Khanuy Gol
| ||||
| Tipus | camp volcànic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mongòlia | |||
| ||||
Khanuy Gol, també anomenat Camp Volcànic de Bulgan, Chanuj Gol Hanui Gol o Hanuy Gol) és un camp volcànic de Mongòlia.[1] Es troba al nord de les muntanyes Khangai,[2] al nord de la població de Bulgan.[3]
Cobreix una superfície de 3.500 quilòmetres quadrats, 150 quilòmetres al sud-oest d'Ulaanbaatar. Entre els 10 cons, amb alçades d'entre 30 i 280 metres, que formen el camp hi ha el Baga Togo Uul/Bogo-Togo-Ula (28 metres),[2][3][4] l'Ikh Togo Uul/Ikha-Togo-Ula (219 metres),[2][3][4] el Togo, l'Urun Dush[1] i l'Uran Uul. Aquest darrer con és el més alt del camp,[5] amb una alçada de 280 metres.[6]
L'activitat volcànica va començar fa 12,5 ± 1,0 milions d'anys,[3] amb traquibasalts en erupció al llarg del riu Hanui. Posteirorment dos cons sense nom, a menys de 20 quilòmetres a l'oest del riu van formar colades de lava durant el Plistocè, una de les quals té un gruix de 10 a 12 metres.[2] L'última erupció no està datada, però podria ser durant l'Holocè[1] a jutjar per l'aspecte escarpat d'Uran Uul. Els cons Baga Togo Uul són els més antics, de 3-4 ka, probablement del Plistocè.[5] El camp forma part de la regió volcànica de Khangai, que a la vegada forma part de la zona del rift del Baikal. La regió de Khangai ha estat objecte d'elevació tectònica i es troben anomalies de flux de calor i aigües termals.[2]
Les roques que surten pels cons són de basalt d'olivina amb inclusions d'ilmenita i xenòlits de peridotita en el cas dels cons de Togo.[1] Algunes colades de lava, presumiblement del Plistocè, són de traquiandesita basàltica.[2] El cinturó de Selenga, de l'edat Permià-Triàsic, forma la base del camp.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Global Volcanism Program | Khanuy Gol» (en anglès). [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Barry, Tiffany L. & Kent, Ray W. (2013), Cenozoic Magmatism in Mongolia and the Origin of Central and East Asian Basalts, American Geophysical Union (AGU), pàg. 347–364, ISBN 978-1-118-67013-2, doi:10.1029/gd027p0347, <https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1029/GD027p0347>. Consulta: 18 abril 2020
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Whitford-Stark, J. L. (1987), "A survey of Cenozoic volcanism on mainland Asia", A Survey of Cenozoic Volcanism on Mainland Asia, vol. 213, Geological Society of America Special Papers, Geological Society of America, p. 21, ISBN 978-0-8137-2213-9, doi:10.1130/spe213-p1
- ↑ 4,0 4,1 BARRY, T. L. «Petrogenesis of Cenozoic Basalts from Mongolia: Evidence for the Role of Asthenospheric versus Metasomatized Lithospheric Mantle Sources». Journal of Petrology, vol. 44, 1, 01-01-2003, pàg. 55–91. DOI: 10.1093/petrology/44.1.55.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Harris, Nigel; Hunt, Alison; Parkinson, Ian; Tindle, Andrew; Yondon, Magisuren; Hammond, Samantha «Tectonic implications of garnet-bearing mantle xenoliths exhumed by Quaternary magmatism in the Hangay dome, central Mongolia». Contributions to Mineralogy and Petrology, vol. 160, 1, 01-12-2009, pàg. 67–81. DOI: 10.1007/s00410-009-0466-6.
- ↑ Hunt, A. C.; Parkinson, I. J.; Harris, N. B. W.; Barry, T. L.; Rogers, N. W.; Yondon, M. «Cenozoic Volcanism on the Hangai Dome, Central Mongolia: Geochemical Evidence for Changing Melt Sources and Implications for Mechanisms of Melting». Journal of Petrology, vol. 53, 9, 02-07-2012, pàg. 1913–1942. DOI: 10.1093/petrology/egs038.