Vés al contingut

Kapitsaïta-(Y)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKapitsaïta-(Y)
Fórmula química(Ba,K,Pb)₄(Y,Ca)₂Si₈(B,Si)₄O28F
EpònimPiotr Leonídovitx Kapitsa Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGlacera Darai-Pioz, Muntanyes Alai, Serralada Tien Shan, Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CH.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CH.05 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Grup espacialgrup espacial 2 Modifica el valor a Wikidata
Colorrosa clar
Duresa5,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,624 nβ = 1,628 nγ = 1,637
Birefringènciaδ = 0,013
Angle 2Vmesurat: 69°, calculat: 68°
Dispersió òpticar < v moderada
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998-057
SímbolKsa-Y Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La kapitsaïta-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del físic rus Piotr Leonídovitx Kapitsa (Пётр Леони́дович Капи́ца) (Kronstadt, Imperi Rus, 8 de juliol de 1894 - Moscou, Unió Soviètica, 8 d'abril de 1984). Va rebre nombrosos premis inclòs el Premi Nobel de Física de 1978 pel seu treball en física de baixes temperatures.

Característiques

[modifica]

La kapitsaïta-(Y) és un silicat de fórmula química (Ba,K,Pb)₄(Y,Ca)₂Si₈(B,Si)₄O28F. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kapitsaïta-(Y) pertany a «09.CH - Ciclosilicats amb dobles enllaços de 4[Si₄O₁₂]8-» juntament amb els següents minerals: hialotequita, iraqita-(La), steacyita, turkestanita i arapovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la glacera Darai-Pioz, situada a les muntanyes Alai, dins la Serralada Tien Shan, a la Regió sota subordinació republicana (Tadjikistan). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Kapitsaite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 maig 2019].