Konstantín Txernenko
.jpg)
.svg){kind=small}
Konstantín Ustínovitx Txernenko, rus: Константи́н Усти́нович Черне́нко, (Bolxaia Tes, krai de Krasnoiarsk, 24 de setembre de 1911 - Moscou, 10 de març de 1985) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.[1][2]
Fill de camperols de Sibèria, Txernenko va ingressar al Partit Comunista de la Unió Soviètica l'any 1931, i va participar de forma destacada a la política de l'estalinisme. Per la seva lleialtat al règim va obtenir la direcció del partit comunista al krai de Krasnoiarsk.[1]
L'any 1941, Txernenko fou escollit primer secretari del PCUS de Krasnoiarsk. Entre 1948 i 1956 va dirigir el departament de propaganda del partit a l'RSS de Moldàvia. En aquest període va conèixer Leonid Bréjnev i es van fer molt amics. L'any 1953 va treballar a l'Institut Pedagògic de Chişinău.
A la mort de Stalin, Nikita Khrusxov el va succeir al front de la Unió Soviètica i Txernenko va ascendir fins a ocupar importants càrrecs a la burocràcia comunista. L'any 1956 va ser designat Cap d'agitació i propaganda del Comitè Central del PCUS, i quatre anys després, cap de recursos humans del Politburó. L'any 1965 va assumir el departament general del Comitè Central.
Durant els anys 70 del segle xx, Txernenko es va esdevenir un important membre del Comitè Central. L'any 1976 va passar al Secretariat i l'any 1978 a l'escalafó més alt del partit, i per tant de l'Estat: el politburó. L'any 1982, després de la mort de Bréjnev, Txernenko va perdre la cursa cap a la Secretaria general enfront de Iuri Andrópov. Tanmateix, després d'una malaltia greu, Andrópov va morir 1984, i Txernenko el va succeir com a secretari general del PCUS, president del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS (cap de l'Estat) i president del Consell de Defensa. Va liderar una reforma educativa i va realitzar diversos ajustaments en l'estructura burocràtica del país. En política exterior, va negociar un pacte comercial amb la República Popular de la Xina. Era un adepte de l'ortodòxia soviètica, de tendència conservador i immobilista. Va ser un mandat d'interregne, i no va impremtar gaire en la transició que Rússia va patir després de la mort de Bréjnev.[3]
Tan sols un any després d'haver assumit el poder, Txernenko, afectat també per greus problemes de salut, va morir el mes de març de 1985.[4] L'urna amb les cendres van ser enterrada en la muralla del Kremlin.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Konstantin Ustinovič Černenko». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Konstantín Txernenko». ésAdir. CCMA. [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ Moreno Cullell, Vicente. «La URSS durant la Guerra Freda: l’interregne d’Andropov i Txernenko (1982-1985)». Sàpiens, 14-12-2012. [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ «Txernenko: hores d'incògnita». 30 minuts – TV3. CCMA. [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ «Necròpolis de la Muralla del Kremlin». Advisor.Travel. [Consulta: 9 març 2024].
- Polítics soviètics
- Dictadors comunistes
- Membres del Politburó del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
- Herois de la Unió Soviètica
- Herois del Treball Socialista
- Quàdruples Orde de Lenin
- Comunistes soviètics
- Caps d'Estat de la Unió Soviètica
- Persones enterrades a la Necròpoli de la Muralla del Kremlin
- Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball
- Persones del krai de Krasnoiarsk
- Guanyadors del Premi Estatal de l'URSS
- Morts a Moscou
- Comunistes russos
- Membres del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
- Naixements del 1911
- Alumnes de l'Escola del Partit Comunista de la Unió Soviètica