Kool Herc
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 abril 1955  (69 anys)Kingston (Jamaica) | ||
| Residència | Bronx | ||
| Formació | Alfred E. Smith Career and Technical Education High School (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | discjòquei, productor discogràfic | ||
| Activitat | 1973 - | ||
| Gènere | Rap | ||
| Instrument | Turntablism | ||
| Família | |||
| Germans | Cindy Campbell | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | djkoolherc.com | ||
     
| |||
Clive Campbell (Kingston, 16 d'abril de 1955), més conegut pel seu nom artístic Kool Herc,[1] és un punxadiscos jamaicà a qui se li atribueix la creació, als anys 1970, de la música hip-hop al barri novaiorquès del Bronx, on va emigrar amb la seva família als 12 anys.[2] Conegut com el «Fundador del Hip-Hop» i el «Pare del Hip-Hop»,[3] Campbell va iniciar-se punxant discos de funk de James Brown.[4][5]
Biografia
[modifica]Kool Herc va començar a aïllar la part instrumental del disc que posava èmfasi en el ritme de la bateria (break) i va canviar d'un break a un altre.[6] Utilitzant la mateixa configuració en dos tocadiscos de discoteca connectats a dos amplificadors i un sistema de megafonia,[7][8] va utilitzar dues còpies del mateix disc per allargar el break.[9][10]
Aquest tècnica de breakbeat, amb solos de bateria funky, va etablir la base de la música hip-hop. Les exhortacions de Kool Herc als ballarins de break dance van acompanyar el naixement del ritme sincopat i parlat conegut com a rap.[11][12] També va anomenar als ballarins de break dance com a b-boys i b-girls, termes que es continuen utilitzant.[13] L'estil de Koll Herc va ser reprès de seguida per figures com Afrika Bambaataa i Grandmaster Flash.[14]
El 1979, la productora discogràfica Sylvia Robinson, de Sugar Hill Records, va reunir un grup que va anomenar The Sugarhill Gang i va gravar «Rapper's Delight», la primera cançó d'èxit que va inaugurar l'era del hip-hop comercial.
Campbell va declarar que es va retirar de l'escena després de ser apunyalat a l'Executive Playhouse mentre intentava intercedir en una baralla i la crema d'un dels seus locals. L'any 1980, Herc havia deixat de fer de DJ i treballava en una botiga de discos al sud del Bronx.
Kool Herc va aparèixer a la pel·lícula Beat Street (1984) fent d'ell mateix. A mitjans de la dècada del 1980, el seu pare va morir i es va convertir en addicte al crac: «no vaig poder fer-hi front, així que vaig començar a medicar-me».[15] El maig de 2019, Kool Herc va llançar el seu primer disc de vinil amb Mr. Green.[16]
El 3 de maig de 2023, Campbell va ser inclòs al Saló de la Fama del Rock en la categoria de premis a la influència musical.[17]
Discografia
[modifica]Àlbums
[modifica]- DJ Kool Herc and the Herculoids: L Brothers vs The Herculoids – Bronx River Centre (1978)
- DJ Kool Herc and the Herculoids: Live at T-Connection (1981)
Col·laboracions
[modifica]- Terminator X: «Herc's Message» a Super Bad (1994)[18]
- The Chemical Brothers: «Elektrobank» a Dig Your Own Hole (1997)[19]
- Substantial: «Sacrifice» a Sacrifice (2008)[20]
- Mr Green: Last of the Classic Beats (2019)[21]
Referències
[modifica]- ↑ Shapiro, pp. 212–213.
- ↑ Chang, pp. 68–72.
- ↑ «Dj Kool Herc y su contribución al Hip Hop» (en castellà), 05-12-2020. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ Ogg, p. 13.
- ↑ Ivory, Stephen. Album notes for The Funk Box.
- ↑ «44 años del sonido que revolucionó el Hip Hop» (en castellà). La Vanguardia, 11-08-2017. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ Ogg, p. 14, p. 18.
- ↑ Toop, p. 65.
- ↑ Chang, p. 79
- ↑ «The Freshest Kids: The History of the B-Boy (Full Documentary)». YouTube, 08-01-2014. [Consulta: 26 abril 2017].
- ↑ Baruch, Yolanda. «DJ Kool Herc's Sister Cindy Campbell Talks The Birth Of Hip Hop Christie's Auction» (en anglès). Forbes. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ Allah, Sha Be. «Today in Hip Hop History: Kool Herc's Party At 1520 Sedgwick Avenue 45 Years Ago Marks The Foundation Of The Culture Known As Hip-Hop» (en anglès americà). The Source, 11-08-2018. [Consulta: 12 març 2019].
- ↑ Kool Herc, in Israel (director), The Freshest Kids, QD3, 2002.
- ↑ Toop, pp. 74–76.
- ↑ Gonzales, Michael A. «40th Anniversary - How the Rec Room Where Hip-hop Was Born Became a Battleground for Affordable Housing -- New York Magazine - Nymag» (en anglès americà), 22-09-2008. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Mr. Green & Kool Herc Release 'Last of the Classic Beats' Project», 12-03-2019. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «2023 Rock and Roll Hall of Fame Inductee: DJ Kool Herc». www.rockhall.com, 03-05-2023.
- ↑ Marshall, Wayne. «Kool Herc». A: Hess. Icons of Hip Hop: An Encyclopedia of the Movement, Music, and Culture. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 23. ISBN 978-0-313-33902-8.
- ↑ Wade, Ian. «The Chemical Brothers – Dig Your Own Hole – Review». BBC, 2011. [Consulta: 16 juliol 2015].
- ↑ Cooper, Roman. «Substantial – Sacrifice». HipHopDX, 30-01-2008. [Consulta: 16 juliol 2015].
- ↑ Montes, Patrick. «Mr. Green & Kool Herc Release 'Last of the Classic Beats' Project». hypebeast, 12-03-2019. [Consulta: 11 agost 2023].
Bibliografia
[modifica]- Chang, Jeff. Can't Stop Won't Stop: A History of the Hip-Hop Generation. St. Martin's Press, New York: 2005. ISBN 978-0-312-42579-1.
- Cross, Brian. It's Not About a Salary...Rap, Race and Resistance in Los Angeles. New York: Verso, 1993. ISBN 978-0-86091-620-8.
- Hager, Steven, "Afrika Bambaataa's Hip-Hop", The Village Voice, September 21, 1982. Reprinted in And It Don't Stop! The Best American Hip-Hop Journalism of the Last 25 Years. Cepeda, Raquel (ed.). New York: Faber and Faber, Inc., 2004. ISBN 978-0-571-21159-3.
- Ogg, Alex, with Upshall, David. The Hip Hop Years, London: Macmillan, 1999, ISBN 978-0-7522-1780-2.
- Shapiro, Peter. Rough Guide to Hip-Hop, 2nd. ed., London: Rough Guides, 2005, ISBN 978-1-84353-263-7.
- Toop, David. Rap Attack, 3rd. ed., London: Serpent's Tail, 2000, ISBN 978-1-85242-627-9.