Vés al contingut

Kid A

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'àlbumKid A
TipusÀlbum d'estudi
ArtistaRadiohead
Publicat2 d'octubre de 2000
EnregistratGener 1999 – Abril 2000
GènereRock alternatiu, electrònica, post-rock[1][2]
Durada49:57
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaParlophone, Capitol
ProductorNigel Godrich, Radiohead
Formatestríming de música Modifica el valor a Wikidata
Pistes
Everything In Its Right Place
Optimistic
In Limbo (en) Tradueix
Idioteque
Morning Bell (en) Tradueix
Treefingers (en) Tradueix
The National Anthem
Kid A (en) Tradueix
Motion Picture Soundtrack (en) Tradueix
04. How to Disappear Completely Modifica el valor a Wikidata


Posició a les llistes
Cronologia
← OK Computer
(1997)
Amnesiac
(2001) →
Spotify: 6J6nlVu4JMveJz0YM9zDgL Discogs: 21501 Allmusic: mw0000620999 Modifica el valor a Wikidata

Kid A és el quart àlbum d'estudi de la banda britànica de rock alternatiu Radiohead. Fou publicat baix el segell discogràfic Parlophone, el 27 de setembre del 2000 al Regne Unit i el 3 d'octubre de 2000 als Estats Units i el Canadà. Es va masteritzar als Abbey Road Studios a mitjans del 2000.

L'àlbum va arribar a ser disc de platí en el seu primer mes i va ser el primer àlbum de Radiohead a debutar com #1 en el Billboard dels Estats Units.[3] L'èxit mundial es va aconseguir malgrat que la banda es va negar a extreure algun vídeo o senzill de l'àlbum. Alguns observadors atribuïxen això al fet d'una campanya única de màrqueting (l'àlbum estava totalment disponible per internet al portal de Napster abans del seu llançament i la banda va disposar una sèrie de blips o anti-vídeos de cada cançó). D'altres ho atribuïxen a l'èxit massiu de la seva anterior producció, OK Computer.[4]

Kid A va guanyar un premi Grammy al millor àlbum de música alternativa i va ser nominat com a Àlbum de l'any. També fou alabat per introduir als oients múltiples formes de música poc convencional. Tot i que el nou estil de la banda va alienar alguns fans i crítics, l'àlbum va rebre crítiques generalment positives de part de les publicacions musicals de més renom. Algunes publicacions, a més, el classificaren com un dels millors àlbums de la dècada del 2000, o fins i tot com un dels millors de tots els temps. Fins avui, se n'han venut més de quatre milions de còpies.

Informació

[modifica]

Kid A va representar un canvi en la proposta musical d'aquesta banda. La producció anterior, OK Computer, avançava en el seu projecte post grunge/indie rock cap a un terreny on el rock alternatiu es barreja amb la música experimental, Kid A significa l'arribada a aquest inquietant territori.

Quan Radiohead va començar a treballar en un nou disc l'any 1999, els membres de la banda tenien diferents idees respecte a la direcció musical que havien de prendre. Des de retornar a l'ús massiu de guitarres, a seguir l'experimentació de nous sons, o reconduir cap a música més electrònica. El productor Nigel Godrich va tornar a encarregar-se de la producció havent aconseguit que la discogràfica els donés llibertat per publicar el nou disc. A conseqüència de l'èxit internacional que va ser l'LP anterior, OK Computer, Thom Yorke va entrar en una etapa de bloqueig creatiu que li provocava ansietat quan intentava compondre noves cançons. Aquesta aclaparant sensació li envaïa des dels dies de la gira.[5] El seu amic personal Michael Stipe (vocalista de R.E.M.) li va donar una recomanació que integraria la lletra de la cançó How to Disappear Completely and Never Be Found.[6]

Malgrat els problemes de Yorke, els membres del grup van decidir continuar però sentien que ho havien de canviar tot. La conseqüència d'això fou que el contingut musical de Kid A era el resultat de l'experimentació en el procés d'enregistrament. Inicialment, Yorke va marcar la nova línia artística mentre la resta de membres es van anar unint a ell mentre experimentaven amb diferents nous instruments. El so de OK Computer va canviar dràsticament, les lletres van tenir més abstracció i es notaven influències de Krautrock, Avant-Jazz i música clàssica del segle xx, juntament amb Ones Martenot. Cap a la primavera de 2000 havien completat unes 30 noves cançons, però com que no volien llançar un àlbum doble, van guardar algunes cançons per publicar-les en el següent àlbum, Amnesiac el 2001.[7] Tot i això, l'elecció de les cançons va provocar moltes discussions entre els membres del grup fins al punt de plantejar-se la separació.[8] Finalment van arribar a un acord per decidir la llista de cançons i Godrich va poder realitzar la masterització. Radiohead va realitzar una petita gira per països mediterranis durant l'estiu de 2000 per tocar algunes de les noves cançons.[9]

Un cop finalitzat el procés d'enregistrament, Radiohead i les seves discogràfiques van dibuixar un pla de màrqueting per promocionar Kid A. Les expectatives del nou àlbum eren molt elevades i alguns mitjans anticipaven que marcaria una fita dins el rock.[10] El grup va voler fugir d'aquest corrent tan optimista, i finalment van decidir no publicar cap senzill oficialment, una pràctica molt singular en la indústria discogràfica. Tanmateix, "Optimistic" i algunes còpies promocionals van sonar en diverses emissores de ràdio.[4][11]

Aprofitant la important presència de seguidors del grup a internet, Parlophone i Capitol Records van promocionar l'àlbum a través d'aquest mitjà de comunicació mitjançant curtmetratges anomenats "blips" distribuïts gratuïtament. Amb una durada general de trenta segons, els blips es van mostrar en el canal MTV, ocasionalment en anuncis de televisió per publicitar el nou disc, i també gratuïtament des del web de Radiohead. Tots els curts van ser creats per The Vapour Brothers i Shynola, sovint inspirats en l'art de l'àlbum realitzat per Stanley Donwood. La majoria són històries sobre la natura reclamant a la civilització el consumisme i la biotecnologia incontrolables. Capitol va crear "iBlip", una miniaplicació de Java que els fans podien afegir en els seus webs i que permetia comprar l'àlbum i escoltar-lo mitjançant streaming.[12]

Aquest disc fou el primer des de l'àlbum de debut, Pablo Honey (1993), que no contenia les lletres en el llibret. Yorke, autor de totes les lletres, va explicar que no es podien considerar les paraules per separat de la música.[13] Hi ha diferents versions del títol de l'àlbum però Radiohead mai va aclarir el seu origen perquè els agradava la idea que no tingués cap significat concret.[5] Kid A va debutar al número u de la llista de senzills del Regne Unit, Estats Units, França, Irlanda, Nova Zelanda i el Canadà.[14] Fou el primer número u d'un grup britànic als Estats Units en tres anys.[12]

La portada de Kid A fou dissenyada per Donwood and Tchock, un àlies del cantant Thom Yorke, i es tracta d'una renderització d'una serralada realitzada per ordinador amb una distorsió pixelada. La imatge reflecteix la guerra de Kosovo a l'hivern de 1999. La contraportada era una composició modificada digitalment d'un paper de calcar. Moltes imatges del llibret tenen un significat polític en contra de les guerres i antiterroristes. Entre elles destaca una fotografia de la figura de Tony Blair, Primer Ministre del Regne Unit durant aquella època, representat de forma demoníaca.[15] Per a la composició d'aquestes imatges es van inspirar gràcies a la novel·la gràfica Brought to Light d'Alan Moore i Bill Sienkiewicz. Posteriorment van editar una edició especial de l'àlbum on l'art seguia el mateix estil visual però amb una simbologia més centrada en la degradació mediambiental. Per exemple s'hi van incloure estadístiques sobre el ritme del retrocés de les glaceres de tot el món.[16]

La crítica va reaccionar força positivament en general però molts oients estigueren estranyats inicialment.[17] Alguns analistes van indicar que comercialment era un suïcidi, una forma d'escapar del contracte discogràfic. L'any 2001 fou guardonat amb el premi Grammy al millor àlbum de música alternativa, a més de rebre dues nominacions com a millor àlbum de l'any i millor enginyeria. Posteriorment, diverses publicacions van destacar el disc com un dels millors treballs dels darrers anys.[18][19]

Llista de cançons

[modifica]

Totes les cançons foren escrites i compostes per Radiohead excepte les indicades. 

Núm. TítolComposició Durada
1. «Everything In Its Right Place»    4:11
2. «Kid A»    4:44
3. «The National Anthem»    5:51
4. «How to Disappear Completely»    5:56
5. «Treefingers»    3:42
6. «Optimistic»    5:16
7. «In Limbo»    3:31
8. «Idioteque»  Radiohead, Paul Lansky, Arthur Kreiger 5:09
9. «Morning Bell»    4:29
10. «Motion Picture Soundtrack»    7:01
11. «Lucky»    4:19
12. «The Tourist»    5:24
Durada total:
 49:57

Posicions en llista

[modifica]
Llista (2000) Posició
UK Albums Chart[14] 1
US Billboard 200 1
Austràlia[20] 2
Canadà[21] 1
França[22] 1
Alemanya[23] 4

Personal

[modifica]

Guardons

[modifica]
Premis
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. ↑ Reynolds, Simon. «Walking on Thin Ice». The Wire, 01-07-2001. Arxivat de l'original el 2012-02-04. [Consulta: 17 març 2007].
  2. ↑ Reynolds, Simon. «Radio Chaos». Spin, 01-10-2000. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2007. [Consulta: 23 abril 2007].
  3. ↑ Evangelista, Benny. «CD Soars After Net Release: Radiohead's 'Kid A' premieres in No. 1 slot». San Francisco Chronicle, 12-10-2000. [Consulta: 17 març 2007].
  4. ↑ 4,0 4,1 «NME Christmas Double Issue». NME, 23-12-2000. Arxivat de l'original el 11 de març 2016. [Consulta: 18 març 2007].
  5. ↑ 5,0 5,1 Eccleston, Danny. «(Radiohead article)» (en anglès). Q Magazine, 01-10-2000. [Consulta: 5 setembre 2007].
  6. ↑ «How to disappear completel» (en anglès). Ne Pas Avaler, 2000. [Consulta: 5 setembre 2007].
  7. ↑ O'Brien, Ed. «Ed's Diary» (en anglès), 22-07-1999. Arxivat de l'original el 2007-04-13. [Consulta: 9 setembre 2010].
  8. ↑ Smith, Andrew. «Sound and fury» (en anglès). The Observer, 01-10-2000. [Consulta: 9 setembre 2010].
  9. ↑ Oldham, James. «Radiohead - Their Stupendous Return» (en anglès). NME, 24-06-2000. Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 14 setembre 2010].
  10. ↑ Borow, Zev. «The difference engine» (en anglès). Spin, 01-11-2000. [Consulta: 9 setembre 2010].
  11. ↑ Zoric, Lauren. «I think I'm meant to be dead ...» (en anglès). The Guardian, 22-09-2000. [Consulta: 9 setembre 2010].
  12. ↑ 12,0 12,1 Cohen, Warren. «With Radiohead's Kid A, Capitol Busts Out of a Big-Time Slump. (Thanks, Napster.)» (en anglès). Inside.com, 11-10-2000. Arxivat de l'original el 2015-09-26. [Consulta: 14 setembre 2010].
  13. ↑ «Còpia arxivada» (en anglès). NY Rock, 01-12-2000. Arxivat de l'original el 2005-12-31. [Consulta: 18 setembre 2010].
  14. ↑ 14,0 14,1 «'Difficult' Radiohead album is a hit» (en anglès). BBC News, 04-10-2000. [Consulta: 14 setembre 2010].
  15. ↑ «Booklet Hidden Behind a Compact Disc» (en anglès). At Ease. [Consulta: 26 setembre 2010].
  16. ↑ Leblanc, Lisa. «Ice Age Coming: The Apocalyptic Sublime in the Paintings of Stanley Donwood». A: Tate, Joseph. The Music and Art of Radiohead. Ashgate, 2005-04-28. ISBN 0754639797. 
  17. ↑ Powers, Devon. «Kid A» (en anglès). Popmatters, 03-10-2000. [Consulta: 30 setembre 2010].
  18. ↑ Burns, Todd. «The Top 50 albums, 2000-2005» (en anglès). Stylus magazine, 18-01-2005. Arxivat de l'Stylus original el 2007-12-22. [Consulta: 30 setembre 2010].
  19. ↑ «The Top 200 Albums of the 2000s: 20-1» (en anglès). Pitchfork Media, 02-10-2009. Arxivat de l'original el 2009-10-04. [Consulta: 30 setembre 2010].
  20. ↑ «Radiohead - Kid A (Album)» (en anglès). Australian-charts.com. [Consulta: 12 octubre 2010].
  21. ↑ «Radiohead, new album 2000» (en anglès). indierock.es. [Consulta: 12 octubre 2010].
  22. ↑ «Radiohead - Kid A (Album)» (en francès). Lescharts.com. [Consulta: 12 octubre 2010].
  23. ↑ «Charts-Surfer» (en alemany). Arxivat de l'original el 2007-07-02. [Consulta: 12 octubre 2010].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kid_A&oldid=33291584»