Kiss Me Again (pel·lícula de 1925)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Ernst Lubitsch |
Protagonistes | |
Guió | Hanns Kräly |
Fotografia | Charles Van Enger |
Productora | Warner Bros. |
Distribuïdor | Warner Bros. |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1925 |
Idioma original | anglès cap valor |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica, comèdia de segones núpcies i cinema mut |
Kiss Me Again és una pel·lícula muda romàntica de la Warner Bros. dirigida per Ernst Lubitsch i protagonitzada per Marie Prevost, Monte Blue i Clara Bow.[1] La pel·lícula, basada en l'obra de teatre de Victorien Sardou i Émile de Najac “Divorçons!” (1880), es va estrenar l'1 d'agost de 1925.[2] Es considera una pel·lícula perduda.[3]
Repartiment
[modifica]- Marie Prevost (LouLou Fleury)
- Monte Blue (Gaston Fleury)
- Clara Bow (Grizette)[4]
- John Roche (Maurice Ferriere)[4]
- Willard Louis (advocat DuBois)[4]
Argument
[modifica]Loulou, l'esposa de Gaston Fleury, té un interès superficial per la música però més profund per un pianista anomenat Maurice. Encara que Gaston no vol deixar lliure la seva dona per a que vagi amb Maurice, fingeix estar disposat a divorciar-se. Passat un temps ella s'adona que amb el piano Maurice és meravellós però un cop el tanca és molt avorrit. Les enginyoses maniobres de Gaston la porten a desitjar desesperadament una reconciliació. Ell feliçment compleix el seu desig.
Fitxa tècnica
[modifica]- Direcció: Ernst Lubitsch
- Ajudant de direcció: Sandy Roth[5]
Detalls de la producció
[modifica]Durant el rodatge de la pel·lícula Marie Prevost va contreure la grip i es va haver d'aplaçar tot el rodatge. L'actriu va intentar tornar a rodar les seves escenes però es va desmaiar i va haver de ser evacuada en ambulància. Pocs dies després va poder tornar al rodatge.[8] A mitjans de març la pel·lícula ja s'havia filmat i s'estava editant.[9] La premiére mundial va ser a Los Angeles el 10 de juny de 1925, l'estrena als cinemes va ser més tard, l'1 d'agost d'aquell any.[2] La pel·lícula va ser un gran èxit de crítica i la revista “The Film Daily”, la incloïa en la llista de les 10 millors pel·lícules de l'any després de fer una enquesta a prop de 70 crítics de cinema.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Benson, Sally «The screen in review». Picture-Play Magazine XXII, 6, 8-1925, pàg. 66.
- ↑ 2,0 2,1 «Kiss Me Again» (en anglès). American FIlm Institute Catalog. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ «Lost Film Files - Warner» (en anglès). Arne Andersen. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «What the stars are doing». Motion Picture Magazine XXIX, 5, 6-1925, pàg. 92.
- ↑ «The Bulletin board». Motion Picture Magazine XXIV, 4, 5-1925, pàg. 5.
- ↑ «Cameramen and their work, January 1919 to June 1925». The Film Daily, 07-06-1925, pàg. 117.
- ↑ «“Kiss Me Again”- Warners Forum, Los Angeles». The Film Daily, 03-07-1925, pàg. 6.
- ↑ «On the camera coast». Motion Picture Magazine XXIX, 4, 5-1925, pàg. 99.
- ↑ «Warner Brothers». The Film Daily, 15-03-1925, pàg. 6.
- ↑ «The ten best». The Film Daily XXXIV, 69, 22-12-1925, pàg. 5.