Vés al contingut

Kierion

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaKierion
Κιέριον Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDimos Theos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDimos Theos (en) Tradueix i Giorgos Papalios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióDimos Theos (en) Tradueix i Kostas Sfikas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaIorgos Panusópulos i Syrakos Danalis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDimos Theos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenGrècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1974 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgrec Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGrècia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGrècia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0063182 Letterboxd: kierion Allmovie: v155828 TCM: 485808 TMDB.org: 204173 Modifica el valor a Wikidata

Kierion (grec: Κιέριον) és una pel·lícula grega dirigida per Dimos Theos i estrenada el 1974..[1][2]

La pel·lícula es va rodar el 1967, però a causa de la dictadura dels coronels, no es va poder estrenar fins al 1974.[3]

Argument

[modifica]

Encara que els noms han estat canviats, la pel·lícula està inspirada en l'assassinat de George Polk.

Un periodista estatunidenc, Morgan, investiga les accions d'un càrtel petrolier a Grècia. És assassinat. Les autoritats intenten carregar contra un periodista d'esquerres, Vagenas, amic de Morgan. Va ser detingut i torturat. Finalment és alliberat i la policia busca un altre culpable: un estudiant jueu, Zadik, que s'acaba suïcidant a la presó. Vagenas emprèn la seva pròpia investigació per descobrir la veritat, però tots els seus testimonis són assassinats.

Repartiment

[modifica]

Critica

[modifica]

Després de la seva presentació a Venècia, Leo Pestelli de la Stampa va desestimar la pel·lícula com a “modesta” i va criticar la seva« qüestionable textura giallo», mentre apreciava les seves intencions.[4] A la seva Storia del cinema mondiale, Gian Piero Brunetta parla en canvi d'«una pel·lícula política interessant».[5]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • (francès) Michel Demopoulos (dir.), Le Cinéma grec, Cinéma/Pluriel, Centre Georges Pompidou, 1995. ISBN 2858508135
  • Karalis, Vrasidas. A History of Greek Cinema. New York et Londres: Continuum, 2012, p. 318. ISBN 978-1-4411-9447-3. 

Enllaços externs

[modifica]