Khndzoresk

Khndzoresk

Խնձորեսկ (hy)
Tipus	poble d'Armènia
Localització
39° 30′ 44″ N, 46° 26′ 01″ E
Estat desaparegut	Imperi Rus
Gubèrnia	Gubèrnia d'Elizavetpol
Uiezd	Zangezursky Uyezd (en)
Població humana
Població	2.070 (2011) (30,5 hab./km²)
Idioma oficial	armeni
Geografia
Superfície	67,86 km²
Altitud	1.580 m
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+04:00

Formacions rocoses i coves

Khndzoresk (en armeni: Խնձորեսկi) o Kndzoresk, és un municipi al sud-est d'Armènia, a la província de Siunik. El poble es troba a la dreta de la carretera que ix de Goris cap a Stepanakert, a 16 km de Goris, als vessants costeruts de Khor Dzor. Creuant el pont a l'entrada del poble, la carretera continua cap a les ciutats de Lachin i Stepanakert. L'àrea habitada actual, Nou Khndzoresk, es construí en els anys 1950. El poble és a 1.580 m d'altitud i ocupa 6.772,8 ha. Segons l'oficina del cens d'Armènia, el 2011, la població era de 2.260 hab.

Població i infraestructura

El 2009, la població de Khndzoresk tenia 2.256 hab., dels quals 1.126 eren dones i 1.130 homes. Hi ha 516 cases en total. Aproximadament el 90% de la població es dedica a l'agricultura (ramaderia i horticultura). Hi ha una petita empresa lletera que dona treball a 8 persones. La comunitat inclou diverses institucions administratives i públiques, com un consell comunitari, una escola secundària (amb 370 alumnes), escola de música, guarderia, biblioteca, museu i centre cultural.

Khndzoresk és famós pel poble antic, excavat a la muntanya, com a Capadòcia, formant un sistema de coves en part naturals i en part perforades a la roca volcànica, que estigué habitat fins a mitjan segle passat i que albergava una nombrosa població, amb dues esglésies i tres escoles. Alguns racons requerien l'ús de cordes i escales de mà. El poble vell quedà abandonat en els anys 50, quan se'n construí el nou; algunes coves, però, encara s'utilitzen com a magatzems.

Entre el poble antic i el nou s'ha construït un pont penjant per als vianants, de 160 m de longitud, que uneix els dos costats del congost de 40 m de profunditat que els separa. S'inaugurà al 2012, finançat per un dels seus habitants, Zhora Aleksanyan, en memòria de sos pares.

Història

Al final del s. XIX, Khndzoresk era el poble més gran d'Armènia oriental. A principis del s. XX la comunitat arribava a 8.300 habitants (1.800 cases). El 1913 hi havia 27 botigues, 3 blanqueries i 7 escoles. El poble és famós per participar en l'alliberament de Davit Bek, un dels herois d'Armènia que lluità contra otomans i perses al s. XVIII. La fortalesa de Khndzoresk serví de base militar per a Mkhitar Sparapet al 1728-1730, que preservà allò que havia conquistat Bek a Siunik, llavors Zangezur. El 1735 el catolicós Abraham Kretatsi, cap de l'Església Apostòlica Armènia, visità el poble i deixà una minuciosa descripció de la comunitat en les seues cròniques. En la dècada de 1980, per raons polítiques, es construí un poble a 7 km de Khndzoresk, considerablement més petit, conegut com a baix Khndzoresk, o Nerkin Khndzoresk.

Pont de Khndzoresk

Genètica

Els habitants tenen l'haplogrup R1b del cromosoma Y, branca occidental europea del P312 > DF27 > Un431 > I7363.

Patrimoni cultural

Detall de la cova artificial

L'atractiu principal de Khndzoresk és el seu congost, en què hi ha curioses formacions rocoses i un antic assentament en coves artificials, excavades en el tuf. Algunes, habitades encara en els anys 1950, són actualment utilitzades com a estables i magatzems. En el fons del congost es troba l'església de Santa Hripsime, del segle xvii. En un morro al costat dret del congost es troba l'Anapat (museu) amb la tomba de Mkhitar Sparapet. A prop hi ha l'església cova de Sant Tatevos.

Clima

El clima en la comunitat és temperat, relativament humit, amb hiverns suaus. La precipitació anual és de 450-700 mm.

Vegeu també

• Siunik.