Kateri Tekakwitha
Nom original | (en) Kateri Tetakwithas |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Tekakwitha ("La que es mou") pronunciat: ɡɔdeɺi deɡɔɡʷidɔ 1656 comtat de Montgomery (Nova York) |
Mort | 17 abril 1680 (23/24 anys) Kahnawake (Quebec) (en) |
Sepultura | Església del poble de Sainte-Catherine (Quebec) |
Grup ètnic | Mohawks, Algonquins i pobles indígenes d'Amèrica |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | religiosa catòlica |
verge, Lliri dels mohawk | |
| |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Festivitat | 17 d'abril, 14 de juliol als Estats Units |
Iconografia | Vestits indis, amb un lliri i una tortuga; amb una creu |
Patrona de | Ecologisme i lluita pel medi ambient |
Lloc web | kateritekakwitha.org |
Kateri Tekakwitha (Ossessernon, Nova York, 1656 - Kahnawake, Quebec, 17 d'abril de 1680)[1] fou una dona mohawk-algonquina, convertida al cristianisme. És venerada com a santa per l'Església catòlica. Kateri Tekakwitha apareix com a personatge de ficció a les novel·les Beautiful losers de Leonard Cohen i Fathers and crows de William Vollmann.
Biografia
[modifica]Tekakwitha era filla d'un mohawk, Kenneronkwa ("Estimat"), i una algonquina convertida al catolicisme, Kahenta ("Flor de la Pradera"). Va néixer al poblat fortificat mohawk d'Ossernenon (actual Auriesville, a l'estat de Nova York). Kahenta havia estat batejada i educada per un missioner francès a Trois-Rivières. Va ésser capturada en una guerra entre el seu poble i els iroquesos i duta a les terres dels mohawk.
Quan Tekakwitha tenia quatre anys va passar la verola, que li deixà marques a la cara; la malaltia també matà els seus pares i un germà, i va ésser criada per un oncle, cap del Clan de la Tortuga. Com a filla adoptada del cap, molts joves la demanaren en matrimoni, malgrat la seva cara desfigurada, però ella entenia que no eren propostes sinceres i les rebutjava. Llavors va començar a aprofundir en la fe cristiana, que li havia ensenyat la seva mare. Malgrat l'oposició de l'oncle, va voler fer-se cristiana.
El 1666, Alexandre de Prouville arrasà Ossernenon. El clan de Tekakwitha s'establí a la riba nord del riu Mohawk, prop de l'actual Fonda (Nova York). Als vint anys, hi fou batejada, el Diumenge de Pasqua (18 d'abril) de 1676,[2] pel jesuïta francès Jacques de Lamberville. Va prendre el nom de Kateri, equivalent a la pronunciació mohawk de Catherine.
Rebutjada per la seva tribu, es mortificava amb penitències i pregava per la conversió dels seus. Va rebre amenaces de mort dels seus i el 1677 marxà a una comunitat d'indígenes cristians a Kahnawake, al Quebec, on va viure consagrada a la pregària, la penitència i la cura de malalts i ancians. El 1679 prengué el vot de castedat i l'any següent, el 17 d'abril, morí dient "Jesús, t'estimo".
Veneració
[modifica]Fou sebollida prop del poblat on va morir, lloc que va prendre el seu nom, l'actual Sainte-Catherine. Al seu epitafi es va posar: Kateri Tekakwitha: Ownkeonweke Katsitsiio Teonsitsianekaron" ("La flor més bella que mai ha florit entre els homes rojos"). Va ésser anomenada "lliri dels mohawk", "donzella mohawk" o "flor entre els homes".
Aviat se li atribuïren guaricions miraculoses i aparicions, començant a ésser venerada com a santa. El seu procés de canonització va començar en 1884. Fou declarada venerable per Pius XII el 2 de gener de 1943, i beatificada per Joan Pau II el 22 de juny de 1980.[3] És la primera indígena nord-americana que puja als altars.
Va ser canonitzada el dia 21 d'octubre del 2012 per Benet XVI.[4]
Compta amb tres santuaris nacionals als Estats Units: el National Kateri Shrine a Fonda (Nova York), el National Shrine of the North American Martyrs (Auriesville) i la Basilica of the National Shrine of the Immaculate Conception (Washington, D.C..
Referències
[modifica]- ↑ Alastrué (2024), p. 23
- ↑ Alastrué, Yolanda. Santa Caterina Tekakwitha : una cristiana mohawk. Primera edició. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, setembre de 2024, p. 8 (Sants i Santes ; 302). ISBN 9788491656470.
- ↑ Alastrué (2024), p. 25
- ↑ «El Vaticà canonitza la mohawk Kateri Tekakwitha». VilaWeb.cat, 21-10-2012. [Consulta: 21 octubre 2012].
Enllaços externs
[modifica]- Biografia Arxivat 2005-11-03 a Wayback Machine.