Keiko Ogawa
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1974  (50 anys)Tòquio (Japó) | ||
| Residència | Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintora | ||
Keiko Ogawa (Tòquio, Japó, 28 de juliol de 1974) és una pintora realista japonesa que viu i treballa a Barcelona des del 2005.[1]
Biografia
[modifica]Keiko Ogawa va néixer a Tòquio. La seva família de seguida es va traslladar a Fujisawa, un poble costaner a la prefectura de Kanagawa. Hi va créixer fins a l'edat de 19 anys, l'any 1993, quan la família es va traslladar de nou a Tòquio. A la seva ciutat es va iniciar en la pintura en l'estudi del professor Goro Suguita, l’any 1998, entre la figuració i l'abstracció. L'any 2004, en un viatge a Laos, va conèixer Albert Vidal, pintor realista català, amb qui es va casar posteriorment. Un cop a Barcelona, on arribà el 2005, la seva pintura ha anat evolucionant cap a un realisme intimista.[2][3][4]
Obra pictòrica
[modifica]Tot sovint els seus quadres representen figures soles –entre les quals hi ha molts autoretrats– situades en interiors silenciosos. Hi destaquen finestres i balcons com a fonts de llum, lavabos i cuines, o l'enrajolat hidràulic propi dels pisos de l'Eixample barceloní, en un color de vegades agosarat i càlid. Un cert ordre geomètric de l‘espai contrasta amb l’aspecte mig esbossat de les obres, que confereix als llocs una atmosfera vibrant i alhora harmoniosa. La seva pintura retrata uns espais en què la mirada de l'espectador pot reflectir-se, com en un mirall, en la figura humana que hi apareix. Així, s’ha dit que la pintura de Keiko Ogawa transmet intimitat i calma, reflexió i silenci, espiritualitat o malenconia en un entorn urbà i bell, poques vegades retratat.[1][2][3][4]
Ogawa ha exposat a Tòquio, Montpeller, Madrid, Chicago, i arreu de Catalunya: Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, Rubí, Mataró, Girona o Pals.[1]
2021
- “Petits cosmos”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona (individual).
- “Assaig sobre la vida”, amb Albert Vidal, Espai de la galeria Factoria Cultural, Terrassa.
2020
- “L’interior”, Casa Irla, Sant Feliu de Guíxols (individual).
- Art Karlsruhe, Fira d’art, Karlsruhe (Alemanya).
- “Noves obres d’artistes de la galeria”, Galeria L’Ancien Courrier, Montpeller (França).
- “Les nostres artistes”, Galeria El Claustre, Girona.
2019
- “Trama i Ordit”, Galeria Espai G d’Art, Terrassa (individual).
2017
- “Temps aturat”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona (individual).
- “Interiors i exteriors”, amb Shigeyoshi Koyama, Galeria Espai Cavallers, Lleida.
- “Tarannàs: La Realitat”, La Destil·leria, Mataró.
2016
- “Tan lluny tan a prop”, amb Albert Vidal, Galeria Espai G d’art, Terrassa.
- “En femení”, Galeria Espai Cavallers, Lleida.
2015
- “Volver”, amb Fernando Alday, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona.
2013
- “Música”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona (individual).
- “Realitats”, Espai d’Art La Claraboia, Rubí (individual).
2012
- “Keiko Ogawa”, Hotel Gran Marina, Barcelona (individual).
- “Retrats de Barcelona”, Sala d'exposicions Àlex García, Barcelona (individual).
- “Tres Continents”, Galeria Jordi Barnadas, Barcelona.
2011
- “Keiko Ogawa”, Taller de pintura passatge Núria, Barcelona (individual).
- “Nadal”, Galeria Espai G d'Art, Terrassa.
2010
- Col·legi d’Aparelladors-Delegació del Maresme, Mataró (individual).
2009
- Galeria AMAH, Pals.
2005 – 2000
- “31th -26th Tòquio-ten”, Tòquio Museu Metropolità, Tòquio.
2000
- Galeria Nittatsu, Tòquio.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Keiko Ogawa». Galeria Jordi Barnadas, 2021. [Consulta: desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Rodríguez, Bea. «Keiko Ogawa, la pintora que atrapa l'essència dels pisos de l'Eixample modernista». Betevé, 03-11-2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Keiko Ogawa i Albert Vidal». Factoria Cultural de Terrassa, 2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Chàfer, Sergi. «Keiko Ogawa: Temps aturat». Núvol, 22-11-2017. [Consulta: 8 desembre 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina personal de Keiko Ogawa
- Blog personal de Keiko Ogawa
- «Keiko Ogawa». Gallery Victor Armendáriz. [Consulta: desembre 2021].