Karl Liebknecht

Karl Liebknecht

Biografia
Naixement	(de) Karl Paul August Friedrich Liebknecht 13 agost 1871 Leipzig (Alemanya)
Mort	15 gener 1919 (47 anys) Berlín (Alemanya)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	Memorial dels socialistes - Zentralfriedhof Friedrichsfelde
Membre del Reichstag de l'Imperi Alemany
1912 – 1916
Membre de la Cambra de Representants de Prússia
Dades personals
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín (1890–) Universitat de Leipzig - ciències del dret, cameralism (en) (1890–) Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Würzburg
Activitat
Lloc de treball	Berlín
Ocupació	polític, revolucionari, advocat, editor
Partit	Partit Comunista d'Alemanya (1918–) Lliga Espartaquista (1916–1918) Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (1900–1916)
Moviment	Marxisme i antimilitarisme
Carrera militar
Branca militar	Garde-Pionier-Bataillon (en)
Company professional	Rosa Luxemburg (1918–)
Participà en
gener 1919	Revolta Espartaquista
4 novembre 1918	Revolució Alemanya
Obra
Localització dels arxius	Institut Internacional d'Història Social Arxiu Federal d'Alemanya [ BArch NY 4001]
Altres
Cònjuge	Sophie Liebknecht (1912–)
Fills	Robert Liebknecht
Pare	Wilhelm Liebknecht
Germans	Otto Liebknecht Theodor Liebknecht
Condemnat per	alta traïció (1907) → (pena de presó)
Cronologia
març 1933-octubre 1933	crema de llibres a l'Alemanya nazi: obra

Karl Liebknecht (Leipzig, 13 d'agost de 1871 - Berlín, 15 de gener de 1919) fou un socialista i antimilitarista alemany, cofundador de la Lliga Espartaquista, del Partit Comunista Alemany i de la publicació Die Rote Fahne, juntament amb Rosa Luxemburg. Va ser assassinat el 1919 per militants de dretes.

Biografia

Fill d'un dels fundadors de la SPD, Wilhelm Liebknecht. Va créixer en la misèria a causa de l'empresonament del seu pare i les reformes socials de Herbert von Bismarck el van afectar quan encara anava a l'escola.

Després va començar a estudiar filosofia, economia, història i dret a la seva ciutat natal fins que la seva família es va mudar a Berlín, on va continuar amb els seus estudis. El 1883-1884 fou reclutat i després va escriure la seva tesi doctoral en dret. Aquesta va ser la seva primera dedicació: va obrir un buffet per a defensar a socialdemòcrates i reclutes maltractats pel règim monàrquic. També va continuar la seva activitat política des de la SPD i escrivint llibres contra l'exèrcit. Precisament la seva obra "Militarisme i Antimilitarisme" (1907) li va costar un any i mig de presó. En el cas es va autodefensar, guanyant així molta popularitat fins al punt de què va ser elegit diputat al parlament de Prússia.

A la Primera Guerra Mundial va desmarcar-se del seu partit (que finalment va aprovar-la) i declarar-se públicament contrari a la guerra. Per això va ser enviat al front l'any 1915 (encara que tenia immunitat com a parlamentari), on va viure de prop els enfrontaments. Un any després, ell i 20 membres més de la SPD van condemnar la guerra i van ser expulsats del partit. Va prosseguir, després de tornar del front, amb la seva activitat antibèl·lica encapçalant una manifestació, motiu pel qual va ser condemnat a 4 anys de presó. Els opositors de la guerra, d'entre els quals destaca Rosa Luxemburg, però a més amb dirigents com Leo Jogiches, Franz Mehring, Clara Zetkin, Johann Knief i altres, van crear el Spartakus-Bund per a agrupar a tots els dissidents el dia 01.01.1916.

Mort i posteritat

Karl Liebknecht va sortir de la presó després de la revolució d'octubre que va significar la fi de la guerra i el començament de l'Alemanya republicana. Poc després, l'any 1919, militants de l'extrema dreta i antics generals imperials el van assassinar juntament amb Rosa Luxemburg. Està enterrat a Berlín, al districte de Lichtenberg. Una avinguda al centre de la ciutat, pertanyent en el seu moment a Berlín Est, porta el seu nom.

Vegeu també

• Revolució Alemanya
• Manifestació Liebknecht-Luxemburg

Enllaços externs

• Karl Liebknecht (català) a Marxists Internet Archive (MIA) (amb llicència GFDL).
• Karl Liebknecht (anglès) a Marxists Internet Archive (MIA).
• Spartacus Educational Arxivat 2011-05-14 a Wayback Machine. (anglès)