Kastningita

Kastningita
Fórmula química	(Mn2+,Fe2+,Mg)Al₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O
Epònim	Jürgen Kastning (en)
Localitat tipus	Silbergrube, Waidhaus, Alt Palatinat, Baviera, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DC.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.30
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,010Å; b = 10,205Å; c = 10,504Å; α = 71,82°; β = 89,62°; γ = 69,90°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	generalment incolor, pot ser blanc
Tenacitat	fràgil
Duresa	1 a 2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,35 g/cm³ (mesurada); 2,379 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,567 nβ = 1,574 nγ = 1,582
Birefringència	δ = 0,015
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 94,7°, calculat: 90,6°
Dispersió òptica	r > v forta
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997-033
Símbol	Kng
Referències

La kastningita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la laueïta. Rep el nom en honor de Jürgen Kastning (1932 - 5 de gener de 2017), qui va descobrir el mineral, col·leccionista i comerciant de minerals, especialitzat en fosfats.

Característiques

La kastningita és un fosfat de fórmula química (Mn²⁺,Fe²⁺,Mg)Al₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kastningita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Silbergrube, a la localitat de Waidhaus, a l'Alt Palatinat (Alemanya). També ha estat descrita a Cotlliure (França), Guarda (Portugal) i als estats nord-americans de Maine i Carolina del Nord.