Kanixka I
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 78 dC  Peshawar (Pakistan) | ||
| Mort | 144 (Gregorià) (65/66 anys) Peshawar (Pakistan) | ||
| Sepultura | Peshawar | ||
| Emperador Imperi Kuixan | |||
| 127 – 150 ← Vima Kadphises (oc)  – Huvishka → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Budisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei | ||
| Cònjuge | Supriya Vidyamati | ||
| Fills | Huvishka (  ) Supriya | ||
| Pare | Vima Kadphises | ||
Kanixka I fou rei/emperador dels kuixana (Imperi Kuixan) que va governar en una data incerta entre el 78 i el 127, entre el 127 i el 147 o entre el 227 i el 255), i va afavorir l'expansió del budisme i l'art grecobudista de Gandhara (impulsat per Menandre I rei grec de Bactriana) en el qual Buda, abans representat simbòlicament per una roda, una petjada dels peus, etc., agafava el rostre dels déus grecs, especialment Apol·lo. La seva estàtua, una peça única que era al museu de Kabul, fou destruïda pels talibans el 2000. Els kushana eren una secció dels yuezhi.
Kanishka era fill de Vima Kadfises, i fou un gran conqueridor i un eficient administrador que va governar un gran imperi de l'Àsia central a Benarés. Va portar al mateix temps el títol indi de maharajà (gran rei), l'iranià shahanshah (rei de reis) i el xinès "Fill del cel". Va tenir capital a Purushapura (Peshawar). Encara que protector del budisme va protegir igualment altres religions com el zoroastrisme, el mitraisme o la religió grega.
La cronologia kushana és un dels temes més controvertits; segons l'era dels sakas, es considerava que el regnat de Kanixka s'iniciava l'any 78; l'orientalista francès Roman Ghirshman en canvi, situava la data el 144 basant-se en la suposició que la dinastia kushana fou enderrocada pels sassànides el 241; i Robert Göbl, amb el suport d'estudis numismàtics, va establir que l'imperi kushana va subsistir fins vers el 325 i per tant l'inici del regnat de Kanixka seria vers el 225. Als anys noranta del segle XX una inscripció es diu que permetria datar més acuradament l'inici del regnat entre el 78 i el 127 tot i que les discussions continuen, ja que la data 127 que proposa Falk[1] està basada en el fet que els kushana eliminaven les centúries en les datacions i que per tant un fet establert pel "27" podria ser del 127 o del 227 (com proposa Göbl).
Referències
[modifica]- ↑ Falk, Harry (2001): "The yuga of Sphujiddhvaja and the era of the Kuṣâṇas." Silk Road Art and Archaeology VII, pp. 121-136; Falk, Harry (2004): "The Kaniṣka era in Gupta records." Silk Road Art and Archaeology X (2004), pp. 167-176
Bibliografia
[modifica]- Bopearachchi, Osmund. De l'Indus à l'Oxus, Archéologie de l'Asie Centrale (en francès). Lattes: Association imago-musée de Lattes, 2003. ISBN 2-9516679-2-2.
- Chavannes, Édouard. (1906) "Trois Généraux Chinois de la dynastie des Han Orientaux. Pan Tch’ao (32-102 p. C.); – son fils Pan Yong; – Leang K’in (112 p. C.). Chapitre LXXVII du Heou Han chou." T’oung pao 7, (1906) p. 232 and note 3.
- Dobbins, K. Walton. (1971). The Stūpa and Vihāra of Kanishka I. The Asiatic Society of Bengal Monograph Series, Vol. XVIII. Calcutta.
- Falk, Harry (2001): "The yuga of Sphujiddhvaja and the era of the Kuṣâṇas." In: Silk Road Art and Archaeology VII, pp. 121–136.
- Falk, Harry (2004): "The Kaniṣka era in Gupta records." In: Silk Road Art and Archaeology X (2004), pp. 167–176.
- Foucher, M. A. 1901. "Notes sur la geographie ancienne du Gandhâra (commentaire à un chapitre de Hiuen-Tsang)." BEFEO No. 4, Oct. 1901, pp. 322–369.
- Gnoli, Gherardo (2002). "The "Aryan" Language." JSAI 26 (2002).
- Hargreaves, H. (1910-11): "Excavations at Shāh-jī-kī Dhērī"; Archaeological Survey of India, 1910-11.
- Hill, John E. (2009) Through the Jade Gate to Rome: A Study of the Silk Routes during the Later Han Dynasty, 1st to 2nd Centuries CE. BookSurge, Charleston, South Carolina. ISBN 978-1-4392-2134-1.
- Kulke, Hermann; Rothermund, Dietmar. A history of India. London; New York: Routledge, 1998. ISBN 0-415-15482-0. ISBN 0-415-15481-2.
- Kumar, Baldev. 1973. The Early (IAST). New Delhi, Sterling Publishers.
- Sims-Williams, Nicholas and Joe Cribb (1995/6): "A New Bactrian Inscription of Kanishka the Great." Silk Road Art and Archaeology 4 (1996), pp. 75–142.
- Sims-Williams, Nicholas (1998): "Further notes on the Bactrian inscription of Rabatak, with an Appendix on the names of Kujula Kadphises and Vima Taktu in Chinese." Proceedings of the Third European Conference of Iranian Studies Part 1: Old and Middle Iranian Studies. Edited by Nicholas Sims-Williams. Wiesbaden. 1998, pp. 79–93.
- Sims-Williams, Nicholas. Sims-Williams, Nicolas. «Bactrian Language». A: Encyclopaedia Iranica. 3. Londres: Routledge & Kegan Paul. Accessed: 20/12/2010 Arxivat 2010-12-08 a Wayback Machine.
- Spooner, D. B. (1908-9): "Excavations at Shāh-jī-kī Dhērī."; Archaeological Survey of India, 1908-9.
- Wood, Frances (2003). The Silk Road: Two Thousand Years in the Heart of Asia. University of California Press. Hbk (2003), ISBN 978-0-520-23786-5; pbk. (2004) ISBN 978-0-520-24340-8
Enllaços externs
[modifica]
- A rough guide to Kushana history (anglès). Arxivat 2004-09-25 a Wayback Machine.
- Online Catalogue of Kanishka's Coins (anglès)
- Coins of Kanishka (anglès)
- Controversy regarding the beginning of the Kanishka Era. (anglès) Arxivat 2004-10-09 a Wayback Machine.
| Precedit per: Vima Kadfises |
sobirà kuixana | Succeït per: Huvixka |