Kato Simi
Κάτω Σύμη (el)  | ||||
| ||||
| Tipus | poble | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | Administració descentralitzada de Creta | |||
| Regió | Regió de Creta | |||
| Unitat perifèrica | unitat perifèrica d'Iràklio | |||
| Municipi | Viannos | |||
| Població humana | ||||
| Població | 43 (2021) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 770 m | |||
Kato Simi (en grec, Κάτω Σύμη) és un poble i una comunitat local de Grècia situat a l'illa de Creta. Pertany a la unitat perifèrica d'Iràklio i al municipi de Viannos. L'any 2011 tenia 107 habitants.[1]
Arqueologia
[modifica]En aquest poble es troba un jaciment arqueològic, situat a la part meridional de la mont Dikti, a 1.200 m d'altitud, on s'han trobat restes d'un santuari minoic de muntanya —el santuari, però, no se'n situa al cim, com altres santuaris minoics, sinó en un vessant— que va estar en ús des del període minoic mitjà II. S'ha suggerit que ací es duien a terme ritus d'iniciació de joves. La seua importància augmentà en el minoic recent i, posteriorment, continuà usant-se fins a l'època romana. En el període hel·lenístic era un lloc de culte d'Hermes i Afrodita.
Les troballes inclouen inscripcions en lineal A, ossos d'animals, ceràmica, taules de libació, figuretes masculines i zoomorfes, espases, escuts de bronze, terracota i argent. A més, s'ha suggerit que se celebraven processons en un camí pavimentat que es dirigia a l'entrada del santuari. Cal destacar que hi hagué un edifici amb unes onze habitacions en el minoic mitjà III-minoic recent I amb un pati pavimentat petit, però després aquest santuari estava a l'aire lliure i mancava d'estructures arquitectòniques associades.
Les excavacions, les feu el servei arqueològic de Grècia, sota la direcció d'Angeliki Lebessi, al 1972.[2][3][4]
Referències
[modifica]- ↑ Detall del cens de 2011 (en grec).
- ↑ Ritos de armas en la Edad del Hierro: armamento y lugares de culto en el antiguo Mediterráneo y el mundo celta. CSIC, l'1 de gener de 2004, p. 70. ISBN 84-00-08282-6.
- ↑ A la pàgina www.minoancrete.com (anglès)
- ↑ Carmen Poyato Holgado, Lugares de culto y santuarios de época postpalacial en la Creta minoica: una revisión crítica, pp.109-111,114,116, en Cuadernos de prehistoria y arqueología, nº 16 (1989), ISSN 0211-1608.