Karl Sundman
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 octubre 1873 Kaskinen (Finlàndia) |
Mort | 28 setembre 1949 (75 anys) Hèlsinki (Finlàndia) |
Sepultura | cementiri de Hietaniemi, U 20-7-81 60° 10′ 10″ N, 24° 55′ 04″ E / 60.1694°N,24.9178°E |
Formació | Universitat de Hèlsinki |
Tesi acadèmica | Über die Störungen der kleinen Planeten, speciel derjenigen, deren mittlere Bewegung annähernd das Doppelte Jupiters beträgt (1901 ) |
Director de tesi | Oskar Backlund i Anders Severin Donner |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, físic, astrònom, professor d'universitat |
Ocupador | Observatori Universitari de Helsinki, director (1918–1941) Universitat de Hèlsinki (1902–1941) Observatori de Púlkovo (1897–1899) |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jaakko Tuominen |
Família | |
Pares | John Frithiof Sundman i Adolfina Frederika Rosenqvist |
Karl Sundman (Kaskinen, 28 d'octubre de 1873 - Hèlsinki, 28 de setembre de 1949) va ser un astrònom i matemàtic finès.
Vida i obra
[modifica]Sundman va néixer en una petita vila del golf de Bòtnia, fill d'un empleat de la duana. Va passar el batxillerat el 1893 iva estudiar a la universitat d'Helsinki (aleshores Helsingfors) en la qual es va graduar el 1897.[1] de 1897 fins a 1899 va treballar i estudiar al Observatori de Pulkovo (prop de Sant Petersburg) i el 1901 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les pertorbacions dels planetes menors.[2]
A partir de 1902 i fins a la seva jubilació el 1941 va ser professor de la universitat d'Helsinki; primer com a assistent (1902-1907), després com extraordinari (1907-1918) i, a partir de 1918, professor titular d'astronomia i director de l'observatori universitari d'Helsinki.[3] De 1903 a 1906, gràcies a una beca Rosenberg, va estar ampliant estudis a França i Alemanya.[4]
Sundman és recordat per haver donat una solució, publicada a Acta Mathematica el 1912, al problema dels tres cossos, problema del qual Henri Poincaré (qui havia estat professor seu a París) havia dit que no tenia solució.[5]La seva solució es basava en les tècniques estàndard de l'anàlisi complexa i els seus desenvolupaments en sèrie, si bé eren convergents, ho feien de forma tan feble que eren inútils pel càlcul numèric.[6] Els seus intents per estendre la seva solució a n-cossos () van ser infructuosos. La solució per a n-cossos no es va trobar fins al 1991 per l'astrònom i matemàtic estatunidenc Qiudong Wang.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Järnefelt, 1950, p. i.
- ↑ Lehti, 2007, p. 1111.
- ↑ Barrow-Green, 2010, p. 171.
- ↑ Barrow-Green, 2010, p. 172.
- ↑ Valtonen et al., 2016, p. 69-71.
- ↑ Henkel, 2001, p. 175.
- ↑ Diacu, 1996, p. 69.
Bibliografia
[modifica]- Barrow-Green, June «The dramatic episode of Sundman» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 37, Num. 2, 2010, pàg. 164-203. DOI: 10.1016/j.hm.2009.12.004. ISSN: 0315-0860.
- Diacu, Florin «The Solution of the n-body Problem» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 18, Num. 3, 1996, pàg. 66-70. DOI: 10.1007/BF03024313. ISSN: 0343-6993.
- Henkel, Malte «Sur la solution de Sundman du problème des trois corps» (en francès). Philosophia Scientiae, Vol. 5, Num. 2, 2001, pàg. 161-184.
- Järnefelt, G. «Karl F. Sundman in memoriam» (en francès). Acta Mathematica, Vol. 83, Num. 1, 1950, pàg. i-vi. DOI: 10.1007/BF02392631. ISSN: 0001-5962.
- Lehti, Raimo. «Sundman, Karl Frithiof». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 1111-1112. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Valtonen, Mauri; Anosova, Joanna; Kholshevnikov, Konstantin; Mylläri, Aleksandr; Orlov, Victor; Tanikawa, Yinotaka. The Three-body Problem from Pythagoras to Hawking (en anglès). Springer, 2016. ISBN 978-3-319-22725-2.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl Sundman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Schalén, C. «Sundman, Karl Frithiof». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r octubre 2019]. (anglès)