Vés al contingut

Khurayyimita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKhurayyimita

Imatge BSE de khurayyimita (Khu) entre altres minerals Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₇Zn₄(Si₂O₇)₂(OH)10·4H₂O
Localitat tipusmont Khurayyim, complex Daba-Siwaqa, Governació d'Amman, Jordània
Classificació
Categoriasilicats
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 11,2450(8) Å; b = 9,0963(5) Å; c = 14,068(1) Å; β = 113,237(8)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp21/b
Colorincolor
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2018-140 Modifica el valor a Wikidata
SímbolKhu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La khurayyimita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del mont Khurayyim, a Jordània, la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

La khurayyimita és un sorosilicat de fórmula química Ca₇Zn₄(Si₂O₇)₂(OH)10·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019 i publicada a finals de 2022.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5298/1.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al mont Khurayyim, dins el complex Daba-Siwaqa (Governació d'Amman, Jordània), on es troba en forma d'agregats esferulítics de fins a 200-300 μm de mida. Els cristalls aïllats aplanats de les esferules tenen gairebé 50 μm de llarg i fins a 10 μm de gruix. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Khurayyimite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juliol 2021].
  2. Krüger, Biljana; Galuskina, Irina O.; Galuskin, Evgeny V.; Vapnik, Yevgeny; Murashko, Mikhail N. «Khurayyimite Ca7Zn4(Si2O7)2(OH)10·4H2O: a mineral with unusual loop-branched sechser single chains». Mineralogy and Petrology, 117, 2, 6-2023, pàg. 191–200. DOI: doi:10.1007/s00710-022-00804-z [Consulta: 8 agost 2023].