Karl-Heinz Moehle

Karl-Heinz Moehle

Biografia
Naixement	31 juliol 1910 Norden (Alemanya)
Mort	17 novembre 1996 (86 anys) Ahrensburg (Alemanya)
Formació	Acadèmia Naval de Mürwik (1932–1933)
Activitat
Ocupació	militar (1930–1945), tripulant de submarí, marineoffizier
Carrera militar
Lleialtat	República de Weimar i Tercer Reich
Branca militar	Reichsmarine i Kriegsmarine
Rang militar	capità de corbeta (1943, 1943–)
Comandant de (OBSOLET)	U-20, U-123 i 5th U-boat Flotilla
Conflicte	Segona Guerra Mundial (batalla de l'Atlàntic)
Participà en
20 novembre 1945	Judicis de Nuremberg
21 juliol 1945	Tribunal Militar Internacional
	Eck trial (en)
Altres
Condemnat per	crim de guerra (1946)
Premis
(1r maig 1945)  Creu Alemanya en Argent (1r setembre 1944)  Creu al Mèrit de Guerra (1r novembre 1941)  Creu al Mèrit de Guerra (26 febrer 1941)  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (24 octubre 1940)  Creu de Ferro, 1a classe (20 desembre 1939)  medalla de l'1 d'octubre de 1938 (19 desembre 1939)  Orde del Mèrit de la República d'Hongria (17 octubre 1939)  Insígnia de Guerra U-Boot (23 setembre 1939)  Creu de Ferro de 2a classe (2 octubre 1936)  Medalles del Llarg Servei  Creu Alemanya  Medalla al Valor Militar

Karl-Heinz Moehle (Norden, Frísia Oriental, Baixa Saxònia, 31 de juliol del 1910 – Ahrensburg, Slesvig-Holstein, 17 de novembre del 1996) fou un comandant de submarins alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Des de l'inici de la guerra, el setembre del 1939, fins que es retirà del servei actiu al front, el juny del 1941, enfonsà 21 vaixells aliats amb un total de 93.197 tones d'arqueig. Aquestes accions li valgueren la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, entre altres condecoracions. La resta de la guerra, Moehle serví com a cap de la 5a flotilla de submarins amb base a Kiel fins al final de la guerra.

Moehle fou arrestat després de la derrota de l'Alemanya nazi, i jutjat a finals del 1946 per haver transmès als comandants que operaven a les seves ordres l'anomenada "Ordre Laconia". Fou condemnat a cinc anys de presó, però quedà en llibertat el novembre del 1949. No se'n sap gaire més fins a la seva mort als 86 anys.