Konstandinos Kuruniotis
| Nom original | (el) Κωνσταντίνος Κουρουνιώτης  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1872 Quios (Grècia) |
| Mort | 1945 (72/73 anys) Atenes (Grècia) |
| Membre de l'Acadèmia d'Atenes | |
| 1929 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Jena Universitat de Múnic |
| Activitat | |
| Ocupació | arqueòleg, historiador de l'art |
| Ocupador | Museu Arqueològic Nacional d'Atenes |
| Membre de | |
Konstandinos Kuruniotis (en grec: Κωνσταντίνος Κουρουνιώτης; Quios, 1872 - 1945) va ser un dels principals arqueòlegs grecs dels s. XIX i XX.
Va excavar a Erètria entre 1897 i 1910, i en traure a la llum les restes del temple d'Apol·lo Dafnèfor, el tesmofori, una gran tomba macedònica, els banys, la palestra i la porta oest.[1][2][3]
D'altra banda, per encàrrec de la Societat Arqueològica de Grècia, des de 1902 va dirigir una sèrie d'excavacions a Figàlia i al sud-est d'Arcàdia.[4] Així, dirigí excavacions a Bases, ajudat per Panagiotis Kavvadias i Konstantinos Rhomaios.[5] Prop d'aquest lloc es troba el mont Cotil, on, al 1902 i 1903, va excavar els temples d'Afrodita i Àrtemis, també amb Panagiotis Kavvadias.[6][7] Dins del mateix programa d'excavacions, entre 1902 i 1904, va excavar el santuari de Zeus al mont Liceu així com el santuari de Despena de Licosura.[8][9] Després, per albergar les troballes d'aquest lloc, obrí el Museu de Licosura.[10]
Entre 1915 i 1916 feu recerques a Kato Fana, a l'illa de Quios.[11]
Va treballar també a Eleusis des de 1917 durant molts anys. Juntament amb Georgios Mylonas, suggerí que el denominat Megaron B són les restes d'un primitiu temple d'època micènica.[12][13][14][15]
Durant l'ocupació grega d'Àsia Menor, amb Georgios Sotiriu, treballà a Nisa i Efes, a l'església de Sant Joan el Teòleg.[16] Recorregué els territoris de la zona projectant la creació d'un museu per recollir totes les troballes que pogués recopilar d'Àsia Menor. Aplegà algunes antiguitats que foren dipositades a Esmirna fins que el 1927, ja sota domini turc, les dugueren a una antiga església grega però sense documents que n'indiquin la procedència exacta.[17]
A principis de la dècada de 1930, en col·laboració amb Homer Thompson, va excavar el pujol atenés de x.[18]
El 1939 va localitzar el jaciment arqueològic on es trobava el palau micènic de Pilos, denominat palau de Nèstor, a Epan Englianos.[19]
Entre les seues publicacions poden citar-se Ανασκαφαί εν Κωτίλω (1903), Το εν Βάσσαις αρχαιότερον ιερόν του Απόλλωνος (1910) i Ελευσίς, Οδηγός των αναασκαφών και του Μουσείου, (1933).
Referències
[modifica]- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: Eretria (en griego)
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: el templo de apolo Dafnéforo de Eretria (en griego)
- ↑ Philippe Bruneau, Une nouvelle publication de fouilles: Eretria (en francès), p.120, en Revue des Études Grecques (1971, volumen 84, núm. 399.
- ↑ Konstandinos Kuruniotis, Excavations of Lykaion (en inglés, originalmente publicado en griego en Ephemeris Archaeologike, 1904), p.1.
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: Basas (en griego)
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: el templo de Afrodita del monte Cotilo (en griego)
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: el templo de Artemia Ortasia (en griego)
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: monte Liceo (en griego)
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: el santuario de Despena en Licosura (en griego)
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: Museo Arqueológico de Licosura (en griego)
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: Kato Fana (en griego)
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: Museo Arqueológico de Eleusis (en griego)
- ↑ Artículo en Jstor
- ↑ Carla Iliana Elizondo, Eleusis en época micénica, p.5.
- ↑ «Página del municipio de eleusis: Mito-Historia-Excavaciones (en griego)». Arxivat de l'original el 2015-01-11. [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ Charles Dugas,Comptes rendus bibliographiques:Ἀρχαιολογικὸν Δελτίον, VII (1921-22), p.195, a Revie des Études Grecques (1926), volum 39, núm. 179.
- ↑ Marc Waelkens, Ateliers lapidaires en Phrygie, p.105.
- ↑ «Página del Ministerio de Cultura de Grecia: Pnyx (en griego)». Arxivat de l'original el 2017-03-31. [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ Página del Ministerio de Cultura de Grecia: el palacio de Néstor (en griego)