els seus experiments amb la llum travessant un esfera transparent plena d'aigua[7] també el van portar a donar una explicació racional del fenomen de l'arc de Sant Martí, de forma contemporània però independent amb Thierry de Freiberg (1250-1311).[8] Malgrat la novetat i profunditat dels seus estudis, la ciència de la òptica va tornar a caure en l'oblit dels científics àrabs durant uns altres dos-cents cinquanta anys, fins que no va tornar a ser objecte d'estudi pel científic otomà Taqí ad-Din al-Maruf.[9] També en va escriure una versió més curta, el Al-Basa'ir fi 'ilm al-manazir, per a fer-la servir com llibre de text per als estudiants.

A més d'aquest tractat d'òptica, que és la seva obra més original, també va escriure tractats de geometria i de teoria de nombres. En el primer d'aquests camps cal destacar el seu tractat sobre teoria dels angles, en le qual fa una síntesi dels conceptes d'Alhazen i d'Avicenna.[10] En el segon camp va estudiar els nombres amics i la fórmula de Thàbit ibn Qurra per a obtenir-los i en aquests treballs va suggerir, sense demostrar, la unicitat de la factorització dels enters o teorema fonamental de l'aritmètica.[11]

Referències

[modifica]
  1. Kirchner i Amirshahi, 2023, p. 11.
  2. Sabra, 2007, p. 119.
  3. Sabra, 2007, p. 121-122.
  4. Livingston, 2018, p. 41-42.
  5. Mohamed, 2000, p. 60-61.
  6. Martos Quesada, 2006, p. 49.
  7. Rashed, 1970, p. 109 i ss.
  8. Topdemir, 2007, p. 75 i ss.
  9. Livingston, 2018, p. 42.
  10. Rashed, 2015, p. cap. III.2.
  11. Agargün i Fletcher, 1994, p. 162-173.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]