Kilat-i Nadiri
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Fortalesa  | ||
Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.
El 1284 després de ser derrotat per l'Il-kan Teguder, el rebel Arghun s'hi va refugiar. El 1382 el cap dels Ja'un-i Qurban, Ali Beg ibn Arghun Shah, revoltat contra Tamerlà, es va tancar a la fortalesa que era una de les mes fortes de l'Iran. Timur li va oferir anar al seu campament i seria perdonat, però Ali confiava en la qualitat d'impregnable de Kalat i va rehusar. La fortalesa fou assetjada i les forces de Timur van assolar les terres a l'entorn d'Abiward que pertanyien a Ali Beg. Va fer córrer el rumor de que marxava cap al Gurgan contra Amir Wali, i sobtadament va tirar enrere i va tornar a Kalat. Confiat Ali Beg en la marxa de Timur havia deixat sortir a pasturar a tots els ramats tancats a Kalat. Inesperadament Timur va tornar i va destrossar tot arribant a la porta de Kalat, porta anomenada de les Quatre Ciutats, on va instal·lar el seu tron. Kalat fou atacada per tots costats: Miran Xah per la porta de Dehia; Mirza Ali, fill de Muvayad Arlat, per la part de Lohra; Hajji Saif al-Din per la porta dita d'Arghun Shah; i Umar Xaikh a un altre porta. Ali Beg va escriure a Timur una carta de submissió absoluta i demanava a Timur que anés a rebre la seva submissió a la porta de la fortalesa amb pocs soldats i després un dia de marge per sortir per poder en aquell dia demanar el perdó; Ali Beg ibn Arghun Shah va preparar una emboscada en el camí a la porta de la fortalesa però no els va sortir be. Timur que ni se’n va assabentar, va anar a rebre la submissió i com que no es va presentar es va retirar al cap d'una estona. Quan Timur va saber el que se li havia preparat va entrar en colera i va ordenar un assalt general (maig de 1382); els mekrit i els badakhxanesos van encapçalar l'atac; les forces timúrides van aconseguir èxits parcials però la fortalesa encara resistia, si bé amb moltes dificultats. Ali Beg veient-ho tot perdut va enviar un missatge a Timur, demanant una treva per aquella nit i al dia següent s'entregaria. Va enviar l'acord signat i juramentat a través de Nikruz i de Muhammad Shaikh Hajji, els dos principals amirs dels Ja’un-i Qurban després d'Ali Beg, i amb la germana Kand Sultan, que havia estat la promesa de Muhammad Sultan, net de Timur. L'emperador els va rebre i va ordenar parar l'atac. L'endema Timur va esperar a la porta la sortida d'Ali Beg que va demanar perdó humilment i va suplicar per la seva vida, demanant altre cop 24 hores per anar a agenollar-se davant del tron; va utilitzar les 24 hores concedides en fortificar el camí de Lohra i altres llocs per on les forces timúrides havien pogut escalar i podrien entrar. L'endemà tornava a estar tancat dins de la fortalesa sense complir la promesa que havia fet. Després de 14 dies Timur va decidir abandonar Kalat i es va dirigir a la fortalesa de Kahkaha (entre Abiward i Kalat) que havia estat destruïda i que ara fou restaurada en nomes dos dies i dos nits; s'hi va instal·lar una guarnició i es va donar el govern a Hajji Khoja. Syorgatmish Khan, Mirza Ali i Shaikh Ali foren enviats a controlar els camins d'accés a Kalat de manera que la fortalesa va esdevenir una presó on no es podia ni entrar ni sortir. Deixant rodejada Kalat, Timur va marxar[1] Les forces assetjants van localitzar un punt dèbil a Kalat, un pas pel que Shaikh Ali Bahadur havia pogut pujar a la fortalesa sense ser reparat amb només alguns servidors, però en ser de nit s'havia perdut i finalment havien estat descoberts i s'havia iniciat la lluita amb baixes pels dos costats; Ali Bahadur fou finalment capturat i portat a Ali Beg ibn Arghun Shah; llavors es van abraçar en signe de pau i amistat i Ali Bahadur va ser allotjat a casa d'Ali Beg i van estar de conversa alguns dies. Ali Beg esperava que Ali Bahadur intercediria per ell davant de Timur.[2] Tamerlà estava acamapat a la plana de Radkan, a finals del 1382; allí van acudir Ali Bahadur amb Ali Beg ibn Arghun Shah al que es va permetre baixar el tapis del tron; Ali Beg portava un sabre al coll i un sudari, signe màxim de submissió (el sabre significava que estava disposat a lluitar pel príncep i el sudari a morir per ell). Timur va perdonar a Ali Beg i li va fer algunes concessions, així com a Ali Bahadur al qual li va concedir la senyoria hereditària (Syourgal) de Radkan.[3]
El 1389 l'amir Hajji Beg (germà petit d'Ali Beg ibn Arghun Shah, l'antic amir dels Ja’un-i Qurban) amb les guarnicions de Tus i Kalat i aliat a alguns membres dels sarbadars, es va revoltar. Fou enviat a reprimir la revolta el fill de Tamerlà, Miran Shah. Aquest va arribar a la regió de Bahrabard on va trobar a les forces del sarbadàrida rebel a las que va atacar i va derrotar; només el cap rebel Malek va poder fugir ferit, amb dos o tres guàrdies, cap a Pèrsia.[4][5]
El estiu de 1405 s'hi va revoltar l'amir Sulayman Xah. Xah Rukh va enviar a Jahan Malik a parlamentar amb Sulayman Xah però no hi va haver acord i a la tornada de Jahan Malik, el sobirà de Khurasan va enviar contra Kalat a l'amir Midrab Bahadur. Quan l'atac a Kalat era imminent, Sulayman Xah va fugir i es va dirigir a Samarcanda. Said Khoja va ser enviat a la fortalesa per fer inventari i destruir-la però després, el 1406, quan es va revoltar ell mateix, la va utilitzar com a base. Poc després, el mateix 1406, Xah Rukh va nomenar governador de Tus, Kalat, Abiward, Kabuixan, Yazar, Sabzawar i Nixapur en la persona del seu fill el príncep Mughith al-Dawla Ulugh Beg
El 1741 Nadir Shah que l'havia utilitzat com un dels seus quarters generals contra els afganesos de Pèrsia, hi va depositar el seu tresor. A la mort de Nadir Shah el seu fill Rida Kuli i altres 15 membres de la família van ser executats en aquest lloc pel futur Adil Shah.
Bibliografia
[modifica]- L. Lockhart, Nadir Shah, Londres, 1938
- Savory, R.M. " Kilāt (Kalāt)-i Nādirī". Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2012. 12 d'abril de 2012 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/kilat-kalat-i-nadiri-SIM_4361> Consultable en línia aquí
- Xavier de Planhol, "KALĀT-E NĀDERI" a Encyclopaedia Iranica