Karmele Jaio Eiguren
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 març 1970  (54 anys)Vitòria (Àlaba) | ||
| Formació | Universitat del País Basc | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, literata, periodista | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | karmelejaio.com | ||
 
 | |||
Karmele Jaio Eiguren (Vitòria, 19 de març de 1970) és una escriptora i periodista basca.
Biografia
[modifica]Es va llicenciar en Ciències de la Informació en el curs 1993-1994 per la Universitat del País Basc i de llavors ençà ha treballat en diferents mitjans de comunicació, ha estat responsable de comunicació de la Fundació Euskalgintza Elkarlanean i responsable de comunicació d'Emakunde (Institut Basc de la Dona). Publica sovint columnes en mitjans com Diario de Noticias de Álaba, Diario de Noticias de Guipuzkoa i Deia.
Ha publicat contes, novel·les i poesia. Els seus contes també han estat adaptats al teatre: el director Ramón Barea va dirigir en 2010 l'obra Ecografies, basada en el conte de l'autora del mateix títol.[1] Els seus contes s'han publicat en nombroses antologies i les seves obres han estat traduïdes al català, alemany, rus i anglès, a més del castellà.
D'ençà el juliol de 2015 és acadèmica corresponent de Euskaltzaindia, Reial Acadèmia de la Llengua Basca.[2]
Obres
[modifica]- Narrativa
- Hamabost zauri ("Quinze ferides") (2004, Elkar).[3]
- Zu bezain ahul ("Tan feble com tu") (2007, Elkar).[4]
- Ez naiz ni ("No som jo") (2012, Elkar).[5]
- Novel·la
- Amaren eskuak ("Les manes de ma mare") (2006, Elkar).[6] Premi Igartza Saria. Adaptada al cinema per Mireia Gabilondo i presentada en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[7]
- Musika airegen ("Música a l'aire") (2010, Elkar).[8]
- Aitaren etxea ("La casa del pare") (Elkar, 2019)
- Poesia
Premis
[modifica]- 2006 Distinció Beterriko Liburua, per Amaren eskuak.[10]
- 2006 Premi Euskadi de Plata, per Amaren eskuak.[11]
- 2006 Premi 111 Akademia, per Amaren eskuak.[12]
- 2007 Premi Zazpi Kale, per Amaren eskuak.[13]
- 2010 II Premi Ezequiel Etxebarria, per Amaren eskuak.[14]
- 2012 VII Igartza Saria per l'obra Amaren eskuak.[15]
- 2019 Premi 111 Akademia, per Aitaren etxea.[12]
- 2020 Premi Euskadi de Literatura en basc, per Aitaren etxea.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «MAKI escénica» (en castellà). makiescenica.blogspot.com.es. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ «Euskaltzaindia nombra 6 nuevos académicos correspondientes». EITB, 21-07-2015.
- ↑ Karmele Jaio. «Hamabost zauri». Elkar, 2004. Arxivat de l'original el 28 de setembre de 2017.
- ↑ Karmele Jaio. «Zu bezain ahul». Elkar, 2007. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2017.
- ↑ Karmele Jaio. «Ez naiz ni». Elkar, 2012.
- ↑ Karmele Jaio. «Amaren eskuak». Elkar, 2006. Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2017.
- ↑ «Festival de San Sebastián». sansebastianfestival. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ Karmele Jaio. «Musika airean». Elkar, 2010.
- ↑ Karmele Jaio. «Orain hilak ditugu». Elkar, 2015.
- ↑ Diario Vasco. «Beterriko Liburua saria, Karmele Jaioren 'Amaren eskuak'-entzat» (en euskera).
- ↑ «La felicidad al final son momentos, no es algo absoluto». [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ 12,0 12,1 Press, Europa. «Karmele Jaio gana el Premio de la 111 Akademia al mejor libro en euskera de 2019 por "Aitaren Etxea"» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Reportaje | La ola de voces de mujer» (en castellà). [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ «[https://www.euskadi.eus/contenidos/informacion/bibliotecas_prensa_2010/es_bib_pren/adjuntos/2010-05-14Correo.pdf ERMUA / Karmele Jaio recibe el premio Ezekiel Etxebarria]». .
- ↑ «'Amaren eskuak' a la espera de estreno» (en castellà). El Diario Vasco, 15-08-2012. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ «Karmele Jaio, premio Euskadi de literatura en euskera» (en castellà). Euskal Irrati Telebista, 07-10-2020. [Consulta: 7 octubre 2020].
Enllaços externs
[modifica]