Kishurra

Kishurra fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia, a la vora del riu Purattum, a l'Eufrates mitjà, a mig camí entre Uruk i Nippur, i just 7km al nord de Shuruppak. El seu nom voldria dir "lloc del límit" o "Punt de Frontera". La seva deïtat principal fou Ninurta i després Ishara.^[1] Correspon a la moderna Tell Abu Hatab, a la governació d'al-Qadisiyya, a l'Iraq. Els arqueòlegs alemanys (el primer Robert Koldewey el 1902) han trobat nombroses tauletes a l'excavació de Tell Abu Hatab.^[2]^[3]^[4]

Kisurra fou fundada vers el 2700 aC, al II període dinàstic. A Kisurra el canal d'Isnnitum s'unia a l'Eufrates.^[5] El rei Itur-Šamaš, vers el 2138 aC, va construir la porta d'Hadi-El i la muralla.^[6] Vers el 2113 aC va perdre la seva independència a mans d'Ur. Vers el 2048 aC el rei de Kisurra fou enderrocat per Bur-Sin d'Ur. Urnammu d'Ur va enderrocar a Ibbi-Šamaš el 2013 aC.^[7] Després la ciutat va deixar de jugar cap paper rellevant i va subsistir com a centre comercial i de transport a través d'Acàdia i després de l'imperi de Babilònia, declinant en temps d'Hammurabi com mostren les excavacions i les tauletes cuneïformes (vers 1800 aC).^[8] En aquell temps (segle xviii aC) és quan s'esmenta com a ciutat independent per darrera vegada.

Reis

Itur-Šamaš, vers 2138 aC
Manabaltiel vers 2123 aC
Šarrasyurrm vers 2108 aC
Ubaya vers 2093 aC
Zikrum vers 2078 aC
Ibbi-Šamaš vers 2030-2013 aC

Notes

↑ Isara
↑ Walter Andrae, Die Umgebung von Fara und Abu Hatab, Mitteilungen der Deutschen Orient Gesellschaft, no. 16, pàgs 24-30, 1903
↑ Walter Andrae, Ausgrabungen in Fara und Abu Hatab. Bericht über die Zeit vom 15. August 1902 bis 10. Januar 1903, Mitteilungen der Deutschen Orient Gesellschaft, no. 17, pàgs. 4-35, 1903
↑ E. Heinrich, Fara: Ergebmisse der Ausgrabungen der Deustchen Orient Gesellschaft in Fara und Abu Hatab 1902/03, J.C. Hinrichs, 1931^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Sumerian Waterways». Arxivat de l'original el 2007-07-17. [Consulta: 30 octubre 2011].
↑ NETBible: Babylon
↑ Zimmerer, Neil (2003) The Chronology of Genesis: A Complete History of the Nefilim. Adventures Unlimited Press ISBN 1931882223 p30
↑ Rogers, Robert William (1915) A History of Babylonia and Assyria. The Abingdon Press p435

Bibliografia

Anne Goddeeris, Tablets from Kisurra in the collections of The British Museum, Harrasowitz, 2009, ISBN 978-3-447-06064-6
Anne Goddeeris, The Economic Basis of the Local Palace of Kisurra, Zeitschrift für Assyrologie und vorderasiatische Archäologie, vol. 97, nº 1, pàgs. 47-85, 2007
Burkhart Kienast, Die altbabylonischen Briefe und Urkunden aus Kisurra, Steiner, 1978, ISBN 3515025928
E. J. Banks, Impressions from the Excavations by the Germans at Fara and Abu Hatab, Biblical World, vol. 24, pp. 138–146, 1904

Enllaços externs

[1] Isara

[2] Walter Andrae, Die Umgebung von Fara und Abu Hatab, Mitteilungen der Deutschen Orient Gesellschaft, no. 16, pàgs 24-30, 1903

[3] Walter Andrae, Ausgrabungen in Fara und Abu Hatab. Bericht über die Zeit vom 15. August 1902 bis 10. Januar 1903, Mitteilungen der Deutschen Orient Gesellschaft, no. 17, pàgs. 4-35, 1903

[4] E. Heinrich, Fara: Ergebmisse der Ausgrabungen der Deustchen Orient Gesellschaft in Fara und Abu Hatab 1902/03, J.C. Hinrichs, 1931^{[Enllaç no actiu]}

[5] «Sumerian Waterways». Arxivat de l'original el 2007-07-17. [Consulta: 30 octubre 2011].

[6] NETBible: Babylon

[7] Zimmerer, Neil (2003) The Chronology of Genesis: A Complete History of the Nefilim. Adventures Unlimited Press ISBN 1931882223 p30

[8] Rogers, Robert William (1915) A History of Babylonia and Assyria. The Abingdon Press p435

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]