Vés al contingut

Knismesi i gargalesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Knismesi i gargalesi són els termes científics, encunyats el 1897 pels psicòlegs G. Stanley Hall i Arthur Allin, [1] utilitzats per descriure els dos tipus de pessigolles. La knismesi fa referència al tipus de pessigolleig lleuger i semblant a una ploma. Aquest tipus de pessigolles generalment no indueix el riure i sovint s'acompanya d'una sensació de picor lleugera.[2] La gargalesi fa referència a pessigolles més dures i que indueixen el riure. També implica l'aplicació repetida d'alta pressió a zones sensibles.[2]

Tot i que els dos termes s'utilitzen en articles acadèmics, no apareixen en molts diccionaris i rarament es declara el seu origen. El terme knismesi prové del grec antic κνισμός (knismós) que significa 'pruïja'.[3] El terme gargalesis prové del grec antic γαργαλίζω (gargalízō) que significa 'fer pessigolles'.[4] El sufix -esis s'utilitza per formar substantius d'acció o procés.[2]

Knismesi

[modifica]

El fenomen de knismesi requereix nivells baixos d'estimulació a les parts sensibles del cos, i pot ser desencadenat per un toc luger o per un corrent elèctric lleuger. A la vegada, la knismesi també es pot desencadenar per insectes o paràsits que s'arrosseguen, provocant rascades o fregaments al punt amb pessigolles, eliminant així la plaga. Pot ben ser que aquesta funció expliqui per què la knismesi produeix una resposta similar en molts tipus diferents d'animals.[2] En un exemple famós fou descrit al llibre Shark! de Peter Benchley, que deia que és possible fer pessigolles a la zona just sota el musell d'un gran tauró blanc, posant-lo en un trànsit gairebé hipnòtic.

Gargalesi

[modifica]

El tipus de pessigolles gargalesis funciona en primats (que inclouen humans) i possiblement en altres espècies.[5] Per exemple, les vocalitzacions d'ultrasons descrites com a "xip", que influeixen en el comportament social i fins i tot tenen efectes terapèutics, es reporten en rates en resposta a les pessigolles humanes.[6][7][8][9][10] Tanmateix, les rates femelles adultes poden trobar la sensació de pessigolleig adversa.[11] Com que els nervis implicats en la transmissió del tacte "lleuger" i la picor difereixen d'aquells nervis que transmeten el tacte, la pressió i la vibració "pesats", és possible que la diferència de sensacions produïdes pels dos tipus de pessigolles sigui deguda a la proporció relativa de picor. sensació versus sensació tàctil.[12] Tot i que és possible desencadenar una resposta de knismesi en un mateix, normalment és impossible produir gargalestèsia, la resposta de pessigolles de gargalesi, en un mateix.[13] La hipergargalestèsia és la condició d'extrema sensibilitat a les pessigolles.[14]

Referències

[modifica]
  1. Hall, G. Stanley; Allin, Arthur The American Journal of Psychology, 9, 1, 10-1897, pàg. 1–42. DOI: 10.2307/1411471. JSTOR: 1411471.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Harris, Christine «The Mystery of Ticklish Laughter» (en anglès). American Scientist, 87, 4, 1999, pàg. 344. Arxivat de l'original el 2017-05-20. DOI: 10.1511/1999.4.344. ISSN: 0003-0996 [Consulta: 19 juliol 2024].
  3. «Definition of knismós in Liddell & Scott». Greek Word Study Tool. Perseus Digital Library.
  4. «Definition of gargalizein in Liddell & Scott». Greek Word Study Tool. Perseus Digital Library.
  5. Provine, R. R. American Scientist, 84, 1996, pàg. 38–45.
  6. «Science News 2001 - requires signup». Arxivat de l'original el 2004-05-05. [Consulta: 7 juny 2016].
  7. Wöhr, M.; Schwarting, R.K. PLOS ONE, 2, 12, 2007, pàg. e1365. Bibcode: 2007PLoSO...2.1365W. DOI: 10.1371/journal.pone.0001365. PMC: 2137933. PMID: 18159248 [Consulta: free].
  8. Panksepp, J.; Burgdorf, J. «Còpia arxivada». Physiology & Behavior, 79, 3, 2003, pàg. 533–547. Arxivat de l'original el 2013-11-25. DOI: 10.1016/s0031-9384(03)00159-8. PMID: 12954448 [Consulta: 19 juliol 2024].
  9. Rygula, R.; Pluta, H.; Popik, P. PLOS ONE, 7, 12, 2012, pàg. e51959. Bibcode: 2012PLoSO...751959R. DOI: 10.1371/journal.pone.0051959. PMC: 3530570. PMID: 23300582 [Consulta: free].
  10. Burgdorf, J.; Kroes, R.A.; Moskal, J.R.; Pfaus, J.G.; Brudzynski, S.M. Journal of Comparative Psychology, 122, 4, 2008, pàg. 357–367. DOI: 10.1037/a0012889. PMID: 19014259.
  11. Paredes-Ramos, P.; Miquel, M.; Manzo, J.; Pfaus, J.G.; López-Meraz, M.L. Physiology & Behavior, 107, 1, 2012, pàg. 17–25. DOI: 10.1016/j.physbeh.2012.05.017. PMID: 22640704.
  12. , DOI 10.1016/s0190-9622(03)02737-3
  13. American Scientist, DOI 10.1511/1999.4.344
  14. Corsini, Raymond J. The Dictionary of Psychology. Psychology Press, 2002, p. 457. ISBN 9781583913284.