Vés al contingut

Karl Münchinger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKarl Münchinger
Imatge
(1968) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 maig 1915 Modifica el valor a Wikidata
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1990 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióDillmann-Gymnasium Stuttgart (en) Tradueix
Karls-Gymnasium Stuttgart (en) Tradueix
Escola superior de Música i Arts dramàtiques de Stuttgart Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: e2740c56-3109-451f-96c7-95583d3b8669 Discogs: 844416 Allmusic: mn0000363956 Modifica el valor a Wikidata

Karl Münchinger (Stuttgart (Baden-Württemberg), 29 de maig, 1915 – idem. 13 de març, 1990)[1] va ser un director d'orquestra alemany.

Vida i treball

[modifica]

Després de les lliçons de violí juvenil, Karl Münchinger va estudiar direcció d'orquestra amb Carl Leonhardt a la "Musikhochschule" de Stuttgart i va treballar a la "Marienkirche" de Stuttgart com a mestre de cor i organista. Després d'estudis de direcció amb Hermann Abendroth al Conservatori de Leipzig i cursos d'estiu amb Clemens Krauss, el suport de Wilhelm Furtwängler el va ajudar a dirigir l'Orquestra Simfònica de Baixa Saxònia a Hannover (1941-1943). Després de tornar de la captivitat, va fundar per iniciativa pròpia l'Orquestra de Cambra de Stuttgart[2] l'any 1945, que ràpidament va aconseguir fama internacional i va dirigir fins al 1987.

Tot i que Münchinger no va ser un dels defensors de la pràctica de la performance històrica, des del principi va defensar un so alliberat de les idees romàntiques i purgat. Les instrumentacions de veu baixa, l'adhesió rigorosa a les especificacions de tempo, així com les especificacions estilístiques i interpretatives dels compositors van ser les pautes de les seves interpretacions, que es van caracteritzar constantment per un so transparent i homogeniment prim.

El nom Münchinger es va convertir ràpidament en sinònim d'interpretacions exemplars (és a dir, antiromàntiques) de les obres orquestrals de Johann Sebastian Bach. El 1964, va dirigir el Orquestra de Cambra de Stuttgart en una gravació de J.S. Bach Sant. Mateu Passió (BWV 244) amb solistes Peter Pears, Hermann Prey, i Elly Ameling per al segell Decca, que va rebre un Gran Premi del Disc.[2] La pedra angular del treball amb l'Orquestra de Cambra de Stuttgart va estar formada per un ampli repertori de composicions del primer barroc i del barroc, nombrosos enregistraments de les quals han rebut premis nacionals i internacionals. En la immediata postguerra, cada cop hi havia més composicions de compositors contemporanis als programes de concerts. Només a principis dels anys 60 es va ampliar el repertori barroc per incloure composicions dels clàssics vienesos; A més, Münchinger va fundar la Classical Philharmonic Stuttgart el 1966. Des d'aleshores també es va dedicar cada vegada més com a director d'orquestra a altres països europeus i als EUA.

Honors i premis

[modifica]
  • Professor (títol honorífic a Baden-Württemberg) (1953)
  • Gran Creu Federal del Mèrit (1955) amb estrella (1970) i cinta d'espatlla (1985)
  • Oficial de l'Ordre Francesa de les Arts i les Lletres (1961)
  • Ciutadà honorari de Menton, sud de França (1965)
  • Premi Gold Record (1969)
  • Medalla al Mèrit de l'Estat de Baden-Württemberg (1975)
  • Medalla de la ciutat de la ciutat de Stuttgart (1975)
  • Comandant de l'Ordre des Arts et des Lettres (1972, 1976)
  • Medalla d'or de la ciutat d'Estrasburg pels serveis especials a l'acostament cultural franco-alemany (1980)
  • Medalla d'Or de la Ciutat de Grenoble (1985)
  • Oficial de la Legió d'Honor (1986)

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Ottmar Weber u. a.: Karl Münchinger und das Stuttgarter Kammerorchester. Die Geschichte ihres Aufstiegs in Wort und Bild (Hg. von Stuttgarter

Kammerorchester e. V.). Schwabenverlag, Stuttgart [1955].

  • Bernard Gavoty: Karl Münchinger. (= Die großen Interpreten, Band 2). Genf/Frankfurt am Main 1959.
  • Erwin Schwarz: Weltsprache Musik. Karl Münchinger und das Stuttgarter Kammerorchester. Bechtle, Esslingen [1976]
  • Norbert Bolín: Stuttgarter Kammerorchester 1945–1995. Biographische Skizzen. Concerto, Köln 1995 ISBN 3-9803578-1-3

Enllaços externs

[modifica]