Vés al contingut

Kiyomizu-dera

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Kiyomizu-dera
Imatge de l'entrada
Vista nocturna
Vista hivernal
Imatge
Nom en la llengua original(ja-hani) 清水寺 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTemple budista Modifica el valor a Wikidata
Part demonuments històrics de l'antiga Kyoto, peregrinatge Kannon de Kansai, els 25 llocs sagrats de Hōnen, els 33 temples Kannon de Kyoto i Osaka i Shinbutsu Reijō Junpai no Michi Modifica el valor a Wikidata
Construcció778 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
798 ampliació
1633 reconstrucció
Causat per: incendi
2008 – 2020renovació Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAvalokiteśvara de mil braços Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònickakezukuri: Kon-dō Modifica el valor a Wikidata
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 12,3 ha
zona tampó: 161,1 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaHigashiyama-ku (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Map
 34° 59′ 41″ N, 135° 47′ 06″ E / 34.994831°N,135.785003°E / 34.994831; 135.785003
Format persantuari Jishu
sala principal del Kiyomizu-dera Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
TipusPatrimoni cultural
Data1994 (18a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador688-004
Tresors Nacionals del Japó
Propietats culturals destacades del Japó
santuari Jishu
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
santuari Jishu
Data?

Tresors Nacionals del Japó
sala principal del Kiyomizu-dera
Data22 novembre 1952
Propietats culturals destacades del Japó
sala principal del Kiyomizu-dera
Data28 desembre 1897
Data de finalització22 novembre 1952
Activitat
ReligióKita-Hossō sect (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FundadorEnchin, Gyōei i Sakanoue no Tamuramaro Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkiyomizudera.or.jp Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Kiyomizudera.Kyoto Instagram: feel_kiyomizudera Youtube: UCBFW3Al5zoKJOVJaLcDUL9Q Modifica el valor a Wikidata

Kiyomizu-dera (japonès: 清水寺, que significa 'temple de l'aigua pura') és el nom de diversos temples budistes, i més comunament es refereix al temple Otowasan Kiyomizudera (音羽山清水寺) a la ciutat de Kyoto, Japó. El conjunt forma part dels Monuments històrics de l'antiga Kyoto, pertanyents al Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO.[1]

Història

[modifica]

El Kiyomizu-dera va ser fundat al començament del període Heian.[2] El temple data de l'any 778, encara que els edificis actuals van ser construïts el 1633. El temple pren el nom de les cascades que existeixen en el complex, les quals baixen dels pujols propers. Kiyomizu (清水) literalment significa 'aigua pura' o 'aigua clara'.[3]

Originàriament estava afiliat a l'antiga i influent secta Hossō, que procedia dels temps del període Nara.[4] No obstant això, el 1965 es va trencar aquesta afiliació i els seus custodis actuals es denominen a si mateixos membres de la secta «Kitahossō».[5]

Actualitat

[modifica]

L'edifici principal de Kiyomizu-dera destaca per la seva complexa arquitectura: se sosté per centenars de pilars; sobresurt del pujol i ofereix impressionants vistes de la ciutat. És coneguda per la frase feta japonesa «saltar de la plataforma de Kiyomizu» (清水の舞台から飛び降りる, Kiyomizu no butai kara tobioriru), que seria l'equivalent a l'expressió catalana «llançar-se a la piscina» i que es remunta a una tradició del període Edo: Se suposa que, si un sobreviu en saltar des d'aquesta plataforma, se li concedirà un desig.[6]

Sobreviure-hi sembla possible: l'exuberant vegetació sota la plataforma podria esmorteir la caiguda d'un pelegrí afortunat. Encara que actualment aquesta pràctica és prohibida,[6] durant el període Edo hi ha registrats 234 salts, i d'aquests el 85,4% van sobreviure.[6] La caiguda té, en efecte, només 13 metres, resulta impressionant per a una construcció de fusta.

Sota la sala principal es troba la cascada Otowa-no-taki, on tres canals d'aigua cauen en un estany. Els visitants del temple agafen aigua de la cascada, de la qual es pensa que té propietats terapèutiques, en copes de metall o de plàstic. Es diu que beure aquesta aigua suposa tenir salut, longevitat i èxit en els estudis.

Els diferents edificis formen un complex on hi ha diversos recintes sagrats. El més notable és potser el santuari Jishu (Jishu-jinja), dedicat a Okuninushino-Mikoto, un déu de l'amor i els «bons matrimonis».[3] Aquest santuari conté dues «pedres de l'amor», situades a 6 metres l'una de l'altra, distància que els visitants solitaris intenten sortejar amb els ulls tancats. L'èxit a aconseguir la pedra de l'altre costat, amb els ulls tancats, és entès com un presagi que el pelegrí trobarà l'amor.[7] Un pot ser assistit per algú en aquest tram, però això s'entén com que la persona necessitarà d'un intermediari per trobar-lo.

Forma part del conjunt de Monuments històrics de l'antiga Kyoto (ciutats de Kyoto, Uji i Ōtsu) declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1994.[1]

El temple va ser un dels candidats en la llista a les Noves set meravelles del món modern proposada per la New Open World Foundation del suís Bernard Weber.[8]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Historic Monuments of Ancient Kyoto (Kyoto, Uji and Otsu Cities)». [Consulta: 29 novembre 2016].
  2. Ponsonby-Fane, 1956, p. 111.
  3. 3,0 3,1 «Kiyomizu Temple», 07-04-2007. Arxivat de l'original el 2013-06-30. [Consulta: 29 novembre 2016].
  4. Graham, 2007, p. 32.
  5. «Kiyomizu-dera temple». Arxivat de l'original el 2017-11-15. [Consulta: 29 novembre 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Kiyomizudera, Kyoto». [Consulta: 29 novembre 2016].
  7. «japanvisitor.com». [Consulta: 21 agost 2010].
  8. «The Finalists for The Official New 7 Wonders of the World». Arxivat de l'original el 2009-07-16. [Consulta: 29 novembre 2016].

Bibliografia

[modifica]
  • Graham, Patricia J. Faith and Power in Japanese Buddhist Art (en anglès). Honolulu: University of Hawaii Press, 2007. ISBN 978-0-8248-3126-4. 
  • Ponsonby-Fane, Richard; Brabazon, Arthur. Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869 (en anglès). Kyoto: The Ponsonby Memorial Society, 1956.