Vés al contingut

Kosta Manojlović

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKosta Manojlović
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 novembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Kraljevo (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1949 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Belgrad (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, etnomusicòleg, musicòleg, director de cor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata

Konstantin "Kosta" P. Manojlović (en serbi: Коста Манојловић (Krnjevo, Velika Plana /Serbia), 4 de desembre, 1890[1] - Belgrad, 2 de novembre, 1949),[1] va ser un compositor, etno musicòleg, pedagog i director de cors serbi.

Joventut

[modifica]

Konstantin Manojlović, després d'acabar l'escola primària, va continuar la seva formació al seminari "Sant Sava" on es va graduar el 1910.[2] Després va assistir a l'Escola de Música Sèrbia (ara coneguda com a Escola de Música Kosta Manojlović) on va ser alumne de Stevan Mokranjac.[3] De 1910 a 1912 va treballar com a professor, primer a Ćuprija i després a Belgrad. El 1912, va rebre una beca per a la seva formació continuada a Moscou i Munic. Els seus estudis es van interrompre dues vegades a causa de les guerres dels Balcans. Durant la Primera Guerra Mundial, va participar en la retirada de l'exèrcit serbi per Albània i va pertànyer al grup de soldats serbis estacionats a Corfú. Allà, va establir un cor militar el 1916.[4] El 1917 Manojlović va estudiar a la Universitat d'Oxford on es va dedicar a la polifonia vocal antiga,[5] es va graduar el 1919 amb el seu treball On the Rivers of Babylon.[6]

Carrera

[modifica]

Manojlović va començar a compondre la seva Liturgija za muški hor ("Litúrgia per a cor masculin") a Kragujevac després de l'inici de la Primera Guerra Mundial, completant-la el 1916 durant la seva convalescència en un hospital militar a la ciutat albanesa de Fier.[7][8] Durant el període 1919–31, va ser mestre de cor de la Societat Coral de Belgrad i durant el període 1931–39, a la Societat Mokranjac.[9]

Manojlović coneixia totes les obres publicades sobre la història del cant eclesiàstic. Li agradaven especialment els articles escrits per investigadors apassionats de l'antiguitat sèrbia, els arxiprestats Lazar Bogdanović i Dimitrije Ruvarac. També va citar articles sobre l'estat de la pràctica cantant contemporània, així com prefacis en antologies de cant eclesiàstic de Tihomir Ostojić, Gavrilo Boljarić i Nikola Tajšanović.

Director de la "First Belgrad Singing Society",[5] també va exercir com a secretari executiu de l'Orquestra Filharmònica de Belgrad (1923–40) i de la Unió Coral Iugoslava[10] (1926–32). Va participar en la creació de la Societat de Música Iugoslava d'Autors (en serbi: Associació d'Autors de Música Iugoslava, UJMA) Manojlović també va ser fonamental en l'establiment de l'Acadèmia de Música de Belgrad,[11] Va ser el seu primer rector el 1937–39 i va treballar com a professor allà fins a 1946. Per raons polítiques, es va veure obligat a retirar-se de l'organització.[12]

Manojlović i altres, com Mokranjac, Kornelije Stanković, Petar Konjović, Miloje Milojević i Stevan Hristić, van ser alguns dels primers compositors de la música religiosa harmonitzada de Sèrbia.[13] Dels seus contemporanis, Manojlović es va caracteritzar com un tradicionalista, juntament amb Svetolik Pascan, Milenko Paunović i Sava Selesković, mentre que Josip Slavenski era considerat un modernista.[14] Alguns dels seus arranjaments vocals albanesos eren per a cançons urbanes.[15] La col·lecció de 1933 de Manojlović de sis cançons corals basades en cançons populars d'Albània es va titular The Songs from the Land of Skenderbeg (en serbi: Песме земље Скендербегове).[3]

Va morir a Belgrad el 1949. Muzička škola "Kosta Manojlović", Zemun: 1939–1989 es va publicar en el 60è aniversari de la fundació de l'Escola de Música Kosta Manojlović.[16]

Obres seleccionades

[modifica]
  • 1933: Svadbeni običaji u Peći
  • 1935: Svadbeni običaji u Debru o Župi
  • 1938: Stevan St. Mokranjac i njegove muzičke studije u Münchenu, amb Stevan Stojanović Mokranjac
  • 1938: Pesme naših rodnih strana, amb Helen Rootham, Germaine Cordonnier, i A Crozi.
  • 1942: Kornelije Stanković
  • 1953: Narodne melodije iz istočne Srbije, amb Srpska akademija nauka i umetnosti, Muzikološki institut

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Samson 2013, p. 339
  2. ↑ "U rodnom mestu Koste Manojlovića" (in Serbian). Kosta Manojlović School. Archived from the original on 3 November 2013. Retrieved 2 November 2013. 1910. je maturirao na Bogosloviji „Sveti Sava" u Beogradu. Bio je učenik Stevana Mokranjca u Srpskoj muzičkoj školi
  3. ↑ 3,0 3,1 Đurić-Klajn 1972, p. 145.
  4. ↑ "U rodnom mestu Koste Manojlovića" (in Serbian). Kosta Manojlović School. Archived from the original on 3 November 2013. Retrieved 2 November 2013. Na Krfu je obrazovao vojnički hor.
  5. ↑ 5,0 5,1 Rōmanou 2009, p. 42.
  6. ↑ Đurić-Klajn 1972, p. 143.
  7. ↑ Milojković-Djurić 1988, p. 175.
  8. ↑ Milojković-Djurić 2002, p. 375.
  9. ↑ Đurić-Klajn 1972, p. 144.
  10. ↑ Samson 2013, p. 339.
  11. ↑ Rōmanou 2009, p. 45.
  12. ↑ Kokole & Zupančič 2012, p. 117.
  13. ↑ Moody 2012, p. 53.
  14. ↑ Rōmanou 2009, p. 65.
  15. ↑ Koço 2004, p. 16.
  16. ↑ Anon. 1989, p. front cover.

Fonts

[modifica]
  • Anon. (1989). Muzička škola "Kosta Manojlović, Zemun: 1939–1989. Muzička škola "Kosta Manojlović".
  • Đurić-Klajn, Stana (1972). A Survey of Serbian Music Through the Ages. Associació de Compositors de Sèrbia.
  • Koço, Eno (1 de gener 2004). Albanian Urban Lyric Song in the 1930s. Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-4890-0.
  • Kokole, Metoda; Zupančič, Maruša (2012). Nacionalna glasbena zgodovina: preobrazbe v drugi polovici 20. stoletja: [en el centenari del naixement de l'acadèmic Dragotin Cvetko] (1911–1993). Založba ZRC. ISBN 978-961-254-377-8.
  • Milojković-Djurić, Jelena (1 de gener 1988). Tradition and Avant-Garde: Literature and Art in Serbian Culture, 1900–1918. East European Monographs, Boulder. ISBN 978-0-88033-131-9.
  • Milojković-Djurić, Jelena (2002). "The Silemcing of the Muse: The World War I Exodus and Its Legacy in Serbian Cultural History". Serbian Studies. 16 (2). Washington, D.C.: North American Society for Serbian Studies.
  • Moody, Ivan (2012). "Music in the Orthodox Church". In Casiday, Augustine (ed.). The Orthodox Christian World. Routledge. ISBN 978-1-136-31484-1.
  • Rōmanou, Kaitē (2009). Serbian and Greek Art Music: A Patch to Western Music History. Intellect Books. ISBN 978-1-84150-278-6.
  • Samson, Jim (23 de maig 2013). Music in the Balkans. BRILL. ISBN 978-90-04-25038-3.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kosta_Manojlović&oldid=34187218»