Khildebrand III
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 770 ↔ 775  valor desconegut |
| Mort | Després de 836 valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Comte d'Autun |
| Família | Nibelúngides |
| Fills | Teodoric el Tresorer, Bernard, Eccard de Mâcon, Ada |
| Pare | Khildebrand II |
| Parents | Nibelung II, pare putatiu dona Wilhelmide, mare putativa |
 | |
Childebrand III fou comte d'Autun al segle ix, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung II o de Khildebrand II i d'una dama de la família dels Guillèmides.
Biografia
[modifica]És citat el 796 com a comte a l'Autun. El 827, l'emperador Lluís I el Pietós el va enviar amb l'abat Helisacar i el comte Donat a la marca d'Hispània per portar un comte local a l'obediència.[1] Ja no és citat posteriorment i se'l suposa mort abans de 836, però és possible que s'hagués retirat a un monestir.[2]
El testament del seu fill Eccard indica que posseïa una vil·la a Perrecy a l'Autunois, abans posseïda per Khildebrand I. Això indica que Khildebrand III era un descendent de Khildebrand I.[3]
Matrimoni i fills
[modifica]Es casa amb una certa Dunna, del qual no es coneix més que el nom. Sobre consideracions onomàstiques basades en els noms dels seus fills, Maurice Chaume i Léon Levillain havien emès la hipòtesi d'una filla de Guillem I de Tolosa, però l'aliança entre els Nibelúngides i els Guillèmides huria tingut probablement lloc una generació més enrere. Christian Settipani veu més aviat en ella una germana d'un comte Eccard, mort davant Tolosa de Llenguadoc el 844.[4]
Khildebrand IIII i Dunna van tenir com a fills:
- Teodoric († 883), comte d'Autun de 878 a 883 i conseller del rei Lluís III de França.[4]
- Eccard († 877), comte de Mâcon, de Chalon i d'Autun, fidel de Pipí I d'Aquitània, i després de Carles el Calb i de Lluís II el Quec.[5]
- Bernat († 872), comte d'Autun (868-872).[6]
- Ada, monja a Faremoutiers.[6]
Notes i referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Léon Levillain, « Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille », a Annales du Midi, vol. 49, 1937, pàgs. 337-408,
- Léon Levillain, « Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille (suite) », a Annales du Midi, vol. 50, 1938, pàgs. 5-66
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)