Kito Lorenc
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 març 1938  Schleife (Alemanya) | ||
| Mort | 24 setembre 2017 (79 anys) Bautzen (Alemanya) | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Sepultura | Alter Friedhof (en)  | ||
| Residència | Wuischke | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura sòraba i Sorbian poetry (en) | ||
| Ocupació | escriptor, poeta, traductor, dramaturg | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Germans | Michael Lorenz | ||
| Parents | Jakub Lorenc-Zalěski, avi | ||
| Premis | |||
| |||
Kito Lorenc (Schleife, 4 de març de 1938 - Bautzen, 24 de setembre de 2017) fou un escriptor i autor de teatre alemany en sòrab, nebot de Jakub Lorenc-Zalĕski.[1]
Kito Lorenc va assistir al Sorbian Boarding High School a Cottbus/Chóśebuz de 1952 a 1956 i va estudiar Estudis eslaus a la Universitat de Leipzig des de 1956 fins al 1961. De 1961 a 1972 va treballar a l'Institut de Recerca Popular Sòrab/Institut za serbski ludospyt a Bautzen/Budyšin. De 1972 a 1979 va treballar com a dramaturg a l'Ensamble Estatal de Cultura Popular Sòrab. Va viure com a escriptor independent a Wuischke/Wuježk bei Hochkirch/Bukecy.[1]
Del 1961 al 1972 donà classes a Budyssin, però ho deixà per a estrenar drames com Nowe časy - nowe kwasy (Nou dia, nous casoris, 1962), Swĕtło, prawda, swobodnosć (Llum, justícia i llibertat, 1963) i diversos estudis com Terra budissinensis (1997). També ha fet estudis i representacions d'altres autors com Handrij Zejler o Mina Witkojc.
Obra
[modifica]L'extensa obra de Kito Lorenc inclou no només obres literàries, sinó també treballs editorials, traduccions i escrits científics. Va publicar al llarg de la seva vida en sòrab i alemany. El volum "Nowe časy – nowe kwasy" es va publicar per primera vegada el 1961, que conté principalment poemes dels seus temps d'estudiant.[2] En 1967 va presentar la seva Banda “Struga. Wobrazy našeje krajiny. Pictures of a Landscape", que imprimeix versions en alt sòrab i alemany dels poemes recollits una al costat de l'altre, precedeix l'assaig programàtic "Struga - konfesija"/"Struga - una confessió".[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Karin Großmann. «Wie die Welt nach Wuischke kam».
- ↑ Juliane Rehnolt: Kito Lorenc. In: Institut für Sächsische Geschichte und Volkskunde (Hrsg.): Sächsische Biografie.
- ↑ Kito Lorenc: Struga – konfesija. In: Struga. Wobrazy našeje krajiny. Bilder einer Landschaft. Ludowe nakładnistwo Domowina/VEB Domowina-Verlag, Budyšin/Bautzen 1967, S. 7.
- ↑ Kito Lorenc: Struga – eine Konfession. In: Struga. Wobrazy našeje krajiny. Bilder einer Landschaft. Ludowe nakładnistwo Domowina/VEB Domowina-Verlag, Budyšin/Bautzen 1967, S. 11.
