Vés al contingut

Kiss of the Spider Woman (musical)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesKiss of the Spider Woman
Tipusobra dramaticomusical Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohn Kander
Lletra deFred Ebb
LlibretistaTerrence McNally
LlenguaAnglès
Basada enEl beso de la mujer araña de Manuel Puig
PremisPremi Tony al Millor Musical
Versió
1992 West End
1993 Broadway
1995 Buenos Aires
Estrena
Estrena20 d'octubre de 1992
CiutatLondres
IBDB: 5088
Musicbrainz: deaeef66-d75b-4580-a999-d5727b001f9b Modifica el valor a Wikidata

Kiss of the Spider Woman és un musical amb música de John Kander, lletres de Fred Ebb i llibret de Terrence McNally. Està basat en la novel·la El Beso de la Mujer Araña, de Manuel Puig. S'ha representat tant al West End londinenc (1992) com a Broadway (1993), guanyant el Premi Tony a el 1993.

Argument

[modifica]

Luis Alberto Molina, un dissenyador d'aparadors homosexual, està tancat a la presó en un país sud-americà qualsevol, complint el seu tercer any d'una pena de 8 anys de reclusió per corrompre un menor. Viu en un món de fantasia per esvair-se de la vida presidiària, la tortura, les pors i les humiliacions. Fantaseja sobretot sobre pel·lícules, particularment sobre Aurora, una diva vampiresa. L'estima en tots els papers, però un l'espanta: la Dona Aranya, que mata amb el seu petó.

Un dia, arriba un nou pres a la seva cel·la: Valentín Arregui Paz, un revolucionari marxista, en un mal estat de salut després d'haver estat torturat. Molina en té cura d'ell, i li parla sobre Aurora. Però Valentin no pot suportar a Molina i les seves fantasies teatrals, i dibuixa una línia a terra per aturar a Molina i que no se li apropi. Però Molina continua xerrant, sovint per amagar els crits i els plors dels presoners torturats. Finalment, Valentín explica que està enamorat d'una noia anomenada Marta. De nou, Valentin és torturat, i de nou Molina el cura. En la seva fantasia, Aurora està al seu costat, ajudant-lo.

El director de la presó anuncia a Molina que la seva mare està molt malalta i que, per tant, Molina podrà veure-la. Això no obstant, la condició és que ha de dir el nom de la xicota de Valentín.

Molina explica a Valentin el seu amor: un cambrer anomenat Gabriel. Només poc després, Molina té al·lucinacions i cau després de saber que ha pres menjar enverinat destinat a Valentin. És portat a l'hospital, on en la seva fantasia, parla amb Aurora i amb la seva Mare. Quan Molina torna a la cel·la, Valentin comença a patir els mateixos símptomes, també provinents del menjar enverinat. Molina tem que Valentin hagi pres alguna substància que el faci parlar i el protegeix de ser portat a l'hospital. Mentre que Molina el cuida, Valentin li demana que li parli sobre les seves pel·lícules. Molina està molt content de fer-ho, i Valentin també comparteix les seves fantasies i esperances amb Molina.

El director de la presó permet a Molina parlar amb la seva mare una breu estona, i de tornada anuncia a Valentin que l'endemà el deixaran anar per bona conducta. Valentin li deman que faci una trucada de telèfon per ell. Molina refusa fer-ho en un inici, però Valentín sap com persuadir al seu company de cel·la.

Molina queda lliure, però torna a ser empresonat, molt ferit després de d'haver estat torturat. L'han agafat mentre que trucava per telèfon, però es nega a dir a qui ha trucat. El director treu una pistola, amenaçant de matar-lo si no parla. Molina només confessa el seu amor cap a Valentin, i és assassinat. Finalment, Aurora va cap a ell i li dona el seu petó mortal.

Cançons

[modifica]
I Acte
  • Prologue - Spider Woman i Presoners
  • Her Name Is Aurora - Molina, Aurora, Homes d'Aurora i Presoners
  • Over the Wall - Presoners
  • And the Moon grows dimmer - Aurora
  • Bluebloods - Molina
  • Dressing Them Up / I Draw the Line - Molina i Valentín
  • Dear One - Mare de Molina, Marta, Valentín i Molina
  • Over the Wall II - Presoners, Molina i Valentín
  • Where You Are - Aurora, Homes d'Aurora i Presoners
  • Over the Wall III -- Marta - Valentín i Presoners
  • Come - Spider Woman
  • I Do Miracles - Aurora i Marta
  • Gabriel's Letter / My First Woman - Gabriel i Valentín
  • Morphine Tango - Orderlies
  • You Could Never Shame Me - Mare de Molina
  • A Visit - Spider Woman i Molina
  • She's a Woman - Molina
  • Gimme Love - Aurora, Molina i Homes d'Aurora
Act II
  • Russian Movie / Good Times - Aurora, Molina i Valentín
  • The Day After That - Valentín i Famílies dels Desapareguts
  • Mama, It's Me - Molina
  • Anything for Him - Spider Woman, Molina i Valentín
  • Kiss of the Spiderwoman - Spider Woman
  • Over the Wall IV -- Lucky Molina - Warden i Presoners
  • Only in the Movies -- His name was Molina - Molina i the People in His Life

Produccions

[modifica]

El 1992 es realitzà un taller a la Universitat de Nova York a Purchase. El productor, Garth Drabinsky, es veié involucrat, i la seva companyia produí l'espectacle a Toronto.[1]

Produccions

[modifica]

Kiss of the Spider Woman s'estrenà al West End londinenc el 20 d'octubre de 1992, representant-se en 390 funcions. Dirigida per Harold Prince i amb coreografia de Rob Marshall, era protagonitzada per Brent Carver com Molina, Anthony Crivello com Valentin, i Chita Rivera com Spider Woman/Aurora.[2] La producció guanyà el Premi Evening Standard a Millor Musical.

El 3 de maig de 1993 s'estrenà al Broadhurst Theatre de Broadway, tancant l'1 de juliol de 1995, després de 904 funcions. Dirigida per Harold Prince i coreografiada per Vincent Paterson i Rob Marshall, el repartiment incloïa a Brent Carver, Anthony Crivello i Chita Rivera repetint els seus papers, així com Merle Louise i Kristy Carnahan. Carver, Crivello, i Rivera van guanyar el Premi Tony per les seves interpretacions. Entre els seus substituts estan Brian Stokes Mitchell (Valentin), Howard McGillin i Jeff Hyslop (Molina); i, com Aurora: Maria Conchita Alonso, Vanessa L. Williams, i Carol Lawrence.

L'estrena a Buenos Aires tingué lloc al Teatre Lola Membrives el 2 de maig de 1995. Dirigida de nou per Harold Prince, el repartiment incloïa a Valeria Lynch al paper titular, Juan Darthes i a Anibal Silveyra. Va ser traduïda al castellà per Pedro Orgambide i Alberto Favero.

Entre abril i maig del 2007 va tenir lloc un revival al Donmar Warehouse de Londres, amb Will Keen (Molina) i Rupert Evans (Valentin).[3]

Premis i nominacions

[modifica]

Producció Original de Londres

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1993 Premi Laurence Olivier Millor Musical nominat
Millor Actor de Musical Brent Carver nominat
Millor Director Harold Prince nominat
Millor Escenografia Jerome Sirlin nominat
Millor Il·luminació Howell Binkley GUANYADOR

Producció original de Broadway

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat Resultat
1993 Premi Tony Millor Musical GUANYADOR
Millor Llibret de Musical Terrence McNally GUANYADOR
Millor Banda Sonora John Kander i Fred Ebb GUANYADOR
Millor Actor Protagonista de Musical Brent Carver GUANYADOR
Stephen Douglass nominat
Millor Actriu Protagonista de Musical Chita Rivera GUANYADORA
Millor Actor de Repartiment de Musical Anthony Crivello GUANYADOR
Millor Direcció de Musical Harold Prince nominat
Millor Coreografia Vincent Paterson i Rob Marshall nominat
Millor Escenografia Jerome Sirlin nominat
Millor Vestuari Florence Klotz GUANYADOR
Millor Il·luminació Howell Binkley nominat
Premi Drama Desk Musical Més Destacat GUANYADOR
Actor Més Destacat en un Musical Brent Carver GUANYADOR
Actriu Més Destacada en un Musical Chita Rivera GUANYADORA
Música Més Destacada John Kander nominat
Escenografia Més Destacada Jerome Sirlin nominat
Vestuari Més Destacat Florence Klotz nominat
Premi del New York Drama Critics' Circle Millor Musical GUANYADOR

Referències

[modifica]
  1. Atkey, Mel. Broadway North: The Dream of a Canadian Musical Theatre (2006), page 220, Natural Heritage/Natural History, Inc., ISBN 1-897045-08-5
  2. 'Kiss of the Spider Woman' listingbroadwayworld.com
  3. 'Kiss of the Spider Woman' listing[Enllaç no actiu]londontheatre.co.uk

Enllaços externs

[modifica]