Vés al contingut

Karl I de Liechtenstein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKarl I

retrat de Karl I de Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1569 Modifica el valor a Wikidata
Valtice (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1627 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacripta de la família Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata
1r Prince de Liechtenstein (oc) Tradueix
1608 – 1627 – Karl Eusebius de Liechtenstein →
Stadhouder
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres noms'
Es coneix perEl primer posseïdor del títol de Príncep de Liechtenstein
Activitat
Ocupacióvirrei, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep de Liechtenstein, comte d'Ortenburg
FamíliaCasa de Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBaroness Anna Marie von Boskowicz und Schwarzenberg Modifica el valor a Wikidata
FillsAnna Marie, Prinzessin von und zu Liechtenstein, Franziska Barbara, Princess of Liechtenstein, Karl Eusebius de Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata
ParesHartmann de Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata  i Anna Maria, Gräfin von Ortenburg Modifica el valor a Wikidata
GermansGundaker de Liechtenstein
Maximilià de Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 45190603 Modifica el valor a Wikidata

Karl I de Liechtenstein (nascut probablement a Valtice el 1569 i mort a Praga)[1] el 1627), fou el primer príncep de Liechtenstein entre (1608-1627).

Orígens

[modifica]

Era fill del baró Hartmann II de Liechtenstein (1544 - 1585) i de la comtessa Ana Maria d'Ortenburg (1547 - 1601), que era neta del comte Ulrich II d'Ortenburg.[2] Per ser d'una família noble de Moràvia el 1592 va ser nomenat tresorer de l'Arxiduc Mathias d'Habsburg. Va ser educat a Basilea i a Ginebra dins la fe luterana. El 1599 però, ell i els seus germans Maximillià i Gundaker es van convertir al catolicisme.[3] Amb aquest canvi, el Karl va aconseguir que a l'any següent l'emperador Rudolf II del Sacre Imperi Romanogermànic el nomenés Obersthofmeister càrrec de gran importància que va mantenir fins al 1607.

Príncep

[modifica]

Durant la disputa territorial entre els germans de la casa d'Habsburg, l'emperador Rudolf i l'hereu al tron Mattias, Karl es va posicionar a favor de Mattias, el qual el va recompensar el 1608 nomenant-lo príncep.

El 1613 va comprar el ducat de Troppau (Opava) a Silesia. Durant la rebel·lió dels protestants a Bohèmia la seva actuació va ser decisiva i com agraïment el l'emperador Ferran II d'Habsburg el va nomenar procónsul i viceregent de Bohemia el 1622 i li va concedir la condecoració de l'Orde del Toisó d'Or. Per haver recuperat moltes de les terres confiscades pels rebels, se li va lliurar el ducat de Jägerndorf

sepulcre del príncep de Liechtenstein a Vranov U Brna

Matrimoni i descendència

[modifica]

El 1592 es va casar amb la baronesa Ana María Šemberová de Boskovic i Černá Hora (1577-1625). Van tenir quatre fills:

Mort

[modifica]

Va morir als 67 anys i va ser sepultat a l'església de la Nativitat a Vranov U Brna (Moràvia). El 1606 havia fet testament llegant les terres heretades mes les que havia comprat a la seva descendència i, Com que el títol de príncep que li havien atorgat tenia caràcter hereditari, va nomenar successor al seu fill Karl.

Ancestres

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Baró Jordi de Liechtenstein
 
 
 
 
 
 
 
8. Baró Hartmann de Liechtenstein, Senyor de Valtice
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Agnès d'Eckartsau
 
 
 
 
 
 
 
4. Baró Jordi Hartmann de Liechtenstein, Senyor de Valtice
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Senyor Bernard de Mainburg
 
 
 
 
 
 
 
9. Joana de Mainburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Cunegunda de Pottendorff
 
 
 
 
 
 
 
2. Baró Hartmann II de Liechtenstein, Senyor de Valtice, Lednice i Steyregg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Enric de Liechtenstein
 
 
 
 
 
 
 
10. Jordi VI de Liechtenstein, Senyor de Steyregg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Comtessa Agnés de Starhemberg
 
 
 
 
 
 
 
5. Susanna de Liechtenstein
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Baró Wolfgang IV de Polheim
 
 
 
 
 
 
 
11. Baronessa Magdalena de Polheim
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Joana de Borsselen
 
 
 
 
 
 
 
1. Príncep Karl I de Liechtenstein
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Comte Sebastià I d'Ortenburg
 
 
 
 
 
 
 
12. Comte Ulric II d'Ortenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Baronessa Maria de Rohrbach-Neuburg
 
 
 
 
 
 
 
6. Comte Karls I de Ortenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Baró Joan d' Aichberg-Laberweinting-Söldenau-Reichsdorf
 
 
 
 
 
 
 
13. Baronessa Verònica d'Aichberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Baronessa Siguna de Kraigk
 
 
 
 
 
 
 
3. Comtessa Ana María de Ortenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Comte Segismon de Fraunberg-Haag
 
 
 
 
 
 
 
14. Leonard II de Fraunberg, Comte de Haag
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Baronessa Margarida d'Aichberg
 
 
 
 
 
 
 
7. Comtessa Maximiliana de Fraunberg-Haag
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Landgrave Federic IV de Leuchtenberg
 
 
 
 
 
 
 
15. Landgravina Amalia de Leuchtenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Comtessa Dorotea de Rieneck
 
 
 
 
 
 

Referències

[modifica]
  1. «Deutsche Biographie».
  2. arbre genealògic
  3. «Geschichte des Hauses Liechtenstein». Arxivat de l'original el 2009-09-05. [Consulta: 1r gener 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Rupert Ritter: Kurze Geschichte und Stammbaum des fürstlichen Hauses Liechtenstein; Die Publikation als PDF-Dokument
  • Biographisches Lexikon zur Geschichte der böhmischen Länder, Band II, herausgegeben im Auftrag des Collegium Carolinum (Institut) von Heribert Sturm, R.Oldenbourg Verlag München 1984, Karl Fürst (seit 1608) von und zu, Herzog von Troppau (seit 1613) und Jägerndorf (seit 1623)
  • Karel Stloukal: Karel z Lichtenštejna a jeho účast na vládě Rudolfa II. (1596-1607). Prag 1912
  • Golo Mann: Wallenstein - Sein Leben, S. Fischer Verlag GmbH Frankfurt am Main. 2. Auflage, 1971, Liechtenstein, Karl Fürst von, Textstellen im Register Seite 1329, ISBN 3 10047903 3
  • Anton Ernstberger: Hans de Witte - Finanzmann Wallensteins, Steiner Verlag, Wiesbaden 1954, Textstellen zu Karl Fürst von Liechtenstein und Jacob Bassevi.
  • Pragensia 5, 1922, Seite 13 ff.