Vés al contingut

Ko Ko Mo (grup de rock francès)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióKo Ko Mo
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de rock
duet musical Modifica el valor a Wikidata
Història
Lloc de constitucióNantes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat2014 Modifica el valor a Wikidata –
GènereRock i rock and roll Modifica el valor a Wikidata

Lloc webko-ko-mo.com Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 37njHbDvYnaoRWbRwVTdaZ Apple Music: 1076418680 Musicbrainz: 7f1db41b-643b-4a78-8640-ebf34f7d42c2 Discogs: 5066861 Allmusic: mn0003804992 Amazon Music: B01ASD7MIQ Deezer: 9700354 Modifica el valor a Wikidata

Ko Ko Mo és un grup psicodèlic de hard blues rock de Nantes format pel cantant/guitarista Warren Mutton i pel bateria Kevin "K20" Grosmolard, que també fa els cors. Amb una música molt influenciada pel grup de rock dur Led Zeppelin, el duet de Nantes va ser fundat l'any 2012. Va publicar tres discos i es va distingir notablement per les gires nacionals i internacionals així com les versions de Personal Jesus, publicat com a senzill el 2017 [1][2][3] i més recentment Last Night a D.J. M'ha salvat la vida, llançat com a senzill el 2020.[4][5][6]

Ko Ko Mo a l'escenari del Festival de Música d' Aubenas el 2018

El nom del grup de Nantes fa referència al cantant i guitarrista de blues nord-americà James Kokomo Arnold així com d'un cap de la tribu nativa nord-americana de Miami, Ma-Ko-Ko-Mo,[7][8]

Els dos membres de Ko Ko Mo, Warren Mutton i Kevin Grosmolard, es van conèixer i van fundar el grup l'any 2012,[9][10] Van publicar el seu primer opus, un EP autoproduït titulat Stole my soul, el 2014. Van pujar a l'escenari el desembre de 2015 participant a les 37è Transmusicales de Rennes.[11]

Estil musical i influències

[modifica]

L'estil musical de Ko Ko Mo és el resultat de la barreja de les respectives influències de K20 i Mutton. El guitarrista i cantant reivindica influències del delta blues, mentre que K20 cita l'electro i el hip-hop.[12][13] Citen sovint els artistes Rory Gallagher i Led Zeppelin.[12] En l'evolució musical, tenen com a model comú Radiohead.

Warren Mutton. Ko Ko Mo. 2015

Van aprendre a improvisar junts donant concerts en els bars, cosa que es troba en la majoria de les seves actuacions en directe. Ser duet és llavors un avantatge per poder mantenir-se en la mateixa clau, per exemple. La improvisació i el directe són essencials per a ells en la manera de percebre la seva música.[12][13]

Discografia

[modifica]

La llista següent pretén presentar i enumerar tots els àlbums, EP i senzills publicats pel grup:[14]

Àlbums d'estudi

[modifica]

Senzills

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Louise-Camille Bouttier «Depeche Mode repris à la sauce Led Zep». Rolling Stone, 10-08-2017 [Consulta: 7 març 2022]..
  2. Stéphane Guihéneuf «Rock-Land. Ko Ko Mo : « Un truc un peu seventies 2019 »». Le Télégramme, 07-08-2019 [Consulta: 7 març 2022]..
  3. Eric Guillaud. «KO KO MO en live - Le groupe Rock nantais fait son Lemon Twins Tour dans votre salon». France 3, 08-04-2020. [Consulta: 7 març 2022]..
  4. Mathieu David. «KO KO MO reprend Last Night a DJ Saved My Life». Oui FM, 15-02-2021. [Consulta: 7 març 2022]..
  5. «[Zapping 21 Une reprise explosive de " Last night a DJ saved my life " par le groupe français KO KO MO]». rtbf.be. [Consulta: 7 març 2022]..
  6. Florentine Pautet. «KO KO MO – Last Night a D.J Saved My Life». La Grosse Radio, 09-10-2020. [Consulta: 7 març 2022]..
  7. Véronique Escolano «Ko Ko Mo, des chamanes du rock aux Éclats». Ouest-France, 22-10-2016 [Consulta: 09 juin 2022]..
  8. «NEED SOME MO’- In Conversation with KO KO MO». Rock Fashion Art, 14-04-2022 [Consulta: 09 juin 2022]..
  9. Eric Guillaud. «KO KO MO». France 3, 03-03-2017. [Consulta: 9 maig 2022]..
  10. «Interview. « On fait du rock seventies contemporain », s’amuse le duo KO KO MO à la sortie de son troisième album». 20 minutes, 25-03-2022 [Consulta: 22 maig 2022]..
  11. Rachid Bara. «KO KO MO». Kultur Bretagne. [Consulta: 9 maig 2022]..
  12. 12,0 12,1 12,2 «KO KO MO en interview au micro de OUI FM» (en francès). [Consulta: 23 juny 2022].
  13. 13,0 13,1 «KO KO MO - INTERVIEW #87/1» (en francès). [Consulta: 23 juny 2022].
  14. Ko Ko Mo a Discogs (anglès)

Bibliografia addicional

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]