Vés al contingut

Karl Anton Eckert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKarl Anton Eckert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 desembre 1820 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1879 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra, pianista
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 4c7d11fe-e148-4ee0-ae01-6e9fd1823cbc Lieder.net: 3943 Discogs: 2546033 IMSLP: Category:Eckert,_Karl_Anton_Florian Modifica el valor a Wikidata

Karl Anton Florian Eckert (Potsdam, 7 de desembre de 1820Berlín, 14 d'octubre de 1870) va ser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany.

Karl Eckert nasqué a Potsdam el 1820. Orfe ben jove fou adoptat pel poeta Friedrich Christoph Förster. Amb només cinc anys mostrà grans dots per a la música i començà aleshores la seva fama. Förster li feu rebre una àmplia formació musical i així Eckert estudià piano, violí i trompa entre altres instruments. Va ser deixeble de Zeller, Rongenhagen i Mendelssohn i molt celebrat per Spontini. Als disset anys estrenà, al teatre de Königsstadt, un barri de Berlín, l'òpera Catalina de Nuremberg, a la qual va seguir molt aviat Der Scharlatan (El xafarder). El 1841 el seu oratori titulat Judith va estrenar-se.

Després del seu viatge cap a Itàlia, va estrenar a Berlín la seva nova òpera Guillem d'Orange (1846). Poc temps després com a pianista va donar una sèrie de concerts als Països Baixos i Bèlgica. Després se'n va anar cap a París com a director d'orquestra del Théâtre Italien. Després d'una gira pels Estats Units d'Amèrica, el 1853, Eckert va tornar a Europa. Va ser mestre de capella de l'Orquestra Filharmònica de Viena el 1853[1] i entre 1858 i 1860 va fer-se director tècnic de l'Òpera de la Cort de Viena. El 1861 se n'anà a Karlsruhe on també feu de mestre de capella. A partir del 1868 va ser director a l'Òpera de Berlín, on va romandre fins a la seva mort, dos anys després, als 58 anys, i alhora director dels concerts de la cort.

Va deixar una simfonia, una obertura, un trio instrumental i diverses col·leccions de lieder.[2] A Viena, el carrer Eckertgasse al districte urbà de Favoriten porta el seu nom des del 1875.[3][4]

Obres

[modifica]
  • Das Fischermädchen, singspiel
  • Das Käthchen von Nürnberg
  • Der Laborant von Riesengebirge, òpera
  • Scharlatan, òpera
  • Wilhelm von Oranien, òpera

Referències

[modifica]
  1. «History of the the Vienna Philharmonic Orchestra» (en anglès). Orquestra Filharmònica de Viena, s.d. [Consulta: agost 2016].
  2. Enciclopèdia Espasa. Tom núm. 18. 
  3. 48° 10′ 40.5″ N, 16° 21′ 59.75″ E / 48.177917°N,16.3665972°E / 48.177917; 16.3665972
  4. «Eckertgasse». Ajuntament de Viena. Arxivat de l'original el 2016-09-18. [Consulta: agost 2016].