Vés al contingut

Kepler-1708b

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKepler-1708b
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perMissió Kepler Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2021[1] i gener 2022[2] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentmètode del trànsit[2] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareKepler-1708 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a1,64 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,4[3] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P737,11 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.667 pc [1] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,8886 R_J[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa4,6 M_J[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,5893 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,952 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,827 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 47m 17.7867s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)43° 37' 29.4275''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Kepler-1708b (Kepler Confirmed Names (en) Tradueix)
TIC 272716898b (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

Kepler-1708b (anteriorment conegut com a KIC 7906827.01) és un exoplaneta de la mida de Júpiter que orbita al voltant de l'estrella semblant al Sol Kepler-1708, situat a la constel·lació del Cigne a uns 5.600 anys llum de distància de la Terra. Va ser detectat per primera vegada l'any 2011 per la missió Kepler de la NASA per mitjà del mètode de trànsit, però no es va identificar com a planeta candidat fins al 2019.[5][6] El 2021, una exolluna candidata de la mida de Neptú en òrbita al voltant de Kepler-1708b va ser trobada per l'astrònom David Kipping i els seus col·legues en una anàlisi emprant dades de trànsit de Kepler.[7][8]

Característiques

[modifica]

Massa i radi

[modifica]

Kepler-1708b és un planeta gegant gasós una mica més petit que Júpiter en mida, amb un radi de 0,89 RJ.[9][8] La massa del planeta encara està per mesurar; l'anàlisi precisa dels seus temps de trànsit situa un límit superior de 2 sigma de <4,6 MJ. Aquest límit superior de massa prediu una amplitud màxima de velocitat radial de <98 m/s, tot i que a l'abast dels espectrògrafs més precisos disponibles, la feblesa de l'estrella amfitriona de Kepler-1708b dificultaria les observacions.[7][10]

Òrbita i temperatura

[modifica]

Kepler-1708b orbita unes 1,64 unitats astronòmiques de la seva estrella amfitriona i completa una revolució cada 737,11 dies o 2,02 anys, similar a l'òrbita de Mart al sistema solar.[11] A aquesta distància, Kepler-1708b es troba dins de la zona habitable de la seva estrella amfitriona, on rep una irradiància solar de 0,561+0,074
−0,068 vegades la de la Terra a una temperatura d'equilibri relativament freda de 200–300 kèlvins 200–300 kelvins (−73–27 °C).[7][12] L'excentricitat de la seva òrbita no es mesura i se li dona un límit superior de 2 sigma <0,40.[7]

Estrella amfitriona

[modifica]

Kepler-1708b orbita al voltant de l'estrella semblant al Sol Kepler-1708, situada a la constel·lació del Cigne a 5,580 ± 240 a.l. (1,712 ± 75 pc) anys llum de distància de la Terra.[7] Amb una magnitud aparent de 16, aquesta estrella és massa feble per ser vista a ull nu.[13] Les coordenades celestes de l'estrella basades en l'època J2000 són: AR 19h 47m 17.79s, dec 43° 37′ 29.4″.[13] El satèl·lit Gaia de l'Agència Espacial Europea ha mesurat una paral·laxi estel·lar de 0,5730 ± 0,0340 mil·lisegons d'arc (mas) i components direccionals de moviment propi de −0,770±0,057 mas/yr, Dec −5,005±0,059 mas/yr.[13] Kepler-1708 és conegut per altres designacions de diversos catàleg d'estels, com ara: UCAC4 669-077544, KIC 7906827, TIC 272716898, 2MASS J19471778+4337295, WISE J194717.78+433729.2 i Gaia DR2 2078801971283008128.[13]

Kepler-1708 és una mica més gran i més massiu que el Sol, amb una massa d'1,088±0,072 M☉ i radi de 1,117±0,064 R☉. També és més calent i lluminós que el Sol, amb una temperatura efectiva de 6.157+231
−202 K i una lluminositat bolomètrica d'1,521 L☉.[a] A partir d'aquestes propietats, Kepler-1708 és probablement una estrella de seqüència principal de tipus F amb una metal·licitat semblant al Sol de [Fe/H] = 0,0±0,2 dex i una edat de 3,16±2,26 mil milions d'anys.[b][9][7]

Exolluna potencial

[modifica]
Article principal: Kepler-1708b I
Kepler-1708b i la seva possible exolluna, representada a Celestia.

L'any 2021, David Kipping i els seus col·legues van realitzar una cerca d'exollunes al voltant d'exoplanetes gegants gasosos freds i de llarg període per mitjà de dades fotomètriques de Kepler. D'una mostra de 70 exoplanetes analitzats, només Kepler-1708b mostrava signes d'una exolluna en òrbita que es manifestava com a trànsits secundaris febles que acompanyaven els trànsits del planeta.[14] Aquesta possible exolluna, designada com a Kepler-1708b I, sembla mesurar per sota de la mida de Neptú a 2,6 vegades el radi de la Terra. Probablement, orbita coplanar al seu planeta amfitrió des d'una distància de fins a 12 radis planetaris, comparable a la distància entre Júpiter i la seva lluna Europa, o el doble de la distància Terra-Lluna.[7][15] La mida extraordinàriament gran de Kepler-1708b I recorda a Kepler-1625b I, un altre candidat a l'exolluna de la mida de Neptú prèviament informat per Kipping et al. el 2017.[7]

Calen observacions addicionals per confirmar o refutar l'existència de l'exolluna: només s'han vist dos trànsits de Kepler-1708b i la seva possible exolluna, i encara no es poden determinar variacions de temps de trànsit. Kipping et al. van determinar que la probabilitat de detectar una exolluna falsa positiva a la mostra estudiada de 70 exoplanetes era <50%. Un estudi de seguiment va suggerir que Kepler-1708b I és probablement indetectable amb el telescopi espacial Hubble, però el telescopi espacial James Webb hauria de poder confirmar o refutar la seva existència.[16]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Luminosity calculated from the inverse of from Kipping et al. (2022)[7]
  2. ↑ Age calculated from the inverse of from Kipping et al. (2022)[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: NASA Exoplanet Archive.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 David Kipping «An exomoon survey of 70 cool giant exoplanets and the new candidate Kepler-1708 b-i» (en anglès). Nature Astronomy, 3, 2022, pàg. 367-380. DOI: 10.1038/S41550-021-01539-1.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  5. ↑ Herman, Miranda K.; Zhu, Wei; Wu, Yanqin «Revisiting the Long-period Transiting Planets from Kepler» (en anglès). The Astronomical Journal, 157, 6, juny 2019, pàg. 15. arXiv: 1901.01974. Bibcode: 2019AJ....157..248H. DOI: 10.3847/1538-3881/ab1f70. 248.
  6. ↑ Kawahara, Hajime; Masuda, Kento «Transiting Planets Near the Snow Line from Kepler. I. Catalog» (en anglès). The Astronomical Journal, 157, 6, 6-2019, pàg. 27. arXiv: 1904.04980. Bibcode: 2019AJ....157..218K. DOI: 10.3847/1538-3881/ab18ab. 218.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Kipping, David; Bryson, Steve; Burke, Chris; Christiansen, Jessie; Hardegree-Ullman, Kevin; Quarles, Billy; Hansen, Brad; Szulágyi, Judit; Teachey, Alex «An exomoon survey of 70 cool giant exoplanets and the new candidata Kepler-1708 b-i» (en anglès). Nature Astronomy, 6, 3, gener 2022, pàg. 367–380. arXiv: 2201.04643. Bibcode: 2022NatAs...6..367K. DOI: 10.1038/s41550-021-01539-1. PMC: 8938273. PMID: 35399159.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Kepler-1708 Overview» (en anglès). NASA Exoplanet Archive. Infrared Processing and Analysis Center. [Consulta: 25 juliol 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Kepler-1708 b» (en anglès). NASA Exoplanet Exploration. NASA. [Consulta: 25 juliol 2023].
  10. ↑ Timmermann, Anina; Heller, René; Reiners, Ansgar; Zechmeister, Mathias «Radial velocity constraints on the long-period transiting planet Kepler-1625 b with CARMENES» (en anglès). Astronomy & Astrophysics, 635, pàg. 2. arXiv: 2001.10867. Bibcode: 2020A&A...635A..59T. DOI: 10.1051/0004-6361/201937325. A59.
  11. ↑ Skuse, Ben «Needle in the Haystack: New Exomoon Candidata Found» (en anglès). Sky & Telescope, 14-01-2022 [Consulta: 25 juliol 2023].
  12. ↑ ; Gelino, Dawn«Habitable Zone Gallery» (en anglès). [Consulta: 25 juliol 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «UCAC4 669-077544 -- Star» (en anglès). SIMBAD. Centre de données astronomiques de Strasbourg. [Consulta: 25 juliol 2023].
  14. ↑ «Scientists think they've found a big, weird moon in a far-off star system» (en anglès). NPR.org [Consulta: 25 juliol 2023].
  15. ↑ O'Callaghan, Jonathan «Astronomers Have Found Another Possible 'Exomoon' beyond Our Solar System» (en anglès). Scientific American, 13-01-2022 [Consulta: 25 juliol 2023].
  16. ↑ Cassese, Ben; Kipping, David «Kepler-1708 b-i is likely undetectable with HST». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 516, 3, 24-03-2022, pàg. 3701–3708. arXiv: 2203.13290. DOI: 10.1093/mnras/stac2090.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kepler-1708b&oldid=34218284»