Vés al contingut

Kinburun

Plantilla:Infotaula indretKinburun
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfortalesa Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficacordó de Kinburn Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaOchakiv (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 46° 33′ 40″ N, 31° 31′ 27″ E / 46.5611°N,31.5242°E / 46.5611; 31.5242
Banyat permar Negra i estuari del Dnièper-Buh Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de dissolució o abolició1857 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1787 batalla de Kinburn
1855 Battle of Kinburn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservacióenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata

Kinburun, Kin-Burun o Kinburn (rus i ucraïnès: Кінбурн, Kinburn; turc: Kılburun) és un cap de la desembocadura del Dnièper, a la costa de la mar Negra, a Ucraïna. El nom prové del turc, i li fou donat pels otomans perquè semblava un cabell de fi (kıl). Estava a 3 km de la fortalesa d'Otxàkiv i a la seva punta s'hi va construir un fort. Al costat hi havia un estuari de 40 km de llarg i 8 o 10 d'ample (badia de Kherson) i a la vora diversos llacs salats.

El fort fou important a partir del segle XVII; quan els cosacs van amenaçar el litoral de la mar Negra, es va construir el fort amb guarnició de 193 homes i que en combinació a Özi defensava l'estuari. Els russos van ocupar la fortalesa a la guerra de 1736-1738 però la van restituir al final, desmantellada. Altre cop la van ocupar el 1772 en la guerra de 1768 a 1774 i aquesta vegada va quedar en seu poder al Tractat de Küçük Kaynarca. A la guerra de 1787-1791 els turcs la van atacar sense èxit. El 17 de gener de 1855 fou ocupada per tropes franceses; els russos la van arrasar el 1860. Amb el temps s'hi va formar un poble de pescadors.[1]

A l'antiguitat, la regió del Kinburun rebia el nom d'Hilea (grec antic: Ὑλαία, derivat de ὗλη 'fusta') pels grans boscs que hi havia.[2] S'extenia de la península Tàurica fins a la desembocadura del Borístenes, i autors com Heròdot, Plini el Vell i Pomponi Mela destacaren l'abundància d'arbres i assenyalaren que era poblada per tribus nòmades.[3]

Referències

[modifica]
  1. Enciclopèdia de l'Islam, V, 105
  2. «Hylaia». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  3. Smith, William (ed.). «Hylaea». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 juliol 2021].