Konrad Ragossnig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 maig 1932  Klagenfurt (Àustria) |
| Mort | 3 gener 2018 (85 anys) Anvers (Bèlgica) |
| Activitat | |
| Ocupació | llaütista, guitarrista clàssic |
| Ocupador | Acadèmia Municipal de Música de Basilea Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Universitat de Zúric |
| Instrument | Guitarra i llaüt |
| Premis | |
  
| |
Konrad Ragossnig (Klagenfurt, Caríntia, 6 de maig de 1932 - Anvers, Flandes, Bèlgica, 3 de gener de 2018),[1] va ser un guitarrista i llaütista austríac.
Biografia
[modifica]Ragossnig va estudiar guitarra amb Karl Scheit a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena de 1954 a 1957 i va ser professor allà mateix de 1960 a 1964.[2] De 1964 a 1983 va ensenyar a l'Acadèmia de Música de la Ciutat de Basilea, i de nou de l'1 d'abril de 1983 a 2002 a Viena com a successor de Karl Scheit. De 1989 a 1997 també va ser nomenat professor visitant a la Universitat de les Arts de Zuric.[3] Els seus alumnes més coneguts inclouen Leon Koudelak, el músic i compositor de Munic Peter Meier[4] i Alexander Swete.
Ragossnig va editar i modificar unes 70 edicions de composicions dels segles XVI al XX per a llaüt i, com a transcripcions, per a guitarra[5] (per exemple de les composicions per a llaüt de Johann Sebastian Bach i algunes obres per a piano de l'Opus 47 i l'Opus 92 d'Isaac Albéniz). Va publicar i presentar també unes 60 gravacions sonores. Destaca especialment l'antologia de sis parts Música per a llaüt (1973/74), que va ser declarada "rècord del segle" per la revista Fono Forum l'any 1976. Va oferir concerts amb estrenes mundials d'obres de compositors coneguts com Mario Castelnuovo-Tedesco, Hans Haug, Gottfried von Einem i Armin Schibler.[2] Un focus dels seus arranjaments, concerts i enregistraments és la música de cambra de guitarra. Va ser l'editor de la sèrie Music for Guitar publicada per Edition Schott, que conté obres per a guitarra solista i guitarra i altres instruments.
Durant els dos últims anys de la seva vida, Ragossnig va viure amb la seva dona Godelieve Monden a Anvers, on va morir als 85 anys.[1]
Premis
[modifica]- 1961: 1. Preis beim „Concours International de Guitare“ en París
- 1984: Premi de reconeixement de l'estat de Caríntia
- 1992: Gran Condecoració d'Or d'Honor de l'Estat de Caríntia
- 1993: Medalla d'Honor de la Capital Federal (Viena)
- 1994: Premi de Cultura de l'Estat de Caríntia
- 1998: Condecoració d'honor pels serveis a la República d'Àustria (1952)[6]
- 2003: Creu d'Honor Austríaca per a la Ciència i l'Art, 1r Classe
Publicacions
[modifica]- Leitfaden zum täglichen Üben für Gitarristen. Basilea 1976.
- Handbuch der Gitarre und Laute. Schott, Mainz 1978 (=Edició Schott. Volum 6732), ISBN 3-7957-2329-9.
- Gitarrentechnik kompakt. Grundformen der Technik – Effektives Einspielen – Tägliches Üben. Schott, Mainz 2001, ISMN 979-0-00-112919-0.
- Step by Step. Grundlagen der Gitarrentechnik mit 60 klassischen und romantischen Etüden. Schott, Mainz.
- Musik der Renaissance nach Lautentabulaturen. Für Gitarre. Schott, Mainz (= Arxiu de Guitarres. Volum 442).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Another Great One Gone: Guitar and Lute Master Konrad Ragossnig (1932–2018). In: classicalguitarmagazine.com. 10. Januar 2018, abgerufen am 9. März 2018 (englisch).
- ↑ 2,0 2,1 Handbuch der Gitarre und Laute. Mainz 1978.
- ↑ MGG, 2005
- ↑ Jiri Knobloch (Hrsg.): Peter Meier, Greenwoods. 4 Jazz- und Bossanova-Stücke für Gitarre. Band 1. Musikverlag Knobloch, München 1980; Neuausgabe B. Schott’s Söhne, Mainz 1982 (= Edition Schott. Band 7148, S. 11.)
- ↑ Johannes Klier: Erwiderung an Herrn Konrad Ragossnig auf seine Replik an mich in der Zeitschrift 'Gitarre + Laute' 5/1979. In: Gitarre & Laute, Band 1, Heft 6, 1979, S. 50–53.
- ↑ Aufstellung aller durch den Bundespräsidenten verliehenen Ehrenzeichen für Verdienste um die Republik Österreich ab 1952 (PDF; 6,9 MB)