Vés al contingut

Khenthap

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKhenthap
Biografia
Naixement3000 aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia I d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAha Modifica el valor a Wikidata
FillsDjer Modifica el valor a Wikidata


Khenthap, també escrit Khenet-Hapi, (ḫnt-Ḥp, "música de Hapi")[1]va ser suposadament una reina de l'Antic Egipte. Es diu que va viure durant la I Dinastia. La seva figura històrica és molt fosca, ja que no hi ha fonts contemporànies on aparegui el seu nom; només apareix un cop en una inscripció molt posterior.

Proves

[modifica]
Khenthap
en jeroglífic
Aa1
n
t
A53V28Aa5
p
B1

Els egiptòlegs i els historiadors encara debaten sobre qui era exactament Khenthap com a figura històrica. Les impressions de segells registrades arqueològicament de les tombes de la primera dinastia a Abidos mai no l'esmenten. Apareix només en una inscripció a la pedra de Palerm,[2] una estela feta amb esquist negre que enumera els reis des de Narmer (I Dinastia) fins al rei Neferirkare (VI Dinastia). A més, la pedra enumera la mare de cada rei.[3] La inscripció mostra el nom de Khenthap, però no registra cap dels seus títols (excepte el de "mare" (Mw.t (nsw), mut (nesu), "mare").[4]

Biografia

[modifica]

La inscripció del fragment del Caire descriu Khenthap com la mare del rei Djer.[5] Joyce Tyldesley creu que Khenthap era una esposa del rei Hor-Aha i Djet era el seu net, ja que es creu que Djet era el fill del rei Djer (fill d'Aha).[6] Silke Roth creu que Khenthap era una esposa del rei Teti, un monarca esmentat a la tauleta de Saqqara i al papir de Torí. En aquest últim, se'l descriu com un governant que va ocupar el tron egipci només 1 any i 45 dies.[2]

El nom de Khenthap significa "música de Hapi (déu)", que pot assenyalar que podria haver tingut un paper religiós o de culte durant la seva vida.

Referències

[modifica]
  1. Roth, 2001, p. 378.
  2. 2,0 2,1 Roth, 2001, p. 16-18.
  3. Wilkinson, 2000, p. 105.
  4. Grajetski, 2005, p. 2.
  5. Dodson i Hilton, 2004, p. 48.
  6. Tyldesley, 2006, p. 29.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]