Karolina Kàrlovna Pàvlova
 (1830)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Каролина Карловна Яниш 10 juliol 1807 (Julià) Iaroslavl (Rússia) |
| Mort | 2 desembre 1893 (Julià) (86 anys) Dresden (Alemanya) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa, escriptora, traductora, salonnière, pintora |
| Gènere | Poesia |
| Família | |
| Cònjuge | Nikolai Pavlov (1837–valor desconegut) |
| Fills | Ippolit Nikolaevich Pavlov |
| Pare | Karl I. Janisch |
Karolina Kàrlovna Pàvlova (rus: Кароли́на Ка́рловна Па́влова, nascuda Karolina Iànix, rus: Каролина Яниш i de vegades germanitzat com a Carolina von Pawloff - 22 de juliol del 1807 – 14 de desembre del 1893) fou una poeta i novel·lista russa del segle xix que va destacar d'altres escriptors a causa de la seva apreciació única de rimes i imatges excepcionals.[1][2]
Biografia
[modifica]Karolina Kàrlovna Pàvlova va néixer a Iaroslavl.[3] La infància, la joventut i l'etapa de maduresa de la seva vida les va passar a Moscou. El seu pare, Karl Ivànovitx Iànix (originalment Janisch), un professor alemany russificat, era un home d'alt nivell cultural. Metge de professió, va ser professor de física i química, astronomia i va estudiar pintura, a més de ser un gran coneixedor de la literatura. Sota la guia del seu pare, Karolina va rebre una excel·lent educació a la llar.[3] Quan encara era una nena ja sabia quatre idiomes, i va ajudar el seu pare en les seves observacions astronòmiques. A Moscou tenia fama de ser una noia "dotada del més divers i extraordinari talent".
El seu tutor polonès, Adam Mickiewicz (i en conseqüència el seu primer amor), va quedar "sorprès pel seu talent literari."[3] Karolina es va casar el 1837 amb el també escriptor Nikolai Filíppovitx Pàvlov, un home frívol i jugador empedreït, que va admetre que es va casar amb ella pels diners. Pàvlova va tenir un fill, Ippolit. Durant anys va dirigir un saló literari brillant a Moscou,[1] que era visitat tant per occidentalitzadors com per eslavòfils.[4] El marit de Pàvlova es va jugar la seva herència i va començar a viure amb una jove cosina de la seva dona en una altra llar que havia establert.[3] El 1852 es va produir la ruptura completa entre els cònjuges.[5] Ella va marxar a Sant Petersburg, on el seu pare acabava de morir en un brot de còlera. D'allà va marxar cap a Dorpat (ara Tartu, Estònia) on visqué amb la seva mare i el seu fill. Allí va conèixer Borís Utin, l'«amor més profund de la seva vida».[6] El gener de 1854, el fill de Pàvlova va tornar a viure amb el seu pare a Moscou i allà assistí a la universitat.
Arran dels esdeveniments polítics de 1854 (la Guerra de Crimea amb els francesos i els britànics i la defensa de Sebastòpol) Pàvlova va respondre amb el poema "Una conversa al Kremlin", escrit per reforçar l'esperit patriòtic oficial. Els cercles socials i literaris progressistes, per descomptat, van rebre el poema amb hostilitat.
Ofesa i confusa, però sense abandonar les seves posicions conservadores, Pàvlova va decidir abandonar Rússia. Va viatjar a Constantinoble, a Itàlia, a Suïssa, i el 1861 finalment es va establir a Dresden, Alemanya, i només ocasionalment i amb breus estades, va tornar a Rússia. Aleksei Tolstoi visitava Karolina, que no sols era poeta, sinó també traductora del rus al francès i a l'alemany,[5] a Dresden, i ella va traduir la seva poesia a l'alemany. Ell al seu torn li assegurà una pensió per a ella per part del govern rus i li va correspondre amb gust i de manera sol·lícita fins a la seva mort el 1875.[6] Pàvlova va morir a Dresden el 1893.
Tot i que la poesia de Pàvlova fou mal acceptada pels seus contemporanis,[7] fou redescoberta a la dècada del 1900 pels simbolistes de l'edat de plata.[5] Valeri Briússov va publicar el 1915 una col·lecció de les seves obres.[5] Karolina Pàvlova fou anomenada la "mestra del vers rus" per Andrei Beli, que la situava en la mateixa categoria que Jukovski, Ievgueni Baratinski, i Fet.[5]
L'esfinx, escrit el 1831, fou el primer poema de Karolina en rus.[5] Alguns altres seus són: Una conversa al Trianon (rus: Разговор в Трианоне 1848), Una conversa al Kremlin (rus: Разговор в Кремле 1854), i l'elegia La vida ens crida (rus: Зовет нас жизнь 1846).[5]
Traduccions al català
[modifica]- Poesia russa. Antologia / A cura d'Elena Vidal i Miquel Desclot. Barcelona: Edicions 62, Les millors obres de la literatura universal, 1983. ISBN 8429720774.
Bibliografia
[modifica]- Heldt, Barbara. 1978. "Karolina Pavlova: The woman Poet and the Double Life." Oakland: Barbary Coast Books.
- Peace, Richard. 1992. "The nineteenth century: the natural school and its aftermath, 1840–55". The Cambridge History of Russian Literature, ed. Charles A. Moser. Nova York: Cambridge University Press.
- Terras, Victor, ed. 1985. Handbook of Russian Literature. New Haven: Yale University Press.
- Terras, Victor. 1991. A History of Russian Literature. Castleton, N.Y.: Hamilton Printing Co. p. 225-226.
- Essays on Karolina Pavlova. Northwestern University Press, 2001. ISBN 978-0-8101-1544-6.
- Diana Greene. «Karolina Pavlova». A: Reinventing romantic poetry: Russian women poets of the mid-nineteenth century. Univ of Wisconsin Press, 2004. ISBN 978-0-299-19104-7.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Terras, 1985, p. 128.
- ↑ Katharina M. Wilson. An Encyclopedia of continental women writers, Volum 1. Taylor & Francis, 1991. ISBN 978-0-8240-8547-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Heldt, 1978
- ↑ Peace, 1992, p. 235
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Terras, 1991, p. 225–226
- ↑ 6,0 6,1 Heldt, Barbara. "Karolina Pavlova: The woman Poet and the Double Life." A Double Life. Oakland: Barbary Coast Books, 1978.
- ↑ Peace, Richard. "The nineteenth century: the natural school and its aftermath, 1840 55". The Cambridge History of Russian Literature, ed. Charles A. Moser.Nova York: Cambridge University Press, 1992.p.235
Enllaços externs
[modifica]
