Vés al contingut

Kehlsteinhaus

No s'ha de confondre amb Refugi Niu de l'Àliga.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Kehlsteinhaus
Imatge
Dades
TipusGasthaus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció1937 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.820 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBerchtesgaden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHintereck 21 Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° 36′ 41″ N, 13° 02′ 31″ E / 47.6114°N,13.0419°E / 47.6114; 13.0419
Format perFußweg Hintereck 21 in Berchtesgaden (en) Tradueix
Tunnel Hintereck 21 in Berchtesgaden (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument patrimonial arquitectònic
IdentificadorD-1-72-116-288
Monument patrimonial arquitectònic
Fußweg Hintereck 21 in Berchtesgaden

Monument patrimonial arquitectònic
Tunnel Hintereck 21 in Berchtesgaden
Activitat
Propietat deBaviera Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkehlsteinhaus.de Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Bergrestaurant Modifica el valor a Wikidata

Kehlsteinhaus (coneguda com el Niu de l'Àguila o Eagle's Nest als països de parla anglesa) és un edifici del Reich, erigit a la part alta del cim de Kehlstein, a un aflorament rocós que s'aixeca sobre l'Obersalzberg, a prop de la ciutat de Berchtesgaden. Va ser utilitzat exclusivament per membres del Partit Nazi per a reunions governamentals i socials. Va ser visitat en 14 casos documentats per Adolf Hitler, que no li va agradar la ubicació a causa del seu temor a les altures, el risc de mal temps i el poc aire de la muntanya.[1][2] Avui, és obert de temporada en restaurant, jardí de cervesa i lloc turístic.

Construcció

[modifica]
La carretera que porta a l'ascensor de Kehlsteinhaus

Kehlsteinhaus s'assenta sobre una carena sobre el Kehlstein, un pic de 1,834 m (6,017 ft) de Hoher Göll que s'alça sobre la ciutat de Berchtesgaden. Va ser un encàrrec de Martin Bormann l'estiu de 1937. Pagat pel Partit Nazi, es va completar en tretze mesos. Dotze treballadors van morir durant la seva construcció.[3]

Hitler el va visitar per primera vegada el 16 de setembre de 1938 i va tornar a inaugurar-ho el 20 d'abril de 1939, el seu 50è aniversari, tot i que no estava pensat com a regal d'aniversari.[4]

Una carretera de 4 m (13 ft) d'amplada que s'eleva 800 m (2,600 ft) recorre 6.5 km (4.0 mi) fins a l'indret. I tingué un cost de 30 milions de Reichsmark per construir-la (uns 150 milions d'euros ajustats a la inflació el 2007), incloent-hi cinc túnels i un torn de perxa.

Mapa que mostra la ubicació de Kehlsteinhaus (amb l'etiqueta "Eagle's Nest") i les casernes generals del Führer a tota l'Europa ocupada

Des d'un gran aparcament, a uns 124 m (407 ft) d'alçada, un túnel d'entrada condueix a un ascensor ornat que puja als 124 m (407 ft) finals on se situa l'edifici.[5] L'interior del gran ascensor té una superfície de llautó polit, miralls venecians i cuir verd. La sala d'acollida principal de l'edifici està dominada per una xemeneia de marbre vermell italià regalada pel dictador italià Benito Mussolini, que va ser danyada pels soldats aliats que van saquejar l'edifici per endur-se a casa parts de record. L'edifici tenia una cuina d'electrodomèstics completament elèctrica, cosa inusual el 1937, però mai va servir per a cuinar menjars; en canvi, es preparaven àpats a la ciutat i es portaven a la cuina de la muntanya per ser reescalfats. L'edifici també té terres climatitzats, que requereixen ser encesos almenys dos dies abans que arribin els visitants.

Bona part dels mobles van ser dissenyats per Paul László.

Pas soterrat a l'ascensor de Kehlsteinhaus

Hi ha dues maneres d'acostar-se i entrar a l'edifici: la carretera i l'ascensor Kehlsteinhaus. Hitler no va confiar en l'ascensor, i va manifestar contínuament les seves reserves sobre la seva seguretat i no li va agradar fer-lo servir; el seu major temor era que el mecanisme de muntatge de l'elevador del sostre atragués un llamp. Bormann es va haver d'esforçar molt per aconseguir que Hitler no conegués els dos incidents greus amb llamps esdevinguts durant la construcció.[2]

Kehlsteinhaus es troba a diversos quilòmetres sobre el Berghof. I en un insòlit compromís diplomàtic, Hitler va rebre l'ambaixador francès André François-Poncet el 18 d'octubre de 1938, allí. El 3 de juny de 1944 es va celebrar una recepció de casaments per a la germana de Gretl, la germana d'Eva Braun després del matrimoni amb Hermann Fegelein. Tot i que Hitler no s'avenia a deixar sovint l'indret a funcions d'entreteniment, algunes vegades va creure que la casa presentava una excel·lent oportunitat per entretenir convidats importants i impressionar-los.[2]

Es coneixia com a "D-Haus", abreviatura de "Diplomatic Reception Haus", i Kehlsteinhaus es troba sovint en combinació amb la casa de te al turó de Mooslahnerkopf, a prop del Berghof,[6] on Hitler acudia diàriament després de dinar.[7] La casa de te va ser enderrocada pel govern bavarès després de la guerra, a causa de la seva connexió amb Hitler.[8]

Captura pels aliats

[modifica]
Foto del 1945 del túnel d'entrada que porta a l'ascensor que pujava a la Kehlsteinhaus, visible a la part superior
Llar de foc a la Kehlsteinhaus, un regal de Mussolini. Observables els danys a les tres pedres centrals, que van ser deteriorades per caçadors de souvenirs aliats.[9]
Kehlsteinhaus des de baix
Perspectiva distant

Kehlsteinhaus era el punt de mira per al bombardeig del 25 d'abril de 1945 d'Obersalzberg. I va ser bombardejat per la Reial Força Aèria amb els grups N ° 1, N ° 5 i N ° 8 i Nº 617 de l'esquadró de la RAF.[10] La petita casa va resultar ser un objectiu evasiu per a la força de 359 Avro Lancasters i 16 Mosquitoes Havilland, que van bombardejar i danyar greument la zona de Berghof.

No se sap quina unitat militar aliada va ser la primera a arribar a Kehlsteinhaus. L'assumpte s'agreuja per la confusió popular a la ciutat de Berchtesgaden presa el 4 de maig per elements avançats del 7è Regiment d'Infanteria de la 3a Divisió d'Infanteria del XV Cos del Setè Exèrcit dels Estats Units i del Sisè Exèrcit del Grup.[11][12][a]

Reputadament, els membres del setè exèrcit van arribar fins a l'ascensor de Kehlsteinhaus,[11] amb almenys una persona que afirmava que ell i un company continuaren fins a dalt.[15] En una entrevista a la Biblioteca del Congrés i entrevistes més recents, Herman Louis Finnell de la 3a Divisió d'Infanteria va dir que el seu regiment va entrar a Berghof, però no a Kehlsteinhaus.[16]

Tanmateix, la 101a Aerotransportada es mantingué primerament a Berchtesgaden i a Kehlsteinhaus.[17] També, elements de la 2a divisió blindada francesa, Laurent Touyeras, Georges Buis i Paul Répiton-Préneuf, van estar presents la nit del 4 al 5 de maig i van fer diverses fotografies abans de sortir el 10 de maig a petició del Comandament dels Estats Units.[18][19] i així ho diuen els nombrosos testimonis dels soldats espanyols que van acompanyar-los.

Indemne de la incursió dels bombardejos del 25 d'abril, Kehlsteinhaus fou posteriorment utilitzada pels aliats com a lloc de comandament militar fins al 1960, quan fou retornada a l'Estat de Baviera.

Avui

[modifica]

Actualment, l'edifici és propietat d'una institució benèfica i serveix de restaurant que ofereix sopars a l'interior i un jardí de cervesa a l'aire lliure. És un atractiu turístic popular per a aquells que es veuen atrets per la importància històrica del "niu de l'àguila". La carretera ha estat tancada a vehicles privats des del 1952 perquè és massa perillosa, però es pot arribar a peu a la casa (en dues hores) des d'Obersalzberg o amb autobús des del Centre de Documentació que hi ha. Actualment, el Centre de Documentació dirigeix els visitants a l'estació d'autobusos on es compren els bitllets. El bitllet d'autobús és aparentment un bitllet d'entrada, ja que permet l'entrada del titular a l'ascensor de l'edifici. Els autobusos tenen modificacions especials per adoptar un lleuger angle, ja que la carretera escarpada que porta al pic és massa abrupta per als vehicles regulars. La mateixa Kehlsteinhaus no esmenta gaires coses sobre el seu passat, excepte en les fotos que es descriuen i es comenten al llarg de la paret de la terrassa que documenta el seu estat preconstrucció fins ara.[20]

Es poden reservar visites informals a Kehlsteinhaus a través del lloc web oficial. A causa de la preocupació pels neonazis i simpatitzants nazis de postguerra, no es permet guies externs per a realitzar recorreguts.

Les habitacions inferiors no formen part del restaurant, però es poden visitar amb un guia. Ofereixen vistes al passat de l'edifici mitjançant plaques de vidre. Els grafits deixats per les tropes aliades són encara clarament visibles en la fusteria dels voltants. La xemeneia de marbre vermell italià continua mantenint els danys causats pels aliats que se'n volgueren emportar un souvenir, tot i que posteriorment es va interrompre amb la senyalització que va publicar que l'edifici era propietat del govern dels Estats Units i els danys causats es considerarien accions disciplinàries.[20] El petit estudi de Hitler és ara un magatzem per a la cafeteria.

Un sender condueix per sobre de la Kehlsteinhaus cap a la carena de Mannlgrat que arriba des de Kehlstein fins al cim del Hoher Göll. La ruta, que segueix una via ferrada, es considera la més fàcil per arribar fins al cim.[21]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Segons Dwight D. Eisenhower, comandant suprem de les forces nord-americanes a Europa, la 3a divisió d'infanteria va ser la primera a ocupar la ciutat de Berchtesgaden; mai no s'esmenta el "niu de l'àguila".[13] I coincideix amb el que digué el general Maxwell D. Taylor, antic general comandant de la 101a Divisió Aerotransportada, aleshores unit al XXI Corps.[14]

Referències

[modifica]
  1. Tagesspiegel 1939.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Adolf Hitler and the Kehlsteinhaus». Rick D. Joshua. Arxivat de l'original el 8 de juny 2019. [Consulta: 31 octubre 2017].
  3. "Adolf Hitler", Current Biography 1941, p384
  4. «Kehlsteinhaus - Geschichte».
  5. Norbert Eder. «The Eagle's Nest - Obersalzberg in Berchtesgaden». Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 6 maig 2020].
  6. «Gutshof & Teehaus».
  7. «Kehlsteinhaus». Hitler Mountain. Arxivat de l'original el 17 abril 2010.
  8. «Dokumentation Obersalzberg: Blowing up the ruins of the former Berghof». Arxivat de l'original el 2009-05-03. [Consulta: 6 maig 2020].
  9. «Fireplace in the great hall of das Kehlsteinhaus aka the Eagle's Nest». Arxivat de l'original el 2017-08-02. [Consulta: 6 maig 2020].
  10. «ROYAL AIR FORCE BOMBER COMMAND 1942-1945 (C 5247)». Imperial War Museums.
  11. 11,0 11,1 World War II: Race to Seize Berchtesgaden HistoryNet 12 June 2006
  12. United States Army in World War II, Special Studies, Chronology 1941-1945 [1] "In U.S. Seventh Army's XV Corps area, 7th Inf of 3d Div, crossing into Austria, advances through Salzburg to Berchtesgaden without opposition".
  13. Dwight D. Eisenhower, Crusade in Europe p418 (1948) (La cita exacta fou "On May 4 the 3d division of the same corps captured Berchtesgaden." The corps mentioned was the US XV Corps. The term "Eagle's Nest" is not in the quote nor the paragraph that mentions the capture of Berchtesgaden.
  14. Maxwell D. Taylor, Swords and Plowshares 106 (1972) "3d Division units got into Berchtesgaden ahead of us on the afternoon of May 4"
  15. Library of Congress: Veterans History Project: Interview with Herman Finnell: Herman Louis Finnell of the 3rd Division, 7th Regiment, Company I, stated that he and his ammo carrier, Pfc. Fungerburg, were the first to enter the Eagle's Nest, as well as the secret passages below the structure. Finnell stated that the hallway below the structure had rooms on either side filled with destroyed paintings, evening gowns, as well as destroyed medical equipment and a wine cellar.
  16. WTVC NewsChannel 9. «The Price of Freedom: World War II Veteran Herman Finnell», 05-06-2014. [Consulta: 10 febrer 2017].
  17. Video: Allies Sign Control Law For Germany,1945/06/14 (1945). Universal Newsreel. 1945. Consulta: 2012-02-20. 
  18. Georges Buis and Jean Lacouture, Les Fanfares perdues : Entretiens avec Jean Lacouture, Seuil press, 1975.
  19. Mesquida, Evelyn. La Nueve. Los españoles que liberaron París (en castellà), abril 2010. 
  20. 20,0 20,1 «Kehlsteinhaus».
  21. «Mannlgrat».

Enllaços externs

[modifica]