Kaufhaus des Westens
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | KaDeWe | ||||
| Tipus | gran magatzem atracció turística | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1907 | ||||
| Fundador | Adolf Jandorf | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| 1907 | construcció | ||||
| 1929-1930 | ampliació | ||||
| 1945 | structural damage (en)  Causat per: Bombardeig de Berlín durant la Segona Guerra Mundial | ||||
| dècada del 1950 | reconstrucció
| ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Gestor/operador | KaDeWe Group (en) | ||||
| Propietat de | Rinascente KaDeWe Group (en) | ||||
| Lloc web | kadewe.de | ||||
  
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
.jpg)
El Kaufhaus des Westens /'kaʊfˌhaʊs dəs vɛstəns/ ("Grans Magatzems de l'Oest" en alemany; conegut sovint amb l'acrònim KaDeWe) és un centre comercial situat al carrer Tauentzienstraße, en Schöneberg, Berlín, Alemanya.
És el més famós d'Alemanya i, amb més de 60.000 m² de superfície útil, el més gran de l'Europa Continental.[1][2] Va rivalitzar amb Harrod's (1849) de Londres, les Galeries Lafayette (1893) i Breuninger (1881) de Stuttgart.
Posseeix el departament de delicatessen més gran d'Europa.[1] Creat en 1905, en l'actualitat és propietat de la cadena Karstadt, integrada en el grup empresarial Arcandor AG.
El KaDeWe va ser inaugurat en 1907 per Adolf Jandorf, al moment de la seva inauguració comptava amb 24.000m² i 5 pisos.
Durant la Segona Guerra Mundial va ser destruït gairebé per complet en estavellar-se un avió nord-americà contra l'edifici.
En 1950 va ser reconstruït parcialment i reinaugurat. Després es va convertir en un símbol del "miracle econòmic alemany".
Robatori impune
[modifica]En 2007 es va efectuar un acte criminal en el KDW, algú va entrar a través d'una finestra de la primera planta i va robar en una joieria rellotges i joies per valor d'uns 5 milions d'euros, sense que a cap moment saltessin les alarmes. La policia va trobar un guant amb restes d'ADN suficient com per saber a qui pertanyia. Però va resultar pertànyer a un de dos germans bessons (univitelins), tots dos amb proves i testimonis per demostrar que el dia del crim estaven fora de Berlín. De tota manera, la policia no podia continuar amb la investigació cap a cap dels dos germans, ja que d'una manera enginyosa, no podien empresonar a cap dels dos... lloc que l'ADN de tots dos és igual, no poden saber a quin dels dos pertany el guant oposat en l'escena del crim i no és possible empresonar a algú innocent.
Bibliografia
[modifica]- Fritz Wolff: Kaufhaus des Westens, Berlin. Deutsche Kunst und Dekoration, Juli 1907. Koch, Darmstadt, 58 S.
- Leo Colze: Berliner Warenhäuser. Fannei & Walz, Berlin 1989, Nachdruck der Erstausgabe von Verlag Hermann Seemann Nachf., Berlin & Leipzig 1908, ISBN 3-927574-03-1, Online-Ausschnitte.
- Max Creutz: Das Kaufhaus des Westens. In: Berliner Architekturwelt, 1908, S. 80?106, mit zahlreichen Abb., Digitalisat, PDF, 11,8 MB.
- Max Osborn, Franz Arnholz: Kaufhaus des Westens – KaDeWe 1907?1932. (Jubiläumsschrift, 25 Jahre), Berlin 1932, 208 S., s/w-Fotos.
- Eckart Hahn: Studien zur Kunst- und Baugeschichte des Kaufhaus des Westens in Berlin, 1973, 116 S.
- Peter Stürzebecher: Das Berliner Warenhaus. Bautypus, Element der Stadtorganisation, Raumsphäre der Warenwelt. Archibook, Berlin 1979, 208 S., ISBN 978-3-88531-000-6,
- Urte Janus: Das Kaufhaus des Westens („KaDeWe“) in Berlin. Technische Universität Berlin, Magisterarbeit, 1995, 110 S.
- Kaufhaus des Westens. Illustrierter Hauptkatalog 1913. Edition Olms, Göttingen 1998, 161 S., ISBN 3-487-08403-1.
- Nils Busch-Petersen: Adolf Jandorf – Vom Volkswarenhaus zoom KaDeWe. Hentrich & Hentrich, Berlin 2007, 80 S., ISBN 978-3-938485-10-1,
- Inge Braun und Helmut Huber: Verführung auf sieben Etagen ? Das Kaufhaus des Westens und seine Geschichte. 2007, 27 S.,
- 100 Jahre KaDeWe.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «60 000 Quadratmeter ? nicht nur für Gourmets» (en alemany). Tagesspiegel, 28-02-2007. [Consulta: 2 abril 2009].
- ↑ El GUM de Moscou (1893) té una extensió total de 69.000 m², però només 30.000 m² corresponen a superfície comercial.
Enllaços externs
[modifica]